53. JOAQUÍN MONTANER
Joaquín
Montaner Castaños fou poeta, escriptor, traductor, rapsode i comediògraf,
va néixer a Villanueva de la Serena a Extremadura el 1892. Desprès
es va establir a Barcelona, al ser el seu pare, José Montaner, Governador
civil de Girona en els anys de la Restauració Borbònica. A Barcelona
va portar a terme la seva obra literària, encara que sempre va tenir el
major afecte i record per a la seva pàtria extremenya.
Montaner
traduí les obres de Maragall al castellà.
El
1915 Margarida Xirgu representa "Carmen" de Prosper Merimée,
segons arranjaments lliures de Joaquín Montaner i Salvador Vilaregut.
Margarida
Xirgu protagonitzant "Carmen".
Foto
Cuadernos El Público
El
1918 publica "Meditaciones líricas".
Llibre regalat a Margarida Xirgu per Montaner, al setembre
de 1927.
Arxiu Xavier Rius Xirgu
"Meditaciones Líricas" de J. Montaner.
Arxiu Xavier Rius Xirgu
Joaquín
Montaner recopila més tard la col·lecció teatral de Arturo
Sedó.
Retrat de Joaquín Montaner per Salvador Dalí
El 1927 Joaquín Montaner
publica "El conspirador", drama en tres actes i un pròleg.
En
el octubre de 1927 Margarida Xirgu estrena "El hijo del diablo" poema
dramàtic en cinc actes i en vers, d'en Montaner al Teatro Fontalba de Madrid.
El seu argument està inspirat en Don Juan Tenorio, de Zorrilla. El fill
del diable es el fill pòstum de Don Juan, nascut a Italià, que arriba
a Espanya acompanyat de la seva mare Doña María Esquivel (Margarida
Xirgu) i sent bullir en la seva sang el frenesí de la passió i la
sed d'aventures del seu pare.
Amb una de les moltes cartes
que Margarida Xirgu escriu a Montaner, intenta treure foc a uns comentaris indiscrets
de Lorca, sobra el text dramàtic de "El hijo del diablo" i anima
a l'autor disculpant al poeta. La Xirgu tindrà una llarga correspondència
amb Montaner on li explica els seus pensaments envers l'època i les obres
de Lorca, Alberti,... Aquesta correspondència durà quasi 5 anys,
des de el 10 de juliol de 1927 fins el 27 de gener de 1932 i la composen 160 cartes
de la Xirgu a Montaner. Gràcies a les gestions de Josep Tarín Iglesias,
íntim amic de Montaner, foren adquirides per l'Ajuntament de Barcelona.
Article
de premsa del juny de 1969 publicat en el "ABC",
"Un epistolari
de Margarida Xirgu"
Arxiu Antonio i Ramon
Clapés
En l'estrena
de "El hijo del diablo", Valle-Inclán va orquestrar un dels seus
sonats escàndols. Margarida va dir: <<Una nit en el Fontalba, jo
estava treballant i ell ocupava una butaca de platea. Quan vaig acabar un dels
meus parlaments, el públic em va aplaudir i ell ni es va immutar. De sobte,
un senyor que estava al seu costat va cridar: "¡Sí, señor,
muy bien!". Llavors, don Ramón es va desmelenar i va cridar: "¡Mal,
muy mal!". Jo em vaig quedar de pedra, doncs de seguida vaig reconèixer
la veu de don Ramón. I em vaig desmoralitzar com una ximple. Em vaig posar
a plorar i el públic, al veure'm, va reaccionar contra el meu agressor,
posant-se en peus i aplaudint-me més fort encara. Quan vaig tornar al meu
camerino, el meu vestit, que era d'època, duia tota la pitrera mullada
de llàgrimes. Benavente, els germans Quintero, Arniches, van acudir tots
i em deien que no ho prengués a mal, que Valle-Inclán era així
i que no calia donar-li més voltes... A don Ramón el van dur detingut
per escandalós. Això em va trencar el cor. Don Ramón detingut
per culpa meva! Però el van deixar anar de seguida... Pel que sembla, en
la comissaria també es va despatxar al seu gust, dient coses delicioses...>>
Pel que sembla l'animositat de Valle-Inclán no anava dirigida a Margarida
Xirgu, sinó contra Joaquín Montaner, ja que en aquells dies era
secretari del Comitè Organitzador de l'Exposició Universal de Barcelona
de 1929 i era l'àrbitre de les gratificacions de mil o dues mil pessetes,
destinades a la propaganda de l'Exposició, havent subornat a la crítica
teatral madrilenya amb aquestes quantitats. Les van percebre molts escriptors,
però d'aquesta nòmina va estar exclòs Valle-Inclán,
el qual travessava una de les seves dolentes ratxes econòmiques. De 1925
a 1930 Montaner exercí de Secretario (de l'Exposició) Jefe de los
Servicios i Director de la Sección de Arte, tenint al seu càrrec
en aquesta secció la direcció i creació del Museu del Palau
Nacional, la Exposició d'Art Modern i els tallers artístics, havent
cooperat en la direcció i creació del Poble Espanyol. Montaner estava
lligat políticament a Primo de Rivera, que l'any 1928 va fer enderrocar
les Quatre Columnes de Montjuïc a Barcelona, de Puig i Cadafalch, aixecades
l'any 1919, destinades a convertir-se en un dels símbols del catalanisme;
per tal que aquest no tingués el ressò que li podia donar l'Exposició
Universal de 1929 de Montjuïc. Pel mateix motiu va anomenar Poble Espanyol,
a la mateixa muntanya, al que s'havia de dir Iberona, en homenatge als ibers,
primers pobladors de les terres catalanes, i va donar nom a la Plaça d'Espanya,
col·locant-hi també dues torres venecianes.
Figurí
fet per Miquel Xirgu germà de l'actriu.
Arxiu
Xavier Rius Xirgu
Arxiu Xavier Rius Xirgu
"El Hijo del diablo" de Joaquín Montaner.
Arxiu
Xavier Rius Xirgu
"El
Hijo del diablo" de Joaquín Montaner. Dedicatòria a Miquel
Xirgu germà de l'actriu.
Arxiu
Xavier Rius Xirgu
Joaquín
Montaner passa les tardes de tertúlia al Restaurant "La Maison Dorée"
de Barcelona, amb Josep Mª de Sagarra, entre d'altres.
Restaurant "La Maison Dorée"
En el 1928 Margarida Xirgu
estrena "Los fracasados" d'Henri-René Lenormand en traducció
de Joaquín Montaner. A continuació estrena "El estudiante de
Vic" de Josep Maria de Sagarra amb traducció al castellà de
Joaquín Montaner.
En el 1932 Margarida Xirgu representa
"La serrana de la vera", romanç escènic de Luis Vélez
de Guevara i de la que Joaquín Montaner va ser el adaptador per el Teatro
Español. Gila la heroïna extremenya del romanç popular, amb
botins argentats i alta basquinya de grana, portava al costat esquerra un ganivet
i a la mà un arcabús, se'n va a la serra i es venja donant mort
a tots els homes que surten al seu pas. El culpable de tot es el capità
Don Lucas de Carvajal, a qui sota promesa de matrimoni entregà el seu amor,
i desprès de ser seduïda l'abandonà. Don Lucas, una nit, s'extravia
en el camí i cau en els paratges vigilats per Gila i corre la mateixa sort
que els altres homes. Més tard la Santa Germandat captura a la noia i l'ajusticia,
lligada a un arbre i assetjada.S' interpretaven varis romanços, il·lustrats
musicalment pel mestre Torner, procedents de la col·lecció de María
Goyri. De Margarida Xirgu Antonio Espina va dir: <<Otra actriz de menos
capacidad hubiera hecho de Gila un marimacho o una amazona guerrera de la Brunhilda,
una valquiria de Extremadura, pero Margarita Xirgu no ha caído en esta
trampa. Ni en ninguna otra de las que ofrece el personaje... Y además dijo
los versos de Vélez de Guevara como hay que decir los versos clásicos:
sin cantarlos, pero acariciando un poco con los labios el gracioso arcaísmo
de su acento. Las estrofas con que finalizaba el segundo acto las recitó
Margarita Xirgu de tal manera que arrancó al público una ovación
fulminante. Y merecida>>.
Decorats de "La serrana de la vera" fets per Miquel
Xirgu, germà de l'actriu.
Arxiu
Xavier Rius Xirgu
Decorats de "La serrana de la vera" fets per
Miquel Xirgu, germà de l'actriu.
Arxiu
Xavier Rius Xirgu
Decorat de "La serrana de la vera" fet per Miquel Xirgu, germà
de l'actriu.
Arxiu Xavier
Rius Xirgu
Figurí de "La serrana de la vera" fet
per Miquel Xirgu, germà de l'actriu.
Arxiu
Xavier Rius Xirgu
Figurí
dels quadrillers de "La serrana de la vera" fet per Miquel Xirgu, germà
de l'actriu.
Arxiu Germans Xirgu.
El
març de 1933, Joan Puig i Ferrater i Joaquín Montaner van presentar
un projecte de un Teatre del Poble a l'Ajuntament de Barcelona, que en part s'hauria
dut a terme al Teatre Grec. Hi van haver de renunciar, al ser acusats de ser conspicus
monàrquics i membres actius de la política de Primo de Rivera.
Joaquín
Montaner va morir a Barcelona el 1957.
Alguns
textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro"
i "Margarita Xirgu.Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia
XAVIER
RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar
