98. GAS
Entre
moltes de les curiositats amb les que va tornar definitivament a Barcelona, el
meu oncle Miquel Ortín -el 9 de juliol de 1971- la família vam trobar
una col·lecció d'escenografies de l'obra "Gas" de Georg
Kaiser, realitzades per l'escenògraf i pintor Gunther Gerzso; el millor
pintor abstracte que ha donat Mèxic. Afirmo que és una curiositat
per que mai vam tenir notícies que la tia Margarida dirigís o interpretés
aquesta obra, de la qual ho desconeixem gairebé tot. Les obres "Gas
I" i "Gas II" són respectivament de 1918 i 1920. Gunther
Gerzso va realitzar les seves primeres escenografies a partir de 1934 i durant
les dècades dels quaranta i cinquanta, va realitzar més de 250 escenografies
per a produccions teatrals i cinematogràfiques mexicanes i estrangeres.
Desconec doncs quan li va lliurar les esmentades escenografies de "Gas"
a Margarida Xirgu, realitzades en aparença entre 1935 i 1941, i si va ser
un encàrrec d'ella o un possible projecte ofert pel propi Gerzso, potser
durant la seva estada a l'abril de 1936 a Mèxic o més tard en la
seva tercera visita al país asteca, el 1957. Cap també la possibilitat,
que el lliurament es realitzés en un altre país sud-americà
i en unes altres dates. És un misteri difícil de resoldre, doncs
quan jo el visitava a Barcelona o ens visitava l'oncle Miquel a nosaltres, mai
li vaig preguntar res referent a això, ja que les esmentades escenografies
van aparèixer després de la seva mort, esdevinguda el 8 de maig
de 1978.
És un de tants i tants misteris que desgraciadament queden
per aclarir. La llunyania de Margarida Xirgu i Miquel Ortín de nosaltres,
la seva família, té tota la culpa.
L'autor de l'obra, l'escriptor
i dramaturg Georg Kaiser, fill d'un venedor d'assegurances, va néixer el
25 de novembre de 1878, a Magdeburg, Alemanya. El 1898 va abandonar els seus estudis
empresarials per a viatjar a Buenos Aires, pagant-se el viatge amb el seu treball
a la sala de màquines del vaixell en que havia embarcat. Va viure tres
anys a l'Argentina, emprat en una empresa d'aparells elèctrics. La vida
a la capital sud-americana va aparèixer rica en contrastos als ulls del
jove, que havia estudiat en un col·legi de la seva ciutat natal. D'Argentina
va passar després a Brasil. L'activitat comercial no li va impedir llegir
molt, singularment les obres de Schopenhauer, Dostoievski i Nietzsche. La malària
contreta en el curs d'un viatge a cavall, causaria el seu retorn -passant per
Espanya i Itàlia- a Alemanya, on el 1902 va ingressar per primera vegada
en un sanatori mental, per una disfunció psíquic-nerviosa. Va residir
ordinàriament a Magdeburg i el 1908 es va casar amb Margarethe Habenicht,
que amb la seva dot, li va donar una certa independència econòmica
de la seva família. A pesar d'això, Georg Kaiser sempre va tenir
problemes econòmics, que sovint li van causar problemes amb la justícia.
S'havia
criat en el sever clima social de la nomenada Alemanya Guillermina on contrastaven
les opulències de la Belle Époque i les reivindicacions socials
dels obrers, un dels productes de tal antinòmia, a la que es va sumar la
tensió implícita de la nomenada Pau Armada, va ser l'exacerbació
del "no-estil" dit expressionista, moviment del que va ser el seu lider
en el teatre. El moviment expressionista és nomenat així, per preferir
l'expressió de l'experiència interior més que la realitat
externa, o més que l'expressió de la realitat, deformada per la
pròpia experiència interior de l'escriptor. Aquest moviment va obrir
la porta en el teatre a les noves tècniques, incloent la juxtaposició
de fantasia i realitat, el canvi ràpid d'escenes, i allargar la vida amb
caràcters de somni. Georg Kaiser dintre de l'àmbit literari, es
va trobar en el conjunt, en el que també se situen a Iwan Goll, Ernst Toller,
Georg Trakl, Arthur Schitzler, Alfred Wolfenstein i Franz Werfel. Prolífic
autor d'obres teatrals, Georg Kaiser juntament amb Carl Sternheim i Gerhart Hauptmann,
va ser el dramaturg més polèmic de la seva època i un precursor
de Bertolt Brecht. El seu missatge va conjugar la crítica i el pacifisme.
