72. EL DEBUT A MADRID AL 1914

Al seu retorn al gener de 1914 de la gira americana iniciada el maig de 1913, en la que va actuar a Buenos Aires, Montevideo i Santiago de Xile, Margarida Xirgu va actuar en el Teatre Tívoli de Barcelona representant l'obra "L'Aigrette" de Dario Nicodemi traduïda per Enrique Gómez Carrillo.

Margarida Xirgu interpretant "L'Aigrette" el 1913.

Foto: Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

Margarida Xirgu a continuació es prepara per presentar-se a Madrid. Entre el 25 i el 30 d'abril de 1914 la Compañía Margarita Xirgu es va presentar a Logroño al Teatro Bretón amb les obres: "L'aigrette" de Dario Nicodemi , "Camino adelante" de Manuel Linares Rivas, "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal, "Los ojos de los muertos" de Jacinto Benavente, "El patio azul" de Santiago Rusiñol, "Los románticos", "Sangre gorda" dels germans Álvarez Quintero i "El secreto" d'Henri Bernstein . L'elenc d'actors va ser: Francisco Barraycoa, Manuel Fernández, Federico Górriz, José Lucio, Vicente Morales, Julio Ordóñez, Miquel Ortín, Ricardo Puga, José Rivero, Leovigildo Ruiz Tatay, Fernando Sala, José Soler i Fernando Villalonga i les actrius: Amparo Álvarez Segura, Adela Coy, Cecilia Coy, Celia Ortíz, María de las Rivas, Julia Sala, Josefina Santaularia i Josefa Segura. La premsa madrilenya s'ha fet ressò dels seus triomfs a l'escena catalana, en algunes ciutats espanyoles i en terres americanes. El públic i la crítica estan a l'expectativa i es pregunten si és certa la fama de què l'actriu catalana ve aureolada. La Xirgu sent una responsabilitat enorme. És un pas decisiu per a la consolidació de la seva carrera. La consagració definitiva. De moment, no disposa d'un teatre propi, però, de nou, la bona sort l'afavoreix. Pot aprofitar que la Compañía de María Guerrero i del seu espòs Fernando Díaz de Mendoza, ha deixat vacant el Teatro de la Princesa de la seva propietat -avui Teatro María Guerrero- al estar de gira per Amèrica. Estant encara a París Faustino da Rosa li havia comunicat a la Xirgu, que María Guerrero li havia ofert el Teatro de la Princesa. Margarida va enviar de seguida una carta d'agraïment: <<Da Rosa me acaba de dar una noticía que le aseguro, señora, es la más grata que recuerdo haber recibido en mi vida; que usted ha aceptado darme hospitalidad en su teatro, honrándome inmerecidamente. No sé el resultado que tendrá mi aventura de pasarme al teatro castellano; sin embargo, sea cual sea, una gran alegría, una emoción muy dulce me ha proporcionado el saber que será en su teatro, que me presentaré por primera vez ante el público de Madrid. El imposible que su hermosa actitud para conmigo sea de excelente augurio para mi carrera. Téngame, distinguida señora, por su más entusiasta admiradora>>. De joveneta, Margarida Xirgu havia somniat ser com María Guerrero des que l'havia vista actuar a "Reinar después de morir" de Luis Vélez de Guevara, la primera vegada que havia anat a un teatre de debò.

Margarida Xirgu abans de la seva presentació a Madrid, el 1914.

Foto: Arxiu Mas

El 8 de maig de 1914 Margarida Xirgu debuta en el Teatro de la Princesa de Madrid amb "El patio azul" de Santiago Rusiñol, un fracassat somni d'amor i joventut i "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal, una tragèdia inspirada en Agamènon.

Com en el seu debut a Buenos Aires, aquesta nit Margarida Xirgu no les té totes. El neguit la venç. Comença l'obra de Rusiñol "El patio azul", anomenada com el seu quadre al oli de 1892, del pati de la casa Montané al carrer Majó 32 de Sitges. Els seus nervis són a flor de pell. Arriba a l'escena, al final del primer acte, en què la malaltissa Agna-Rosa accepta que el jove pintor Jacinto la immortalitzi en un quadre. Deixa que el pensament li guiï la mirada. Margarida fa una pausa llarga i, lentament, adreça el seus ulls al pintor. És en aquesta pausa, en el silenci que es fa a la sala, quan té la impressió que s'ha guanyat el públic. A la tragèdia "Elektra", la Xirgu ja domina totes les seves facultats: es mostra desbordant en l'expressió de la ferocitat, la venjança, la tendresa o el dolor.

Oli sobre tela "El pati blau" de Santiago Rusiñol.

Foto: Epdlp

La crítica s'hi rendeix de manera unànime: la seva interpretació, d'expressió rica i matisada, se situa al mateix nivell que María Guerrero. José María Carretero, "El Caballero Audaz", descrivia així a Margarida a la revista "La Esfera":

<<¿Es bella Margarita? No sé qué deciros. Yo, sentado frente a ella, la contemplaba de hito en hito y me hacía la misma pregunta... ¿Es bella esta mujer?

Mientras permanece en silencio, parece una mujer algo extraña y un poco dura de facciones; pero en cuanto se siente mirada y, sobre todo, cuando habla de arte, de luchas pasadas, de triunfos, de ilusiones pretéritas, entonces se transfigura de tal forma, que se muestra con una belleza, si no extraordinaria, original.

Charla mucho y la charla en sus labios tiene algo de misterio, de risa y de dolor al mismo tiempo; ese algo es lo que subyuga y va adueñándose poco a poco de la admiración del que la escucha. Muy morena; tan morena que su piel tiene trechos (las orejas, la barbilla, el cuello) por donde broncea.

Sus ojos, muy grandes y muy negros, brillan a veces con un fulgor siniestro, como los de una tigresa. Nunca están quietos. Van delante de su palabra para daros la perfecta sensación de la alegría, del dolor, de la tristeza, del placer. La nariz, casi perfecta, de levísimas aletas, respinga un poco por la punta. Su boca, grande, inmensamente grande, siempre ríe, dejando asomar entre sus sangrientos y finos labios los dientes también grandes, pero blanquísimos. Como la endrina es su cabellera, que se desborda, ondulada, brillante, copiosa, sobre su nuca.

Aquella tarde, su gentil figura, más bien alta, estaba ataviada con una sencillez elegante. Un vestido de seda color naranja ceñíale perfectamente las leves y firmes redondeces de su cuerpo>>.

El 12 de maig va representar, al Teatro de la Princesa de Madrid, la comèdia "Los ojos de los muertos" de Jacinto Benavente. El debut de Margarida a Madrid i la seva incorporació definitiva al teatre castellà, va coincidir amb una sèrie d'esdeveniments que canviarien el rumb de la civilització europea, que incapaç de trobar una forma de convivència entre els pobles, promovia conflicte i més conflictes fins a esclatar en la primera guerra mundial. Tres mesos després de la seva presentació en el Teatro Princesa, Europa cremava. Fins a llavors, el regidor de l'escena teatral espanyola era Jacinto Benavente que de 1894 a 1913 orientava i dirigiria els gustos del públic amb les seves comèdies moralitzadores d'alt to costumista, sent el representant del drama realista Benito Pérez Galdós. En contrast amb el teatre realista existia un teatre poètic, en el qual triomfaven Eduardo Marquina, Francisco Villaespesa, Luis Fernández Ardavín, Joaquín Montaner i un teatre costumista, comèdia, sainet i joguina còmica que el conreaven els germans Serafín i Joaquín Álvarez Quintero, Carlos Arniches, José Fernández del Villar, Pedro Muñoz Seca i Gregorio Martínez Sierra, millor dit la seva esposa María Lejárrega, que era la verdadera autora de les obres.

Margarida Xirgu per millorar el seu castellà i per fer continuades pràctiques en aquesta llengua, escrivia a la seva família en castellà i parlava amb tothom també en castellà, fins al punt de mantenir-la a ultrança, àdhuc quan es trobava en presència d'interlocutors catalans. A tal extrem que com recollí la revista "El Teatre Català" del 23 de maig de 1914, Francesc Cambó un dia, amb el seu ímpetu habitual, entrà al salonet del Teatre Princesa on la Xirgu hi acostumava a mantenir una animada tertúlia:
<<-Què tal, Margarida?- interrogà en Cambó.
-¡Ah, usted por aquí, mi amigo!... ¡Cuanta amabilidad!
En Cambó, impertèrrit:
-Un gran èxit, eh?
-Si, señor... Aquí son muy buenos. Me han recibido con todos los honores...
En Cambó mira a l'un i a l'altre, astorat, i, en veure que tots són catalans, pica amb els dits, nerviós, damunt la copa del barret.
I insisteix:
-I estarà molts dies aquí, encara?
-Verá usted, según y como. La temporada es mala... El público viene algo cansado...
En Cambó sembla que ja no està nerviós. Més aviat indignat. Apreta les dents i es torna verd.
Ara interroga la Xirgu:
-¿Y qué, amigo? ¿Cómo van por mi tierra?
En Cambó fa un gest violent de fàstic, diu un renec ben català i, sense acomiadar-se, es retira... Silenci general. Tots se miren. Els llavis d'en Rusiñol -que era present a la tertúlia, junt amb Joaquim Salvatella diputat per Figueres de la Unió Federal Nacionalista Republicana i el caricaturista barceloní Lluís Bagaria- se contrauen per no dir una de les seves ironies>>

L'estiu del 1914, a Santander, la Xirgu coneix Galdós en una tertúlia d'escriptors i poetes. Des d'aleshores, don Benito i Margarida enllacen una amistat afectuosa i emotiva. El dramaturg, admirat per la trajectòria de l'actriu, li ofereix l'estrena de l'obra "Santa Juana de Castilla" que és a punt d'enllestir, pel 1918. Entre el 24 i el 30 de novembre de 1914 la Compañía Margarita Xirgu es va presentar a Logroño al Teatro Bretón amb les obres: "Alma triunfante" i "La comida de las fieras" de Jacinto Benavente, "El corazón manda" de Francis de Coisset, "Madame Pepita" de Gregorio Mártinez Sierra, "Magda" d'Herman Sudermann, "La malquerida" de Jacinto Benavente, "Primerose" de Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet i "Zaza" de Pierre Berton i Charles Simon. L'elenc d'actors va ser: Francisco Barraycoa, Pedro Cabré, Manuel Fernández, Federico Górriz, José Lucio, Vicente Morales, Julio Ordóñez, Miquel Ortín, Ramón Puga, Ricardo Puga, José Rivero, Fernando Sala i José Soler i les actrius: Amparo Álvarez Segura, Concepción Ester, Amparo López, Guillermina Moreno, Celia Ortíz, Julia Riaza, María de las Rivas, Julia Sala, Josefina Santaularia i Josefa Segura.

Programa del Teatro Bretón de los Herreros de Logroño del novembre de 1914.

Foto Bermemar

Margarida no abandona el teatre a Barcelona i estrena el 7 de gener de 1915 en el Teatre Principal "El yermo de las almas", la primera obra dramàtica de Ramón María del Valle-Inclán. L'obra va estar en el cartell tres dies i va ser l'última estrena de la temporada de la Companyia Margarida Xirgu a Barcelona. L'obra va assolir, no obstant això, més representacions en la gira que l'actriu va emprendre per províncies. Mentrestant, Valle-Inclán es va disposar a escriure-li una tragèdia que va titular "Pan divino". Però va ocórrer lo imprevist, al saber que Margarida es disposava a programar en el Teatro Princesa "El yermo de las almas" i no "Pan divino" per a iniciar la seva temporada a Madrid, Valle-Inclán li va retirar l'obra, al·legant que no volia que es lluís a costa seva fent tan bona mort, com li havia ponderat el seu representant, el marquès de Premio Real. El renyir amb les protagonistes de les seves obres, va ser una tònica habitual en don Ramón.

Caricatura de Margarida Xirgu protagonitzant "El yermo de las Almas" el 1915.

Fresno

Retrat de Margarida Xirgu dedicat al Niu d'Art de Vilafranca, el 1915, durant la gira que va emprendre per ciutats catalanes.

Fons Adolf Lara. Arxiu fotogràfic de VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.

Margarida Xirgu va inaugurar la campanya madrilenya de 1915, en el Teatro de la Princesa, amb "La marcha nupcial" d'Henri Bataille. El públic es va mostrar una mica reservat i fred per la lentitud del desenvolupament de la tècnica analítica, que l'autor imprimia en l'obra. A continuació va representar la comèdia "El tercer marido" de l'italià Sabatino López, que va agradar més a la crítica, per tractar-se d'una peça sense matisos sociològics profunds però amb trets de fi humorisme. Després d'aquesta obra la Xirgu va representar el drama "El amor tardío" de Alberto Insúa i Alfonso Hernández-Catá. L'obra sosté el conflicte sentimental d'un home de ciència que veu florir l'amor a l'hivern de la seva vida. El 10 de maig va estrenar "Sirenas mudas" de Ramón Goy de Silva. En aquesta obra planeja la presència dels morts i del passat. Una actriu torna al cap dels anys al lloc on s'havia enamorat d'un escriptor; escrivia ell els drames que la van fer rica i famosa. L'escriptor ha mort i la seva esposa s'ha suïcidat fa temps; ara Elvira sent un amor incontenible pel fill, que a la vegada es troba casat. Els personatges semblen estar a la mercè de les seves passions, de l'amor impossible d'aconseguir, gairebé inermes davant ell. Finalment l'actriu no vol ser un entrebanc per a la felicitat dels altres i abandona la casa, que està situada a Galícia, en un món d'artistes i de classe mitja. La Xirgu va representar també per primavera al Teatro Princesa, les obres "La mujer desnuda" d'Henry Bataille i "Sor Beatriz" de Maurice Maeterlink.

Caricatura de Margarida Xirgu protagonitzant "Sirenas mudas" el 1915. Fresno

Entre juny i juliol de 1915 va representar al Teatre Novetats de Barcelona: "Zazá" de Pierre Berton i Charles Simon, "La dama de las camelias" d'Alexandre Dumas fill, "La cortina verde" de Julio Dantas, "La malquerida" de Jacinto Benavente, "Salomé" d'Oscar Wilde, "El corazón manda"del francès Francis de Croisset, "La marcha nupcial" d'Henry Bataille i "Sor Beatriz" de Maurice Maeterlink en traducció de Gregorio Martínez Sierra. Margarida Xirgu va estrenar "La mujer desnuda" d'Henri Bataille el 17 de juliol de 1915 en el Teatre Novetats de Barcelona i a continuació va representar "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà. També el 1915 va representar el drama sobre el feminisme "Ícara" d'Eugenio Sellés.

Margarida Xirgu interpretant "Ícara" el 1915.

Foto: Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

Entre el 21 i el 30 de setembre de 1915 la Compañía Margarita Xirgu es va presentar a Logroño al Teatro Bretón amb les obres: "El amor tardío" d'Alberto Insúa i Alfonso Hernández-Catá, "El corazón manda" de Francis de Coisset, "La cortina verde" de Julio Dantas, "La dama de las camelias" d'Alexandre Dumas júnior, "Frou-frou" de Meilhac-Halévy, "La gata de angora" de Jacinto Benavente, "La marcha nupcial" i "La mujer desnuda" d'Henri Bataille, "Primerose"de Robert de Flers i Gaston Armand de Caillavet, "La redacción" d'Antonio Ramos Martín, "La reja" i "Sangre gorda" dels germans Álvarez Quintero, "El tercer marido" de Sabatino López i "Zaza" de Pierre Berton i Charles Simon. L'elenc d'actors va ser: Francisco Barraycoa, Pedro Cabré, Enrique Casanova, Federico Górriz, José Lucio, Vicente Morales, Miquel Ortín, Ramón Puga, Ricardo Puga, José Rivero, Carlos Segura i José Soler i les actrius: Amparo Álvarez Segura, Concepción Ester, Amparo López, Guillermina Moreno, Celia Ortíz, Julia Riaza, María de las Rivas, Adela Santaularia, Josefina Santaularia, Josefa Segura i Dolores Valero.

Els texts han sigut extrets de les biografies <<Margarida Xirgu. Una vocació indomable>> i "Margarida Xirgu, cartografia d'un mite. De Badalona a Punta Ballena"de Francesc Foguet i Boreu, i <<Margarita Xirgu. Una biografía>> d'Antonina Rodrigo.

XAVIER RIUS XIRGU

àlbum de fotos

tornar