93. MARGARIDA XIRGU 1920-1923
Margarida
Xirgu va estrenar la novel·la escènica en tres actes "Una señora"
de Jacinto Benavente el 2 de gener de 1920, en el Teatro Centro de Madrid, amb
la nova Compañía Xirgu-Borràs fusionada el 1919. L'obra va
resultar una peça bé construïda, realista i amarga. Margarida
va viure la inquietud recòndita de la tragèdia del personatge en
una suprema parenceria d'interpretació. Elisa interpretada per a Margarida
Xirgu, s'enamora d'un home, qui li prepara un matrimoni de conveniència
per acabar de arrodonir la seva posició política.
Margarida
Xirgu protagonitzant "Una señora".
Foto
Museu de Badalona
Caricatura
de "Una señora" realitzada per Freno el 1920.
Foto: Exposició Margarita Xirgu 1888-1969 Molins de Rei-Madrid
El
triomf es va veure aombrat, a l'endemà per la dolorosa notícia de
la mort de Benito Pérez Galdós. Quan la Xirgu va arribar a la casa
del dramaturg el 4 de gener, en el carrer Hilarión Eslava de Madrid, el
cos inert del gran escriptor i amic estava embolicat en una bandera espanyola.
La impressió va trastornar la fràgil salut de Margarida, que va
haver de guardar llit, lo que li va impedir unir-se, amb gran sentiment de l'actriu,
a la manifestació de duel que el poble de Madrid va tributar al gran novel·lista.
Uns 20.000 madrilenys acompanyaven el seu fèretre cap al cementiri de l'Almudena.
A l'acostar-se la carrossa fúnebre al cantó del carrer d'Alcalá,
després de creuar la Puerta del Sol, es va obrir una balconada de l'Hotel
París, l'únic que fins a aquell moment havia estat tancat i va aparèixer
en ell una dona embolicada en pells, el rostre pàl·lid, d'una pal·lidesa
que s'accentuava encara més sota la cabellera ennegrida. Una sacsejada
va recórrer les files del seguici i un nom va córrer de boca en
boca: "La Xirgu...! La Xirgu...! La Xirgu...! i totes les mirades es van
tornar cap a ella que, després de llançar un ram de flors sobre
el fèretre, es va doblegar en un plor convulsiu i va ser retirada cap a
l'interior, gairebé per força, per les persones que l'envoltaven.
Retrat de Margarida Xirgu del primer de gener
de 1920
Foto: Agència Efe
Retrat de Margarida Xirgu, el dia de Reis a Madrid,
el 6 de gener de 1920.
Foto: Arxiu Xavier
Rius Xirgu
Margarida
Xirgu el dia de Reis de 1920.
foto trobada
per Marçal Font i Espí
Desaparegut Pérez
Galdós, el cimer representant de l'escena espanyola va ser Benavente, encasellat
en "l'alta comèdia": diàlegs enginyosos, aguts epigrames
amb aspecte satírics, retrats psicològics de tipus i situacions
intranscendents. És a dir d'esquena als corrents europeus i al context
social, encara que no poques vegades va intentar retratar-los a través
de l'insuls devaneix dels seus aburgesats personatges. Aquests anys d'obres grises,
sense relleu, seran els que Margarida Xirgu, amb la seva potència expressiva,
va intentar revitalitzar, donant a moltes de les obres pes escènic. El
16 de maig de 1920, un altre bon amic de Margarida va desaparèixer, el
torero sevillà José Gómez Ortega, Gallito, al morir a la
plaça de Talavera agafat pel toro "Bailador".
Margarida
Xirgu interpretant una obra no identificada el 1920.
Foto
Bermemar
Entre el 21 i el 30
de setembre de 1920 la Compañía Margarita Xirgu es va presentar
a Logroño al Teatro Bretón amb les obres: "Alimaña"
d'Eduardo Marquina, "La calumniada" dels germans Álvarez Quintero,
"La casa en orden" d'Arthur W. Piñero, "La chiquilla"
de Pierre Veber i Henry de Gorsse, "La dama de las camelias" d'Alexandre
Dumas júnior, "Fedora" de Victorien Sardou, "Madame Pepita"
de Gregorio Mártinez Sierra, "El mal que nos hacen" de Jacinto
Benavente, "Marianela" i "La loca de la casa" de Benito Pérez
Galdós, "María Rosa" d'Àngel Guimerà i "Primerose"de
Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet. Els actors principals van ser: José
Lucio, Alfonso Muñoz i José Rivero i les actrius: Amparo Álvarez
Segura i María Bru.