Va treballar també amb coneguts músics, com és el cas de
Kurt Weill.
Retrat de Georg Kaiser.
Foto Media-2.Web.Britannica
Des
de aleshores van prevaler en Georg Kaiser, la literatura i la professió
d'escriptor; tal activitat li va semblar l'única susceptible d'ajudar-lo
a vèncer l'estat d'ànim provocat per la dolència, que li
va persistir durant anys sencers. Va escriure les seves primeres obres durant
la seva molt llarga convalescència i van ser etiquetades de "jocs
d'idees" pel crític Julius Bab. Orientat cap al teatre, va publicar
el 1911 el seu primer drama "La vídua jueva", al que va seguir
el 1912 l'obra "De l'alba a la mitjanit", un peça popular en
la que Georg Kaiser va satiritzar la baratura i l'inutilitat de la societat moderna.
El seu heroi, una espècie de màquina -"Everyman" (un home
qualsevol), busca pertot arreu el bon compliment en el sexe comercial, en la religió
salvacionista,...- però descobreix a través d'una sèrie d'episodis
de malson, que el món és enganyós i il·lusori. Al
final, desil·lusionat i perseguit per la policia, es lleva la vida. El
1913 va publicar l'obra "Rei Hanrei" i el 1914 "El cas de l'alumne
Vehgesack" i "El rector Kleist", que va provocar les ires de la
censura. Li van seguir les obres "Europa" el 1915 i "El centaure"
el 1916.
El seu primer veritable èxit, va arribar amb l'obra expressionista
"Els burgesos de Calais", que va ser representada en el Neues Theater
de Frankfurt. Era una petició de pau, escrita el 1913, però que
no va ser representada fins al 1917, durant la primera Guerra Mundial.
En
la trilogia més famosa de les obres de Georg Kaiser -"Coral"
el 1917 ", Gas I" el 1918 i "Gas II" el 1920- va crear una
altra vegada un "Everyman" que tracta desesperadament de convèncer
als altres treballadors que negociïn amb l'empresa del gas, els seus llocs
de treball, buids i sense significat, per a establir una campanya verda a les
seves vides. Els treballadors, no obstant això, es fan sords a les seves
súpliques. Al final, el fill de l'heroi descobreix que la planta produeix
un gas tòxic i verinós, i intenta seguir els passos del seu pare,
destruint la planta amb una enorme explosió. A "Gas" apareix
singularment destacada l'oposició entre la moderna civilització
mecànica i la vida de l'esperit, que se sent com ofegada per aquella. Es
planteja la relació entre l'home i la civilització mecànica,
com si arribés fins a la polèmica explícita. La trilogia
va dibuixar una imatge expressionista de la civilització moderna, que amb
la seva mecanització i avarícia oportunista, s'apressa precipitadament
cap a la seva pròpia destrucció.
Llibre del drama "Gas" de Georg Kaiser.
Foto
Dhm
Georg
Kaiser va pensar repetidament en el suïcidi; però li va faltar la
decisió suficient. El 1920 va publicar "El alcibíades salvat".
El 1921 s'havia traslladat a Gründheide, a prop de Berlín, i allí
el va sorprendre el triomf del nacionalsocialisme. Durant algun temps va viure
més o menys oblidat, tot i que va seguir escrivint. El 1923 va publicar
"La fugida de Venècia" i el drama "Nebeneinander",
premiat a la seva representació a Berlín el 3 de novembre del mateix
any. El 1926 va escriure "El protagonista" amb música de Kurt
Weill i el 1927 l'òpera bufa "El zar es deixa fotografiar" amb
música també de Weill. Li van seguir el 1928 "L'amant fantasma"
i el 1929 "Dos llaços" amb música de Mischa Spoliansky.
Va escriure entre 1910 i 1930 més de 60 obres -45 d'elles, teatrals- entre
comèdies, revistes i òperes. La seva gran majoria van ser representades
durant els anys 20.
El seu teatre, com tot el de l'expressionisme, és
de tesi, i interpreta problemes universals que l'autor situa a la base de la vida
humana. Donat el caràcter expressionista de les seves obres i de les temàtiques
que tocava, de crítica al sistema i amb propostes de solucions utòpiques
socialistes, Georg Kaiser va tenir problemes després de la presa del poder
per part del partit nacionalsocialista. El 18 de febrer de 1933, durant l'estrena
de la seva obra musical "Llac de plata" amb partitura de Kurt Weill,
els nazis van assaltar el teatre Leipziger Schauspielhaus on es representava l'obra,
aquesta va ser immediatament treta de programa i Kaiser expulsat de l'Acadèmia
Prussiana de les Arts. Al maig de 1933 van ser cremats els seus llibres junt altres,
a la tràgica nit en la Bebel Platz de Berlín i la seva obra va ser
censurada com "art degenerat". Més tard va participar en l'aparell
de propaganda de la resistència, la qual cosa va causar la prohibició
de la publicació de les seves obres i el seu exili solitari a Suïssa,
a Ascona -de parla italiana- al juny de 1938, mentre la seva família romania
a Alemanya. Aquest mateix any va escriure l'obra "El jardiner de Toulouse".
Va escriure així mateix novel·les, més aviat monòlegs
que narracions. Durant el bandejament es van accentuar els matisos polèmics
de la seva producció; d'això cap exceptuar unes cent poesies de
caràcter autobiogràfic, laments sobre la seva pròpia destinació
d'home fora del seu món i lliurat a una vana recerca de Déu.
Encara
que abandonés l'expressionisme, va seguir escrivint, més notablement
obres com "Alain i Elise" el 1940; "El soldat Tanaka" el 1944,
obra plena d'esperit antimilitarista; i "La bassa de la medusa" el 1945,
basada en un esdeveniment real que havia estat relatat en els diaris suïssos,
en el que 13 nens sobre una petita bassa van ofegar al més jove per a evitar
la mala sort. Al costat dels defectes que van impedir la seva reaparició
i represa després de 1945 (el caràcter dels personatges, no vius
sinó simbòlics, i de l'acció, més aviat que exposada
en el seu conjunt pensada fins al fons), el teatre de Georg Kaiser revela en l'autor
a un hàbil dominador de la paraula i a un artista amb una acusada consciència
dels valors escènics. La seva última obra va ser la trilogia, "Anfitrión,
Pigmalión i Belerofonte", publicada pòstumament el 1948, en
la que va expressar la seva fe en la regeneració i alliberament dels éssers
humans a través de l'espiritualitat metafísica. En el seu temps
va ser un autor molt valorat, però avui els seus personatges, poc naturals
i sense traços personals, que a l'autor li interessaven només pel
que diuen o prediquen, resulten massa encartonats i freds. Va morir el 4 de juny
de 1945 a Ascona, Suïssa, a l'edat de 66 anys.
El 6 de
maig de 1931 la Compañía de Margarita Xirgu va estrenar en el Teatro
Muñoz Seca de Madrid l'obra expressionista "Un día de octubre"
de Georg Kaiser, en la que Margarida interpretà amb èxit de públic
i crítica a la protagonista Catalina Coste i López Lagar a Juan
María Marien, acompanyats per Alberto Contreras i Pascuala Mesa entre altres.
Aquest drama junt amb "De mañana a medianoche" i "Gas"
de Georg Kaiser, van fer-se molt coneguts entre el públic.
L'escenògraf
i pintor H. Gunther Gerzso Wendland va néixer a la Ciutat de Mèxic
el 17 de juny de 1915, dins d'una família d'origen centreeuropeu. El seu
pare, Oscar Gerzso, havia nascut a Budapest, Hongria i havia emigrat a Mèxic
amb la seva esposa, a principis dels anys 1890. La seva mare, Dore Wendland, havia
nascut a Berlín i era cantant i pianista. Al morir el pare de Gunther el
1916, la seva mare es va tornar a casar i va tornar a Europa.
El
jove Gunther va ser enviat a Lugano, Suïssa, a casa del seu oncle matern,
Hans Wendland, venedor d'obres d'art i deixeble de l'historiador d'art Heinrich
Wolfflin. A casa del seu oncle,Gunther va conèixer a diversos escriptors,
a crítics d'art i pintors, i entre ells a Paul Klee, que van ser l'única
educació formal artística que ell va rebre. El 1927, Gunther va
començar els estudis de preparatori a Lausanne. En els seus viatges a Itàlia,
la primera cosa que sempre va fer, va ser visitar els museus. En un d'aquests
viatges va entrar en contacte amb l'escenògraf italià Nando Tamberlani,
que el va impulsar a seguir una carrera de decoració. El 1931, arran de
la Gran Depressió, el seu oncle va vendre el seu negoci d'obres d'art i
Gunther va regressar a Mèxic, on va tornar a viure amb la seva mare, i
es va inscriure en el Col·legi Alemany, en el que és va graduar
el 1934.
Autoretrat de Gunther Gerzso.
Foto Vivilibros
El 1934, Gunther va realitzar les seves primeres escenografies gràcies
a l'ajuda de l'actor, productor i director teatral Fernando Wagner, que havia
treballat en obres de Molière i Lope de Vega. Wagner va donar suport el
talent de Gunther i va usar els seus dissenys per a les seves produccions.
Decorat de "El somni d'una nit d'estiu" de
William Shakespeare realitzat per Gunther Gerzso.
Foto Virginia Miller
Decorat
de "Der foschkonig" de Bruder Grimm realitzat per Gunther Gerzso.
Foto Virginia Miller
Durant
1934, Gunther també va conèixer a Arch Lauterer, dissenyador d'escenografies
per al teatre Cleveland Playhouse a Ohio i professor de dramatúrgia en
el Bennington College de Vermón. Lauterer va reconèixer el talent
primerenc de Gunther i li va recomanar estudiar en el Cleveland Playhouse. Des
de 1936 fins a 1939, Gunther va ser el principal dissenyador de decorats i figurins
de vestuari, per al Cleveland Playhouse, fent més de 50 escenografies.
Va conèixer, en el teatre Cleveland, a dues persones que afectarien a la
seva carrera. La primera, va ser la seva esposa Gene Rilla Cady que va ser la
seva musa, el seu suport i la seva companya de tota la vida. Gene era una actriu
de teatre que va aparèixer en moltes produccions. Gunther va utilitzar
a Gene com a model per varis dels seus primerencs estudis de figura. La segona
persona va ser Thomas Ireland, actor i director. Thomas va admirar el talent de
Gunther i el va animar a seguir explorant i a ampliar la seva visió artística.
Thomas Ireland va salvar i va protegir més de 350 dibuixos, pintures, aquarel·les,
decorats i dissenys de vestuari fets per Gunther al llarg dels seus 5 anys en
el teatre. Avui aquesta col·lecció és coneguda com la "Colonel
Thomas Ireland Collection". Gunther va dir que el seu amic, va ser el seu
primer col·leccionista.
Se suposen d'aquesta època els decorats
del drama "Gas" de Georg Kaiser, lliurats a Margarida Xirgu i objecte
principal d'aquesta vivència:
Decorats dels actes I, II i III de "Gas" realitzats
per Gunther Gerzso.
Arxiu Jordi
Rius Xirgu
Decorats
del acte IV de "Gas" realitzats per Gunther Gerzso.
Arxiu
Jordi Rius Xirgu
Decorats
de "Gas" realitzats per Gunther Gerzso.
Arxiu
Jordi Rius Xirgu
Decorat de "Gas" realitzat per Gunther Gerzso, amb anotacions en alemany.
Arxiu Jordi Rius Xirgu
Decorat del acte V de "Gas" realitzat per Gunther Gerzso.
Arxiu
Jordi Rius Xirgu
Aquest
últim decorat, guarda una certa similitud amb altre decorat del tercer
acte de la mateixa obra, atribuït també a Gunther Gerzso, que segurament
va utilitzar per una altra representació i un altre projecte:
Decorat del acte III de "Gas" realitzat entre 1935 i 1941 per Gunther
Gerzso.
Foto Virginia Miller
Decorat de "Gas" realitzat per Gunther Gerzso.
Foto Virginia Miller
Gunther Gerzso va ser animat també
pel seu amic Bernard Pfriem, un estudiant d'art a Cleveland, que li va regalar
la primera caixa de pintures a l'oli i li va aconsellar que es dediqués
de jornada completa, a la pintura. Gerzso va utilitzar de manera excel·lent
el regal rebut, pintant tan sovint com li va ser possible mentre dissenyava escenografies
per al teatre Cleveland. Durant els estius després de les temporades de
teatre, Gunther va pintar i va seguir desenvolupant el seu estil.
Figurí de "La dama boba" de Lope de Vega,
realitzat per Gunther Gerzso.
Foto
Virginia Miller
El 1940, sense
proposar-se seguir la carrera de pintor, Gunther Gerzso va pintar, a Cleveland,
el seu primer quadre a l'oli, "Dos mujeres", que denoten certa influència
de Carlos Orozco Romero. El 1941, va prosseguir amb els seus estudis a Califòrnia
i, al mateix temps, va començar a realitzar escenografies pel cinema.
"Desnudo reclinable" realitzat per Gunther Gerzso.
Foto
Artcellarexchange
Finalment
va tornar amb la seva esposa a Mèxic el 1942, als 27 anys i va tenir dos
fills, Michael i Andrés. Va ser presentat a artistes surrealistes, tals
com Remedios Varo, Leonara Carrington i Roberto Matta. Tots ells tenien gran admiració
per l'Escola Surrealista de Pintura de París i van freqüentar els
estudis de cadascun, compartint les seves idees i treballs. A causa de la manca
de suport, Gunther Gerzso va haver de tornar per raons econòmiques a dissenyar
escenografies per a pel·lícules mexicanes, franceses i americanes,
completant més de 250 films entre 1942 i 1962.
"Surreal II" realitzat per Gunther Gerzso.
Foto
Artcellarexchange
En les
dècades dels quaranta i cinquanta Gunther va treballar amb Luis Buñuel,
John Ford i Yves Allegret, entre altres. Tals activitats van ser objecte d'un
homenatge pòstum al lliurar-li el "Ariel" especial, per la seva
aportació al cinema mexicà, en l'any 2000. Es destaquen les seves
escenografies dels films: "Misterio en México" de 1948; "Una
mujer sin amor" de 1951; "El bruto" de 1953; "El río
y la muerte", "Una vida en la balanza" i "La escondida"
de 1955; "El ataud del vampiro" de 1957; "El grito de la muerte"
de 1958; "Chiquito pero picoso" de 1959; "Caperucita y sus tres
amigos" de 1961; "El vampiro" de 1968 i "Bajo el volcán"
de 1984.
Al marge del seu ofici, va pintar gairebé en
secret quadres a l'oli, inspirats pels surrealistes europeus que residien llavors
a Mèxic, com eren Benjamín Pret, Remedios Varo, Leonora Carrington,
Wolfgang Paalen i Alice Rahon. A poc a poc va abandonar l'estranya figuració
de les seves primeres obres. La influència dels paisatges metafísics
del francès Yves Tanguy el van empènyer en aquesta direcció:
Gerzso va pintar paisatges oberts tractats com objectes geomètrics. El
1950 es va organitzar una primera exposició de les seves obres, a la Galeria
de Arte Mexicano.
"Corrida", oli realitzat per
Gunther Gerzso.
Foto Virginia Miller
A
partir d'aquest moment va començar a seduir al públic amb les seves
obres i de manera simultània va captar l'atenció d'importants col·leccionistes,
com Alvar Carrillo Gil i Jaques Gelman. La transcendència que l'obra de
Gunther té per a la història de l'art mexicà de la segona
meitat del segle vint, és immesurable. El seu magistral i inusitat maneig
de l'espai, en el que es percep la influència d'estructures precolombines,
i el seu fascinant colorisme són tan sols alguns dels atributs de l'obra
de Gunther. Resulta summament interessant i revelador allò que Gerzso solia
dir sobre la seva pròpia pintura: <<mis cuadros no son abstractos,
son paisajes del espíritu y de la mente que reflejan un estado de ánimo>>.
A partir de 1955, l'estil propi de Gunther Gerzso va ser més
precís. Va abandonar ràpidament els paisatges oberts, les confluències
d'elements desimbolts, per a compondre amb purs motius geomètrics. Va utilitzar
cada vegada més una refinada tècnica en la qual va barrejar el tremp
acabat a l'oli, raspat i polit -una tècnica oblidada que van emprar a Mèxic:
Antonio el Corzo Ruiz i Juan O'Gorman- que atorga als seus quadres un fi acabat
amb múltiples transparències (glacis). La textura mateixa sembla
modelar l'espai i obre diversos plànols a la tela.
Retrat de Gunther Gerzso.
Foto
Letraslibres
No va ser fins a 1962 que va ser capaç
de retirar-se de la indústria cinematogràfica i finalment dedicar-se
a la pintura a jornada completa. La visió de Gunther Gerzso era increïblement
diferent a la d'altres artistes llatinoamericans. La seva herència europea
barrejada amb el seu amor i devoció per Mèxic -el país que
ell va nomenar: casa seva- el va posar en una dimensió diferent a la dels
seus contemporanis, com Diego Rivera, José Clemente Orozco o David Alfaro
Siqueiros.
"Retrato del señor Jacques Gelman" de Gunther
Gerzso.
Foto Vivilibros
El
1970, el Museu de Phoenix, Arizona, li va dedicar una exposició retrospectiva
i el 1973, va rebre una beca Guggenheim. Treballador incansable, Gunther Gerzso
va exposar periòdicament a la Galeria de Arte Mexicano, a la Ciutat de
Mèxic, així com a Nova York i a París. L'historiador d'art
John Golding va trobar afinitats entre el cubisme de principis de segle, el surrealisme
i l'art prehispànic en l'obra de Gunther Gerzso. I sobre això va
comentar: <<Creo que gracias a la aprehensión indirecta, si no inmediata,
de los logros del cubismo, Gerzso consiguió crear obras inexorablemente
uniformes y conscientes de la superficie y, al mismo tiempo, profundamente impregnadas
de emotivos efectos espaciales, pese a que desde el principio los espacios que
intentaba evocar tenían muy poco que ver o incluso no guardaban relación
alguna con la profundidad limitada y cacril del espacio cubista. Quizás
la relación de Gerzso con el cubismo no sea tan evidente como la referencia
implícita al futurismo a que aluden estas especies de visiones en picada
vertical, como la imagen de diversos campos viscos desde un avión a 13.000
pies de altura, que el artista -siguiendo de alguna manera la enseñanza
de Delaunay- magnifica poéticamente>>. <<Más que un
sistema de formas -va escriure Octavio Paz- la pintura de Gerzso es un sistema
de alusiones. Los colores, las líneas y los volúmenes, juegan en
sus cuadros el juego de los ecos y las correspondencias. Equivalencias y diferencias,
llamadas y respuestas. Pintura que no cuenta pero que dice sin decir: las formas
y los colores que ve el ojo, señalan hacia otra realidad. Invisible pero
presente; en cada cuadro de Gerzso hay un secreto. Su pintura no lo muestra, lo
señala>>
"Paisaje de Papantla" de Gunther Gerzso.
Foto
Vivilibros
Gunther Gerzso
va viure a Ciutat de Mèxic fins a la seva mort, als 84 anys d'edat, esdevinguda
el 20 d'abril de 2000.
Alguns texts
han estat extrets de "Georg Kaiser/Gunther Gerzso" Wikipedia i Biography
XAVIER
RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar
