Margarida Xirgu

inici

biografia

vivències

fotos

70. TIEN-HOA

"Tien-Hoa" és una obra teatral de Giovachino Forzano, estrenada en el Teatre Tívoli de Barcelona el 23 d'abril de 1925, per Margarida Xirgu juntament amb Alfonso Muñoz com a primer actor, en els papers respectivament de Flor de Cel i Cian-Seng. L'acció es situa a la ciutat de Cantó a principis del segle XX. L'escenografia de l'obra va ser realitzada per Miquel Xirgu, germà de l'actriu. Aquesta obra ha estat confosa -entre uns altres per Antonina Rodrigo, veure nº 103 d'"Història y vida"- per l'obra "El dragón de fuego" de Jacinto Benavente per desenvolupar-se l'acció també a Xina.
Giovachino Forzano va ser un dramaturg que preferentment va escriure llibrets per a òperes, tals com "Suor Angelica" i "Gianni Schichi" integrants del "Triticco" de Giacomo Puccini. La primera relata la vida de Sor Angèlica, òrfena i mare soltera condemnada per a tota la vida en un convent -fent al·lusió al purgatori de Dante- obligada per la seva tia Princesa, separant-la del seu fill acabat de néixer. La pobra monja pot guanyar-se el cel gràcies a la intervenció de la Mare de Déu que li permet veure al seu fill, que a més ha mort. La segona es situa a l'infern de la "Divina Comèdia" de Dante, amb un personatge famós per suplantar personalitats com a protagonista.
"Sly, o La llegenda del dorment despertat" és una òpera en tres actes, amb música de Ermanno Wolf-Ferrari i llibret de Giovachino Forzano. Es basa en part en el preàmbul de "La fierecilla domada" de William Shakespeare i en la que Forzano presenta a un Sly sensible i espiritualment delicat, que se sent irremeiablement ferit per la broma de mal gust del comte. El llibret comença per mostrar un viu retrat del món de les tavernes del que Sly participa, tavernes sempre repletes de soldats, nobles del poble i borratxos. Sly és una figura una mica popular en aquest món, fins i tot té una host de seguidors que l'estimen i l'admiren, així com enemics que el veuen com un inútil vague. Sly és un animat cantant que diverteix a tot món i que anhela una família estable i una dona a qui estimar. Tal profunditat de caràcter fa que l'espectador no romangui indiferent quan el comte es mofa dels més íntims somnis d'amor i respectabilitat de Sly. Forzano va crear a més el personatge de Dolly, la bellíssima amant del comte. Dolly és carismàtica, alegre, sincera i se sent immediatament atreta cap a Sly; al costat del qual, el comte sembla esnob i cruel. És la presència de Dolly la que fa simpatitzar amb Sly. Al personatge Sly, de Forzano, li pertorba profundament la broma de mal gust del comte, no així al personatge Sly de Shakespeare. De fet, aquell es refusa a creure que és noble fins al moment que parla amb Dolly. Sly s'aproxima a Dolly amb un anhel veritablement espiritual i això la commou tant que realment s'enamora d'ell. No és sinó fins que Dolly li declara el seu amor que Sly es permet acceptar la seva nova identitat. Llavors Forzano inventa un final al conte de Shakespeare, mostrant la desesperació de Sly al descobrir que ha estat el blanc d'una elaboradíssima broma de mal gust, la seva tristesa que Dolly l'hagués traït, el seu suïcidi i el seu descobriment final -encara que massa tard- que Dolly realment l'estima. En el llibret de Forzano, la lleu comèdia de Shakespeare, es converteix en tragèdia de proporcions pròpies d'una òpera.

Giovachino Forzano també va escriure el melodrama en tres actes "Una aventura en Florencia" (Ginevra del almieri) amb música de Mario Peragallo i el drama en tres actes "Campo di maggio" que Mussolini va adaptar al cinema el 1935, protagonitzant un Napoleó-Mussolini per servir de model al cinema "patriòtic". Forzano va escriure "Bonaparte quiere vivir tranquilo" i va crear el "Instituto Nazionale LUCE" lligat al govern feixista de Mussolini. Aquest Institut dirigit per Forzano, va realitzar el film "Camisa negra" que comença amb imatges, d'un gran realisme, de les terres pantanoses i conclou amb una interpretació oratòria de Mussolini en persona, amb motiu de la inauguració de la ciutat de Littoria. La pel·lícula és una síntesi cinematogràfica de les vicissituds de l'Itàlia de 1914 a 1932 i va ser interpretada per veritables camperols de les maresmes i per homes nascuts en els pobles de cada regió d'Itàlia. El fil conductor de la "síntesi cinematogràfica" és la història del "fill del ferrer" (com se'l nomena en la pel·lícula en una clara referència a Mussolini, que el seu pare era ferrer) que per a fugir de la misèria i els pantans en els quals havia nascut pensa primer en emigrar, però llavors és cridat a files a l'esclatar la I Guerra Mundial. Ferit en el cap, perd la memòria i se li diagnostica una cura en un hospital alemany. Al tornar a la pàtria, viurà les frustracions, la incertesa i el clima de violència de la "victòria mutilada". Però la creació del partit feixista i el seu ràpid ascens portaran de tornada l'ordre i el renaixement econòmic al país. El repatriat ben aviat podrà unir-se a la celebració per la conclusió de les obres que han sanejat els malsans pantans en els que va néixer.