Programa
del Teatro Bretón de los Herreros de Logroño del setembre de 1920.
Foto Bermemar
Margarida
Xirgu va escriure a Apel·les Mestres des de Bilbao, el 7 de novembre de
1920, la següent carta: <<Mi ilustre amigo. Le pido mil perdones por
no haberle escrito antes dándole cuenta de la impresión de la lectura
que su obra titulada “Nido de águilas” me produjo cuando la leí.
La obra me pareció muy bella y muy interesante, pero considero de gran
importancia para llevar la comedia al éxito, que la interprete un gran
actor como Enrique Borràs ó Morano, acostumbrados a interpretar
personajes como “El alcalde de Zalamea” y “El abuelo”. El
primer actor que yo tengo en la actualidad, que es Alfonso Muñoz, es muy
joven. Por esta razón siento en el alma no poder estrenar su obra como
sería mi deseo y esperando mejor ocasión para corresponder a su
ofrecimiento, queda de usted su buena amiga y entusiasta admiradora. Margarita
Xirgu>>
Al març de 1921 la
Compañía Dramática Margarita Xirgu va sortir de gira per
províncies i van actuar, entre altres ciutats, a Albacete als Teatres Cervantes
i Circo. Precedida de gran expectació, la Companyia va debutar el dia quinze
amb la representació de "Fedora" de Victorien Sardou. La crítica
va ser absolutament favorable: <<Anoche debutó en el Teatro Cervantes
la notable Compañía Dramática de Margarita Xirgu. Se puso
en escena el hermoso drama de Sardou "Fedora", admirablemente arreglado
a la escena española por Francos Rodríguez y González Llana.
La insigne actriz Margarita Xirgu realiza en esta obra una de sus más felices
creaciones. No es necesario agregar que el talento artístico verdaderamente
excepcional e insuperable de la Xirgu se reveló anoche en "Fedora"
en todo su esplendor y que la insigne actriz fue ovacionada con justo entusiasmo
por el numeroso y selecto público que llenaba el teatro. Margarita Xirgu
lleva una compañía muy discreta, de la que anoche se destacó
la admirable labor del primer actor Alfonso Muñoz, tan conocido y estimado
en Albacete. La obra fue presentada con lujo y propiedad dignas de sincero encomio>>.
El dia setze es va representar "La noche del sábado" de Jacinto
Benavente: <<Anoche se puso en escena la hermosa novela escénica
"La noche del sábado", una de las mejores producciones de Benavente.
La obra fue admirablemente presentada. La interpretación sencillamente
irreprochable. Margarita Xirgu alcanzó un nuevo triunfo personal cautivando
al público con los primores de su exquisita labor artística. La
insigne actriz que lució espléndidas toaletas [sic] fue aclamada
con verdadero y justo entusiasmo. Los demás intérpretes, acertadísimos,
distinguiéndose en sus respectivos papeles María Bru, Juana Cáceres,
Amparo Álvarez Segura, el primer actor Alfonso Muñoz y los señores
Rivas, Ortiz y Perichot>>. L'estrena de "Pasionera", dels germans
Joaquín i Serafín Álvarez Quintero, va tenir lloc el dia
disset. Després d'aquesta obra es va representar "Un buen rato en
el music-hall" (Good times in music hall) i la comèdia "Rosas
de otoño" de Jacinto Benavente:<<Anoche estrenose la comedia
en dos actos de los señores Álvarez Quintero "Pasionera",
que obtuvo un éxito muy lisonjero. La protagonista de esta obra, papel
muy interesante, encontró en Margarita Xirgu una insuperable intérprete
que estuvo inspiradísima y llegó esta vez como siempre a la cumbre
del supremo acierto. María Bru, María de las Rivas, Amparo Álvarez
Segura, el notable actor Alfonso Muñoz y los señores Rivero y Lucio
interpretaron con evidente fortuna sus papeles respectivos. En el a propósito
cómico-lírico-bailable "Un buen rato en el music -hall"
que entretuvo gratamente al público, revelaron los artistas de la Compañía
Xirgu muy estimables aptitudes para el género de variedades o "variete",
para decirlo al uso, siendo especialmente aplaudidos María Bru, que hizo
una admirable parodia de una diva; Amparo Álvarez Segura, que cantó
con exquisito gusto varios populares cuplés y Perichot, que como excéntrico
bufo tuvo un esmerado acierto>>.La Companyia va canviar al Teatro Circo
també d'Albacete i va representar el dia el dinou la comèdia "La
chiquilla" de Pierre Véber i Henry de Gorsse en traducció i
adaptació d'Alberti i Rosales i el drama tràgic "Maria Rosa"
d'Ángel Guimerà; el dia vint va representar la comèdia "Primerose"de
Gaston Armand de Caillavet i Robert de Flers amb traducció de Jose I. Alberti
i la tragèdia morisca "La hija de Yorio" de Gabriele D'Anunzzio
traduïda per Ricardo Baeza. La Companyia va oferir la seva última
representació el dia vint-i-u, amb la posada en escena de "Mariana"
de José Echegaray: <<Anoche terminó sus tareas artísticas
en esta capital la notable compañía de la insigne actriz Margarita
Xirgu. Se puso en escena el hermoso drama de Echegaray "Mariana" en
cuya protagonista raya la eminente artista a altura incomparable. Juana Cáceres,
María Bru, el excelente primer actor Alfonso Muñoz y los señores
Rivero, Rivas, Perchicot y Agudín interpretaron con plausible acierto sus
papeles respectivos. Al final de todos los actos se alzó varias veces la
cortina en merecido honor a la genial actriz y a su notable Compañía>>.
La Companyia estava formada per les actrius Amparo Álvarez Segura, María
Bru, Juana Cáceres, María de las Rivas, Carmen Arrate, Carmen Carbonell,
Pilar Cebrián, Ángela R. de Clavijo i Adela Santaularia i els actors
Luis P. Agudín, Alfonso Muñoz, Miguel Ortín, Nicolás
D. Perchicot, Modesto Rivas, Carlos Álvarez, Victor Codina, Pedro González,
José Lecio, Roberto Samsó i José Rivero. Els apuntadors van
ser: José Bofill, Joaquín LLacer i Roberto Zappino. El maquinista
Mariano Jaime i el moblista Rafael Arroyo. Al mes d'agost de 1921 la Companyia
va actuar al Teatro Principal (antic Liceo) de Pontevedra, representant el dia
3 el drama "La extraña" d' Eduardo Marquina, el dia 4 el drama
"Carmen"de Prosper Mérimée en adaptació de Joaquin
Montaner i Salvador Vilaregut, el dia 5 el drama "Fedora" de Victorien
Sardou, el dia 6 la comèdia "El mal que nos hacen" de Jacinto
Benavente i el dia 7 la comèdia "Ramo de locura" dels germans
Álvarez Quintero.
Margarida Xirgu aquest mateix any
es va presentar a partir del 16 d'octubre junt amb Alfonso Muñoz al Teatro
Goya de Barcelona amb les següents obres: "La noche del sábado",
"Rosas de otoño" i "El mal que nos hacen" de Jacinto
Benavente, "La calumniada" i "Ramo de locura" dels germans
Álvarez Quintero,"Marianela" de Benito Pérez Galdos, el
"Tenorio" per Tots Sants, "María Rosa" d'Àngel
Guimerà, "La dama de las camelias" d'Alexandre Dumas fill, "Fedora"
de Victorien Sardou, "La xocolatereta" de Paul Gavault, "Magda"
de Hermann Sudermann i "La hija de Yorio" de Gabriele D'Anunzzio traduïda
per Ricardo Baeza.
fotos
teatre goya 1916-.2008 grup Focus
Retrat
de Margarida Xirgu del 10 de desembre de 1921 amb 33 anys, dedicat a la seva cosina
Neus Creix de Massot.
Foto: Arxiu familiar
Laura Prats
Retrat
de Margarida Xirgu del 11 de desembre de 1921 dedicat al seu admirador Anton Clapés.
Foto: Fons Antoni i Ramon Clapés
cedit a la família de Margarida Xirgu
A
finals de 1921, la Xirgu emprèn el seu segon viatge a Amèrica, actuant
a Cuba i Mèxic. La gira, que va revestir caràcters apoteòsics
va durar sis mesos, però l'actriu no va trigar a tornar, reclamada per
l'èxit d'aquesta campanya. El repertori format per mig centenar d'obres,
va oferir als espectadors una interessant panoràmica del teatre europeu
del moment. La Companyia estava formada per les actrius: Amparo Álvarez
Segura, Carmen Arrarte, María Bru, Juana Cáceres, Micaela Catejón,
Pilar Cebrián, Carmen Carbonell, Ángela R. De Clavijo, María
de las Rivas i Adela Santularia i els actors: Luis P. Agudín, Carlos Álvarez
Segura, Víctor Codina, Pedro González, José Lucio, Alfonso
Muñoz, Miguel Ortín, Nicolás Perchicot, Modesto Rivas i Roberto
Damsó.
Retrat de l'època de Margarida Xirgu
En
el "Diario de la marina" de Cuba, el marquès de Premio Real va
fer la presentació de l'actriu: <<Ahí está Margarita
Xirgu, que es producto del movimiento intelectual en Cataluña, como Cambó
y Maragall, que cruzó presto los mares para tomar en el Odeón de
Buenos Aires y en el Municipal de Chile, en tournée de arte, plaza de estrella
que luego recorrió triunfalmente todos los escenarios de España
...>>.
Al seu retorn de la segona gira americana, un
mica més tard, el 9 de setembre de 1922 va inaugurar Margarida la temporada
teatral en el Teatro Español de Madrid, de nou amb la Compañía
Xirgu-Borràs, debutant amb la novel·la escènica en cinc quadres
impregnada de poesia "La noche del sábado" de Jacinto Benavente.
En l'obra existeixen certs trets característics de l'escola poètica
que va fer furor en les albors del segle XX. Aquests trets acusen, no obstant
això, més una reflexió sobre l'estètica modernista
que una afirmació dels seus valors. A més apunta ja una de les notes
característiques del teatre de Benavente: la sàtira social amb matisos
irònics, dirigida gairebé sempre contra les classes superiors.
El
21 del mateix mes la Compañía Xirgu-Borràs va representar
la comèdia històrica i llegendària "La niña de
Gómez Arias" de Calderón de la Barca, en adaptació d'Eduardo
Marquina. La Xirgu, va donar vida al singular personatge femení de Dorotea.
Els decorats van ser realitzats amb tot rigor pel seu germà Miquel Xirgu,
lo que va contribuir al gran èxit que va despertar l'obra entre el públic.
També el 1922 Margarida va representar obres conegudes de Benavente com
"La comida de las fieras" en la que relata la decadència i la
dissort d'una família, fustigant les buides pretensions de la perversa
noblesa espanyola, i la comèdia "Los ojos de los muertos" on
s'observa que l'automòbil li produïa a Benavente, temor d'una banda
i fascinació per una altra. Margarida Xirgu va representar en aquest mateix
any, la comèdia en quatre actes "La loca de la casa" de Pérez
Galdós en la que el dramaturg rendeix tribut a la literatura marginada
per la Real Academia, l'ascètica i la mística. Està ambientada
en un imaginari poble de Barcelona, anomenat Santa Madrona. En ella, una família
de l'alta burgesia, que està a punt d'arruïnar-se, intenta salvar
el patrimoni familiar casant a una de les seves filles amb un antic criat, que
ha regressat d'Amèrica amb una immensa fortuna. La rocambolesca estratègia
urpida per la boja de la casa desembocarà en un final avantatjós
per a tots els personatges.
Retrat
de Margarida Xirgu dedicat a Francisco Pierrá Gómez, actor gadità
teatral i cinematogràfic.
Foto: Exposició
Margarita Xirgu 1888-1969 Molins de Rei-Madrid
Margarida
va representar també el 1922 el drama en tres actes "La calumniada",
dels germans Álvarez Quintero, en la que es van esforçar a reconstruir
i a alçar a Espanya al lloc on es mereixia. També dels mateixos
autors va representar la Xirgu la comèdia en tres actes d'ambient madrileny
"Ramo de locura" i la comèdia en dos actes i un epíleg
"Nena Teruel". En el mateix any va posar en escena d'Àngel Guimerà
"Maria Rosa" i de Manuel Linares Rivas "María Victoria",
en la que l'autor defensava que els diners no donen la felicitat i "La garra"
en la que advocava pel divorci, segons els ideals del regeneracionisme i per l'adopció
d'unes lleis foranes, amb el personatge d'Antonio, divorciat als Estats Units.
També el 1922 la Xirgu va representar amb la Compañía
Xirgu-Borràs, el drama en prosa en tres actes "La extraña"
d'Eduardo Marquina i "Madame Pepita" de María Lejárraga,
l'esposa de Gregorio Martínez Sierra i representant de l'Esquerra juntament
amb Margarita Nelken i Matilde de la Torre, oposadament a les tres dones que van
representar la Dreta en aquelles dates: Francisca Bohigas, María Urraca
Pastor i Pilar Coneaga. Margarida Xirgu en aquest any també va representar
el drama romàntic en tres actes "El amor tardío" d'Alberto
Insúa -que era el pseudònim del cubà Alberto Galt i Escobar-
i Alfonso Hernández-Catá. L'obra sosté el conflicte sentimental
d'un home de ciència que veu florir l'amor a l'hivern de la seva vida.
Després
d'una breu gira per províncies, Margarida Xirgu va reaparèixer en
el Teatro Español de Madrid al gener de 1923, amb l'obra quinteriana "La
calumniada". El 7 de febrer Margarida va estrenar la comèdia dels
mateixos autors "Cristalina", amb un personatge creat per a ella, femení,
alegre i lluminós. Una vegada més, de la mà de Margarida,
els autors sevillans obtenien un rotund èxit per la humanitat dels seus
personatges, la popularitat de la seva temàtica i el desenvolupament senzill
dels problemes plantejats a les seves obres. Segons criteri de Cipriano Rivas
Cherif, la Xirgu interpretava malament els protagonistes dels Quintero, "contràriament
a totes les altres actrius espanyoles". ". El 24 de març de 1923
es va estrenar al Teatro Español de Madrid l'entremès dels mateixos
autors "Ganas de reñir", protagonitzant els papers principals
Margarida Xirgu (Martirio) i Alfonso Muñoz (Julián).
Programa de "Cristalina" de 1923 del Teatro Español.
Foto IDC de Mérida
Caricatures
de Fresno dels actors del Teatro Español el 1923.
Foto:
Exposició Margarita Xirgu 1888-1969 Molins de Rei-Madrid
Abans
de partir per tercera vegada cap a Amèrica, Margarida va oferir una sèrie
d'estrenes a Barcelona, en el Teatre El Dorado. De les set estrenes que va presentar
al públic barceloní, quatre van ser obres estrangeres, entre elles
la comèdia en tres actes "Los sabios no ven" de François
de Curel, traduïda per Eduardo Marquina i el drama en quatre actes dividit
en cinc quadres "La magia del desierto" de Georges de Henry Kistemackers;
les dues en versió d'Alejandro P. Maristany. Van ser obres que donaria
a conèixer en la imminent gira per Argentina, Xile, Uruguai, Perú,
Veneçuela, Puerto Rico i Cuba; a l'acabar les seves actuacions a Barcelona.
Arribat el moment d'embarcar, el malestar social que regnava a la ciutat va estar
a punt de frustrar la sortida en la data prevista. Margarida havia conegut a Miguel
Primo de Rivera a Cadis, sent aquest governador militar de la bella ciutat andalusa.
Solia acudir a la Cervecería Inglesa, que era el punt de reunió
de la intel·lectualitat local i dels artistes que actuaven a la ciutat.
La nit del comiat de Margarida en El Dorado de Barcelona, vigília de la
sortida de la projectada gira, bambolines, decorats i vestuari romanien en el
teatre tot esperant ser traslladats al port, cosa que no semblava molt clara,
ja que els mitjans de transport estaven en vaga. Anys més tard l'actriu
va explicar al periodista Valentín de Pedro com es va resoldre aquell conflicte:
<<A la última función que dimos en Barcelona asistió
el general Primo de Rivera, entonces gobernador militar de Cataluña. Iba
a nuestro teatro con frecuencia, y aquella noche entró en mi camerino para
despedirse, puesto que sabía que nos íbamos a la Argentina. Ése
era nuestro propósito -le dije-, pero veo que no lo podremos realizar.
Imposible embarcar sin el equipaje... En fin, le expliqué lo que nos ocurría
a causa de la huelga, y él se prestó a solucionarnos aquel problema
inmediatamente, haciendo llevar el equipaje al puerto en camiones del Ejército...
Y de ese modo pudimos embarcar... Al cabo de unos meses, estando nosotros trabajando
en Montevideo, se recibió la noticia de su golpe de estado>>. Margarida
Xirgu va tenir amistat amb el general Primo de Rivera, amb les Infantes especialment
amb Isabel de Borbó, amb el president de la República Manuel Azaña.
Igual esmorzava amb Benavente o Torcuato Luca de Tena que amb García Lorca
o Alberti; uns la van utilitzar a favor i altres en contra.
Retrat de l'Infanta Isabel de Borbó "La
chata" del 13 d'octubre de 1921, dedicat a Margarida Xirgu
Arxiu
familiar Jordi Rius Xirgu
Retrat
de Margarida Xirgu del 3 de juliol de 1923 dedicat a Segismundo Codina, un admirador
de Reus.
Foto: Institut del Teatre de Barcelona
Curiosament
la pose de Margarida Xirgu en aquesta última foto, és gairebé
idèntica a la que va realitzar 10 anys més tard, quan va estrenar
"Medea" el 18 de juny de 1933 en el teatre romà de Mèrida.
Margarida Xirgu el 1923
Margarida Xirgu el 1933
A
l'iniciar la tercera gira hispanoamericana, que va durar fins el estiu de 1924,
va representar el 27 de juliol de 1923 l'obra "Cristalina" dels germans
Álvarez Quintero al Teatro san Martín de Buenos Aires. El dissabte
3 de novembre de 1923 la Compañía Xirgu és va presentar al
Teatro Estornell de Buenos Aires. Van representar en el debut el drama en quatre
actes "Magda" d'Herman Sudermann com en el primer viatge, el drama en
quatre actes "Fedora" de Victorien Sardou el diumenge dia 4, la comèdia
en quatre actes "La casa en orden" d'Arthur W. Piñero el dilluns
dia 5, "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà el dimarts dia 6 i
la comèdia en tres actes "Cristalina" dels germans Álvarez
Quintero el dia del comiat. Les actrius que componien la Companyia eren Milagros
Aliacar, Carmen Arrarte, Carmen Carbonell, Rosa Luisa Gorostegui, Lolita S. Kayser,
María Millanés, Amelia Muñoz, Julia Pacelo i Ana de Siria,
i els actors Luis P. Agudín, Luis Alcaide, Fernando Fernández de
Córdoba, José Guerrero, Francisco López de Silva, Salvador
Marin de Castro, Alfonso Muñoz, Miguel Ortín, José Ruste,
Rafael Sánchez París i Alberto de Torres. Els apuntadors van ser
Roberto Zappino i José Bofill, el maquinista Luis Antoner i el guarda-roba
va estar a càrrec de Rafael Arroyo. L'abonament de les quatre funcions
tenia el preu de 88$ pesos per a les llotges i 17,60$ pesos per a les platees,
incloent l'impost municipal.
Retrat
de Margarida Xirgu de 1923.
Foto: "Margarida
Xirgu. Una vocació indomable" de Francesc Foguet i Boreu
La
biògrafa de la Xirgu, Antonina Rodrigo afirma que Margarida es va trobar
amb la gran actriu italiana Eleonora Duse a la fi de 1923 a L'Havana, però
la dedicatòria de la foto que li va lliurar, sembla reflectir contràriament
que va ser el 1924.
Retrat
de Margarida Xirgu dedicat a la seva admiradora Isabel Sánchez Solea.
Foto
Museo Nacional del Teatro
Alguns texts han sigut extrets de
la tesis doctoral "La vida escénica en Albacete 1901-1923" de
Francisco Linares Valcércel i de les biografies: "Margarita Xirgu
y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía" de Antonina
Rodrigo
XAVIER RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar
