52. ÀNGEL GUIMERÀ
extret
del llibre Guimerà 1845-1995.
Àngel
Guimerà va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 6 de maig de 1845,
fou un poeta, dramaturg i polític. És l'únic dramaturg català
del segle XIX que traspassa fronteres a escala europea.
Els
seus pares eren Agustí Guimerà i Fonts, vingut del Vendrell, i Margarita
Jorge i Castellano. El seu besavi Salvador Guimerà i Vidal s´establí
en el 1778 a Cal Ximet al Vendrell per dedicar-se al seu ofici, boter, però
a més també era pagès i alternava la seva feina amb el conreu
de la vinya. A Cal Ximet hi naixerà Agustí Guimerà i Fonts,
el pare del poeta.
Guimerà
als 8 anys
[fotografia extreta del llibre
de Josep Miracle: Guimerà. Barcelona: AEDOS, 1958].
El
1853, quan comptava amb només set anys, la seva família es va traslladar
de nou a Catalunya, concretament a El Vendrell, d'on era originari el seu pare.
Després s'instal·laren a Barcelona. Del 1859 al 1862 estigué
estudiant als escolapis de la Ronda de Sant Antoni, on va començar a fer
poesia, convertida en passió gràcies al seu amic Jaume Ramon i Vidales
historiador i notari del Vendrell, i començà a tenir freqüents
reunions amb intel·lectuals com Francesc Matheu, Pere Aldavert i Francesc
Ubach. Els estius els passa amb els seus pares al Vendrell i els hiverns a Barcelona.
Per disposició providencial la família Guimerà se salva en
distintes ocasions que perilla la seva vida, com en el naufragi del vapor "Bianzares"
en el seu primer viatge al arribar a Cádiz, on mort tota la tripulació
i el passatge o fugint del còlera de Barcelona el 1856, al no no cabre
a la diligencia que anava a El Vendrell, i que té un accident pel camí
i mort tot el passatge.
Àngel
Guimerà de jove
[extret del llibre
Guimerà 1845-1995].
A Barcelona,
ben aviat aprengué el català i s'identificà amb el moviment
catalanista. Va unir-se al el grup "La Jove Catalunya", que propugnava
la instauració de l'autonomia catalana, i a la revista "La Gramalla",
començant a publicar poemes en el 1870 com "El rei i el conseller".
En el 1871 fundà junt amb Francesc Mateu i amb el seu gran amic Pere Aldavert
la revista "La Renaixensa" (més endavant convertida en diari),
de la qual va arribar a ser director durant tres anys. El seu primer premi consistí
en un accèssit als Jocs Florals de la capital catalana pel poema "Indíbil
i Mandoni". En l'edició de 1876 va obtenir la Flor Natural, amb "Cleopatra",
i l'any següent es va convertir en Mestre en Gai Saber en aconseguir la Flor
Natural, la Viola d'or i argent i l'Englantina d'or, respectivament, per "L'any
mil", "Romiatge" i "El darrer plany d'en Claris".
Àngel
Guimerà, Francesc Ubach i Jaume Ramon, el 1868
[fotografia
extreta del llibre de Josep Miracle: Guimerà. Barcelona: AEDOS, 1958].
La
seva activitat com a dramaturg comença amb la representació de "Gal·la
Placídia" l'any 1879, que se situa dins la tradició del romanticisme
històric com a tragèdia versificada.
El 1882
s'adherí al "Centre Català" i al grup polític de
Valentí Almirall. El 1889 és elegit President de la Lliga de Catalunya
i va tenir l'honor de presidir els Jocs Florals d'aquest any. El 1892 és
ponent de les Bases de Manresa per a la constitució regional catalana,
organitzades per la Unió Catalanista. Fou un dels portadors del Memorial
de Greuges a Madrid.
Àngel
Guimerà amb altres intel·lectuals
[extret
del llibre Guimerà 1845-1995].
Les
composicions poètiques de Guimerà d'aquella època foren recollides
en el llibre "Poesies" el 1887.
El 1895 fou elegit
President de l'Ateneu Barcelonès i pronuncià, per primera vegada
en la història de la institució, el discurs inaugural en català.
Àngel
Guimerà Foto epdlp
Les
seves primeres obres teatrals són escrites en vers i amb una estructura
de cinc actes. Més endavant són escrites en prosa i en tres actes.
La seva producció teatral es pot dividir en quatre etapes. La primera (1879-1890)
comprèn des de "Gal·la Placídia" de 1879 fins a
l'any 1890 amb obres de caràcter històric-romàntic: "Judit
de Welp" en el 1883, "El fill del rei" en el 1886, "Mar i
cel" en el 1888 amb un èxit immediat i aclaparador a nivell europeu
que inicia la projecció internacional de l'autor amb traduccions a vuit
llengües , "Rei i monjo" i "La boja" en el 1890.
La
segona (1890-1900) s'inaugura amb l'etapa de plenitud de Guimerà i dóna
entrada a plantejaments i solucions de caràcter realista i social: "La
sala d'espera" en el 1890, "La Baldirona" en el 1892, "En
Pólvora" en el 1893, "Maria Rosa" en el 1894, "Terra
baixa" en el 1897 i "La filla del mar", entre d'altres. "Maria
Rosa", "Terra baixa" i "La filla del mar", son repetidament
portades al cinema i recullen amb trets realistes, la vida de la Catalunya coetània.
La tercera etapa (1901-1911) es caracteritza per una banda
per connectar amb els corrents europeus i, per l'altra, per retornar a les solucions
de la primera etapa: "Arran de terra" en el 1901, "Andrònica"
en el 1905, "L'aranya" en el 1906 i "La reina jove" en el
1911, entre d'altres.
La seva última etapa representa,
definitivament, el retorn als temes i tècniques de la primera època,
en un esforç per reviure els èxits de la joventut: "Indíbil
i Mandoni" en el 1917, "Al cor de la nit" en el 1918 i "Joan
Dalla" en el 1921.
Enmig d'aquesta extensíssima
obra, trobem peces com "Jesús de Natzaret", "Mossèn
Janot", i una sèrie de drames realistes escrits a partir de 1900,
com "La pecadora" i "Aigua que corre". En aquesta època
les seves publicacions es van espaiant, però encara escriurà unes
quantes obres: "Sol solet", "L'Aranya", "La Santa Espina",
"Titaina",...
Foto Casa Museu Ángel Guimerà
La
cronologia d'estrenes de teatre, fou:
28 d'abril de 1879: "Gal·la
Placídia". D'aquesta tragèdia en tres actes i en vers, que
el poeta va dedicar a la seva mare, se'n va fer una representació privada
al Teatre Principal de Barcelona. La van representar: Carlota de Mena, Antoni
Tutau, el doctor Blanc i Piera, els arquitectes Domènec i Muntaner i Vilaseca;
el crític Yxart, el poeta Artur Gallart, el concertista Vidiella i altres
amics de l'autor. Més tard, el 8 de maig del mateix any, es va representar
al Teatre Novetats per la mateixa actriu i els actors: Tutau, Bertran, Isern,
Pigrau, Carreres, Llibre i Cuffí. El mestre Jaume Pahissa hi va posar música
i la va transformar en òpera, que amb el mateix títol es va estrenar
al Teatre Liceu l'any 1913.
20 d'octubre de 1883: "Judith
de Welp". D'aquesta tragèdia en tres actes i en vers, se'n va fer
una sessió privada al Teatre Principal de Canet de Mar, representada per
amics de l'autor, entre els quals hi havia el crític Yxart i el doctor
Blanc entre d'altres, amb la cooperació de la primera actriu del Romea
Balbina Pi, i Elvira Musté. El dia 22 de gener del 1884 es va estrenar
al Teatre Romea amb les actrius: Pallardó i Parrenyo i els actors: Goula,
Bonaplata, Soler, Virgili, Muns i Borrell.
24 de març
de 1886: "El fill del rei". Tragèdia en tres actes i en vers,
estrenada al Teatre Novetats per la companyia Tutau-De Mena, amb Enric Borràs
al capdavant.
7 de febrer de 1888: "Mar i cel". Tragèdia
en tres actes i en vers, estrenada al Teatre Romea per l'actriu Mercè Abella.
Amb aquesta obra va debutar el 1906, com a actriu professional Margarida Xirgu.
Amb "Mar i cel" Guimerà inicià una clara aproximació
a un cert col·loquialisme en els diàlegs i a una estructuració
més continguda. L'autor deixava en un primer terme la tragèdia amorosa
dels protagonistes i hi afegia el tema del desarrelament que ja era perceptible
en obres anteriors, però que hi agafava una formulació més
definida i apuntava a versions posteriors. Consolidava, doncs, uns eixos temàtics
que esdevindrien recurrents a la seva producció: a) la impossibilitat d'assolir
el desig amorós en un entorn sempre hostil i, b) l'exili dels protagonistes
a qui l'amor promet el retorn a una arcàdia inexistent, i que són,
per tant, víctimes d'un món advers.
Arxiu
Xavier Rius Xirgu
4 de febrer de 1890: "Rei i monjo".
Tragèdia en tres actes i en vers, estrenada al Teatre Romea per les actrius
Mercè Abella, Carme Parenyo i els actors Bonaplata i Enric Borrás,
entre d'altres.
15 de novembre de 1890: "La boja".
Drama en tres actes i en vers, dedicada a Salvador Mir i Pujol, i representada
al Teatre Novetats de Barcelona, per Carlota de Mena, Teodor Bonaplata, Antoni
Tutau, Miquel Pigrau, Ramon Soler i Joan Oliva, entre d'altres.
Arxiu Xavier Rius Xirgu
2
de desembre de 1890: "La sala d'espera". Comèdia en un acte i
en prosa estrenada al Teatre Novetats, a càrrec de Concepció Palà,
Carme Parrenyo, Antoni Tutau, Hermenegild Goula, Enric Guitart i Lluís
Muns, entre d'altres.
28 de març de 1892: "La Baldirona".
Comèdia en un acte i en prosa, estrenada al Teatre Novetats, dirigida per
Antoni Tutau.
Arxiu Xavier Rius Xirgu
14
de maig de 1892: "L'ànima morta". Tragèdia en tres actes
i en vers, estrenada al Teatre Novetats. Dirigida per Antoni Tutau.
1892: "Mestre
Olaguer". Monòleg en vers, estrenat a Reus per Teodor Bonaplata i
reprès l'any següent a Barcelona per Enric Borràs.
20
de maig de 1893. "En Pólvora". Drama en tres actes i en prosa,
estrenat al Teatre Novetats, dirigit per Antoni Tutau.
23 de
febrer de 1894: "Jesús de Natzareth". Tragèdia en cinc
actes i en vers, amb música d'Enric Morera. Va ser estrenada al Teatre
Novetats. En els papers principals: Concepció Palà, Concepció
Ferrer i Enric Borràs. La direcció artística va anar a càrrec
d'Enric Borràs. 24 de novembre de 1894: "Maria Rosa". Drama en
tres actes i en prosa, estrenat al Teatre Novetats, dirigit per Enric Borràs.
A la mateixa data, va ser estrenada en castellà al Teatro Español
de Madrid. La traducció era signada per José de Echegaray.
24
d'abril de 1895: "Les monges de sant Aimant". Llegenda dramàtica
en quatre actes i en vers estrenada al Teatre Novetats, amb música del
mestre Enric Morera.
24 d'abril de 1896: "La festa del
blat". Drama en tres actes i en prosa. Estrenat al Teatre Romea, amb direcció
d'Enric Borràs. En el mateix any s'estrena "La Basilia" en castellà,
sainet en un acte i en prosa. També s'estrenen el monòlegs "Mestre
Oleguer" i "Mort d'en Jaume d'Urgell".
Arxiu Xavier Rius Xirgu
30 de novembre de 1896: "Tierra baja". La companyia Guerrero-Mendoza
va estrenar en castellà al Teatro Español de Madrid el drama rural
"Terra baixa". La traducció era de José de Echegaray.
8
de febrer de 1897: "Terra baixa". Drama en tres actes i en prosa. La
versió original va ser estrenada per la companyia de Teodor Bonaplata al
Teatre Principal de Tortosa. Després d'altres representacions a Gràcia,
a Reus, a Sant Feliu i a Manresa, el dia 11 de maig de 1897, la companyia d'Enric
Borràs en va fer la primera representació al Teatre Romea. El gran
creador de Manelic ha estat l'actor Enric Borràs, el qual el va interpretar
centenars de vegades no solament a Catalunya, sinó a tota la península
i a Amèrica. Manelic, el protagonista, ha esdevingut un prototip, i encarna
l'home simple i pur, el pastor de la terra alta. Casat amb Marta, es rebel·la
contra el poder de Sebastià, terratinent, i acaba per matar-lo i retornar
a la muntanya amb la seva dona, allà on l'engany i la traïció
no són possibles. Marta és un personatge típicament guimeranià,
un ésser desarrelat i desvalgut, que adquireix consciència de la
seva personalitat així que posseeix una cosa seva: Manelic. Si fem un seguiment
de la caracterització dels personatges principals a l'obra, veurem que
la Marta i Manelic passen per un veritable procés d'aprenentatge. La primera
de l'existència del bé, el segon, de la del mal. Es des de l'experiència
amorosa que ho aprenem. L'amor de Manelic redimeix la Marta, i, conseqüentment
li dóna la dosi de seguretat i d'autoestima que li faltava al monòleg
de l'escena IV del primer acte. Ella passa de la dependència del Sebastià
a l'enamorament, o , el que es el mateix, d'una passió carnal concreta
basada en la culpa a una relació sublimada fonamentada en el perdó.
Sabem que Manelic sanglota cada nit davant la porta de la seva habitació.
La seva actitud sotmesa contrasta amb la de domini exercida naturalment per l'amo.
A més, les expectatives que obre la presentació de Manelic no s'acaben
de concretar fins al final del segon acte. Quan Tomàs es refereix a ell
ja apunta l' essencial del seu caràcter i anticipa premonitòriament
la reacció del pastor al tercer acte.
També té una arrencada
d'agressivitat a l'escena VIII del primer acte quan exigeix que l' expliquin que
vol dir currotaco. Només l'extraordinari respecte que sent per l'autoritat
del cacic l'impedeix actuar abans; així desprès de rebre la bufetada
del Sebastià (a l'ultima escena del segon acte) respon a la incitació
a la revenja plantejada per Marta recordant-li l'atribut que millor defineix el
seu agressor : "és l'amo". Benet i Jornet diu que és quan
l'amo perd la seva categoria moral que se'l pot atacar.
Els tres integrants
del triangle amorós han de viure l'experiència passional des del
dolor, com una penitència imposada en el fons per les lleis de la Terra
Baixa. Sebastià n'és també una víctima, ja que per
aquestes lleis la seva passió per la Marta no pot expressar-se lliurement,
i és per les mateixes lleis que ho acaba perdent tot quan el pare de la
pubilla que pretén comença a sospitar la realitat.
El component
sadomasoquista característic dels drames de Guimerà es present a
"Terra Baixa", a l'escena VIII del segon acte. L' instrument de destrucció,
un ganivet, es el símbol fàl·lic. Es prou significatiu que
Manelic hagi de recórrer el ganivet amb la Marta abans de fer-la seva i
just desprès que ella el provoqui recordant-li que encara no l'ha posseïda.
Pel
que fa als personatges secundaris cal destacar-ne especialment dos: En Xeixa i
la Nuri. Xeixa garbella en l'escena I del primer acte. Sap separar el gra de la
palla i sap, doncs, que passa al molí. És l' únic que planta
cara a l'amo d'una manera directa i malgrat està enamorat de la Marta,
no pot fer el paper de redemptor de Manelic perquè no pot sentir l'amor
que perdona. No es prou pur.
La Nuri, es alhora alter ego i competidora de
la Marta però, en l'últim acte, companya solidària a favor
de Manelic de qui se'ns insinua està enamorada.
Terra baixa ha donat
peu a dues òperes: l'alemanya "Tiefland", amb llibret de Rudolf
Lothar i música d'Eugen d'Albert, i la francesa, "La Catalane",
amb llibret de Tiercebin i Ferrer, i música de Ferdinand Le Borne.
Arxiu Xavier Rius Xirgu
18
de març de 1898: "El padre Juanico". La versió castellana
de Mossèn Janot, feta per José de Echegaray, es va estrenar al Teatro
Español de Madrid, per la companyia Díaz de Mendoza-Guerrero.
6
de maig de 1898: "Mossèn Janot". L'estrena d'aquest drama va
tenir lloc al Teatre Romea, per la companyia dirigida per Enric Borràs.
13
gener de 1899: "La farsa". Aquesta comèdia en tres actes i en
prosa es va estrenar al Romea.
6 d'abril de 1900: "La
filla del mar". Drama en tres actes i en prosa, estrenat al Teatre Romea,
dirigida per Enric Borràs i amb les actrius: Adela Sala, Adela Clemente,
Maria Morera, Antònia i Emília Baró, i els actors: Enric
Borràs, Iscle Soler, Virgili, Domènec, Manso i Ros. "La filla
del mar" ha estat el tema d'una òpera italiana i d'una altra alemanya.
Arxiu
Jordi Rius Xirgu
Margarida
Xirgu al 1909 representant "La filla del mar".
Foto: Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de
Barcelona.
26 de març
de 1901: "Arran de terra". Drama en tres actes i en prosa. Estrenat
en llengua italiana al Teatre Novetats, de Barcelona, amb el títol "Scivolando
sulla terra". La traducció d'aquesta obra, tal com se va estrenar,
va ser feta per Antoni Grisanti.
11 de març de 1902:
"La Pecadora". Drama en tres actes i en prosa. Estrenada al Teatre Romea.
Direcció d'Enric Borràs.
18 de novembre de 1902:
"Aigua que corre". Drama en tres actes i en prosa. Estrenat al Teatre
Romea.
Arxiu
Jordi Rius Xirgu
8 de febrer
de 1904: "El camí del sol". Tragèdia en tres actes i en
vers. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
18 de desembre
de 1905: "Andrònica". Tragèdia en tres actes i en vers.
Traduïda al castellà per Luís López Ballesteros i estrenada
amb el mateix títol al Teatro Español de Madrid per la companyia
Díaz de Mendoza-Guerrero. A Barcelona s'havia estrenat abans el 20 de juny
de 1905 al Teatre Novetats, també per la companyia Díaz de Mendoza-Guerrero.
En català, es va estrenar el 22 d'octubre del 1910 al Teatre Principal
de Barcelona.
El 28 de juny de 1905 Margarida Xirgu representa al Ateneu Obrer
del districte segon, al carrer Mercaders, 38 principal juntament amb el que tindria
que ser el seu marit, Josep Arnall i Melero, l'obra de Guimerà "Mossèn
Janot", amb funció extraordinària a benefici de la dama jove
d'aquest Ateneu, Margarida Xirgu.
17 d'abril de 1905: "Sol solet".
Drama en tres actes i en prosa, estrenat al Teatre Romea. Direcció artística
de Miquel Rojas.
23 de juliol de 1905: "La Miralta". Estrenada, en
la traducció castellana per Luís López Ballesteros, al Teatre
Novetats de Barcelona, per la companyia Guerrero-Diaz de Mendoza, reforçada
amb elements del teatre català, com Maria Morera i Pere Codina. En català
es va estrenar el 20 de març del 1911 al Romea, sota la direcció
de Pere Codina.
Arxiu Xavier Rius Xirgu
27
de març de 1906: "En Pep Botella". Monòleg en prosa, estrenat
al Teatre Romea per Jaume Borràs.
27 de març
de 1906: "L'Eloi". Drama en tres actes i en prosa. Estrenat al Teatre
Romea.
El novembre de 1906, Margarida Xirgu representa "Maria Rosa"
al Centre Republicà del Teatre V.
El 8 de desembre de 1906 Margarida
Xirgu debuta en el Teatre Romea amb "Mar i cel" de Guimerà. El
crític teatral de "El Noticiero Universal" Josep Bernat i Duràn
proposà a Ramón Franqueza i Comas el ingrès de Margarida
a la companyia catalana del Teatre Romea del que era l'empresari, aquest accepta
d'immediat fent una oferta de 8 pessetes diàries i deixant a l'actriu escollir
l'obra per la seva representació. La Xirgu escull "Mar i cel"
una de les obres mes populars del dramaturg català. Només amb l'audàcia
pròpia de la joventut, es podia escollir aquest personatge de Blanca, molt
complexa i protagonitzat ja per les millors actrius. Àngel Guimerà
que assisteix d'incògnit a la representació, queda impressionat
per la corrent emotiva que Margarida logra transmetre del personatge en situació
límit. Quan Guimerà apareix en el seu camerino, la Xirgu està
encara ficada en la pell del personatge que acaba de morir en l'escena. La trobada
del dramaturg amb la jove actriu propicia una entranyable amistat i una forta
col·laboració.
7 de gener de 1907: "La Sant Espina".
Rondalla en tres actes i sis quadres, estrenada a les Audicions Graner, del Teatre
Principal amb música del mestre Enric Morera.
Amb carta de Guimerà
a Amadeu Vives datada a Barcelona el 27 de novembre de 1905, l'autor escriu amb
el seu català:
Benvolgut amic:
Esteu ocupat? Podeu o voleu desocupar-vos?
En Graner m'ha demanat una obra; y li vaig escriure tot seguit pera posar la en
acabada la Quaresma. L'obra serà una rondalla en tres actes y sis quadros,
bruixes, cavallers, encantaments, etc. No tindrà caràcter còmic.
En cas que poguéssiu y volguéssiu ser-hi, jo us enviaria tot seguit
el pla detallat, per quadros a on hi veure'ls llocs musicals, que hi són
ben marcats, y després, casi diàriament, vos aniria l enviant fragments
de l'obra. Hi ha l'arribada deis traginers ab los matxos ab picarols, portant
la verema; lo ball dels trepitjadors sobre'l cup, una serenata á la pubilla,
ball de bruixas y bruixots. Embarcament d'aquestos, jocs darmes entre guerrers,
encantament, marxa tionfal, ball de las dones d'un sultà de moreria, esposallas
ab tota la cor, etc., etc., i altres motius que vós trobareu per l'obra.
En
Graner es proposa l'obra ab gran luxo. Qué m'hi dieu?
Convé molt
que al rebre aquesta carta me contesteu, perqué en cas de qué pogueu
dedicar-vos á l'assumpte no hi (ha) moment per perdre. Jo no n'he parlat
absolutament á cap músic, ni en Graner tampoc, fins saber la resposta
vostra.
Sobre tot escriviu-me avuy mateix. Petritxol, 4, principal, y tant
de bó puguem fer aquesta obra junts. En cas què pugueu fer-ho, vos
envairá más detalls, o sia'l plan total detallat.
Vostre
com sempre, amich y admirador,
Ángel Guimerà.
Aquesta
obra no va ser mai musicada per Amadeu Vives. La versió més coneguda
de la sardana "La Santa Espina" -esdevinguda un veritable himne de Catalunya-
prové d'aquesta obra de teatre.
6 de març de
1907: "La resurrecció de Llàtzer". Pas bíblic,
amb música del mestre Enric Morera.
18 d'abril de 1908:
"La reina vella". Rondalla en tres quadres i en prosa, estrenada al
Teatre Principal. Partitura del mestre Enric Morera. Direcció d'Enric Giménez.
18
d'abril de 1908: "L'Aranya". Drama en tres actes i en prosa. Traduïda
al castellà per Luis López Ballesteros i estrenada al Teatro Español
de Madrid per la companyia Díaz de Mendoza-Guerrero. El 16 d'octubre, "L'Aranya"
en català s'estrena al Teatre Romea. Director artístic: Jaume Borràs.
Àngel
Guimerà fou nomenat fill adoptiu de Barcelona el 23 de maig de 1909 i rep
un multitudinari homenatge popular: al Guimerà humà, popular i cantor
del ànima catalana. En aquest homenatge Margarida Xirgu representa "Els
vells" d'Iglésias, "El místic" de Rusiñol
i "Terra baixa" i "Mar i cel" del propi Guimerà.
Margarida
Xirgu asseguda a terra a la dreta d'Àngel Guimerà i actors de l'època,
en una foto record d'homenatge a l'autor.
Els
protagonistes de les seves obres: "Mar i Cel", Sr. Giménez; "L'anima
morta", Sr. Santolària; "L'aranya", Sra. Clemente; "La
reina vella", Sra. Morera; "Marta", Sra. Parreño; "Mestre
Olaguer", Sr. Borràs (J.); "La filla del mar", Sra. Xirgu
i "Manelic", Sr. Barbosa.
[La
Escena Catalana - Arxiu fotogràfic de la Casa Museu Àngel Guimerà].
Margarida
Xirgu torna al Teatre Principal el 1911 i representa "Andrònica",
un poema dramàtic en el que el autor canta les virtuts del poble i la força
redemptora del amor. El 15 d'abril de 1911, dissabte de Gloria, la Xirgu estrena
al Teatre Principal de Barcelona "La reina jove". Drama romàntic
en quatre actes, dirigit per Enric Giménez. Així Àngel Guimerà
complia la promesa feta a Margarida Xirgu a la nit del assaig general de "Andrònica".
Guimerà es declarà meravellat per l'interpretació de la Xirgu
i li va prometre escriure una obra per ella. La història es desenvolupa
en un Estat imaginari, on la jove i maca reina, Alèxia, ha estat a la mercè
del regent, el Gran Duc Esteve, fins a la seva majoria d'edat. Els grups polítics
tradicionals són el conservador i el progressista, entre els quals ha vingut
a situar-se un tercer, el lliberal. El primer el dirigeix el Gran Duc, el segon
el maneja un tal D'Armanyach i el tercer el presideix el republicà Rolant.
La reina té diversos pretendents, prínceps, entre els quals ha de
triar; però no es decideix per cap. És cortejada i assetjada pel
gran Duc Esteve, pel qual no sent la menor simpatia. Guimerà qualifica
al cavaller Rolant de: <<republicà romàntic, com gairebé
tots els republicans>>. Margarida recolliria un dels seus més legítims
èxits. Un públic entusiasmat va aclamar, posat en peus, a l'actriu
i a l'autor, fins a obligar-los a dirigir-los la paraula. Les de Guimerà
van quedar tallades quan l'autor ponderava a l'actriu amb una veu d'accent entranyable:
<<Visca la nostra Margarida!>> L'obra va romandre en cartell llarg
temps. S'estrenà per tot arreu, el Vendrell hi assistí a la estrena
el propi Guimerà.
Margarida
Xirgu interpretant "Andrónica".
Foto
Museu de Badalona
Margarida Xirgu protagonitzant "La reina jove".
Foto
Museu de Badalona
Per
la funció a benefici de la Societat d'actors va arribar a Barcelona Enric
Borràs al 1911 per representar "Maria Rosa" amb l'al·licient
que, a excepció del paper principal femení, que assumiria la Xirgu,
anaven a actuar amb ell gairebé tots els actors que l'havien estrenat en
el Teatre Novetats el 24 de novembre de 1894.
Àngel Guimerà
va ser membre numerari en el 1911 de l'Institut d'Estudis Catalans.
Àngel
Guimerà, al seu despatx
[extret
del llibre Guimerà 1845-1995].
17
de gener de 1912: "Titània". Es va estrenar al Gran Teatre del
Liceu amb aquest títol, una òpera del mestre Enric Morera, llibret
d'Àngel Guimerà. Intèrprets principals: la soprano Berlandí
i els cantants Krismer i Baldini.
Durant el 1915 Margarida
Xirgu representà varies vegades "Terra Baixa" en català
i castellà.
El govern de la República Francesa
el nomenà cavaller de l´Orde de la Legió d´Honor, el
12 de febrer de 1916. En el 1916 es va rodar la pel·lícula "La
reina jove" dirigida per Magín Muriá i produïda per Barcinografo
amb argument de l'obra homònima d'Àngel Guimeà, amb fotografia
de Salvador Castelló i amb els intèrprets: Celia Ortiz, Ricardo
Puga, José Rivero i Margarida Xirgu.
1 de març
de 1917: "Jesús que torna". Drama en tres actes i en prosa, estrenat
al Teatre Novetats de Barcelona. Direcció artística d'Enric Borràs.
El
31 de març de 1917 la companyia de Margarida Xirgu reapareixia en el barceloní
Teatre Novetats. Galdós es va traslladar a Barcelona, on passaria prop
d'un mes, per a assistir a l'estrena de "Marianela". En el camerino
de la Xirgu una tarda, van departir animadament dels més diversos temes,
Galdós i Guimerà
13 de desembre de 1917: "Indíbil
i Mandoni". Tragèdia en tres actes i en vers, estrenada al Teatre
de Novetats de Barcelona, amb Maria Vila, Enric Borràs en els papers principals.
Direcció Artística d'Enric Borràs.
19
d'abril de 1918: "Al cor de la nit". Drama en tres actes i en prosa,
estrenat al Teatre Romea. En el 1918 Margarida Xirgu representà "La
chica" de Guimerà.
En el estiu de 1919 es va realitzar
la primera fusió de les companyies Xirgu-Borràs, una de les obres
més representades fou "Tierra Baja"
20 de novembre de 1919:
"El alma es mia". La companyia Guerrero-Mendoza estrena a Madrid aquest
drama en tres actes. La versió original, "L'ànima és
meva", va ser estrenada el 10 de febrer de 1920, al Teatre Novetats per la
companyia de Jaume Borràs.
Arxiu Xavier Rius Xirgu
Àngel
Guimerà amb una dedicatòria a Margarida Xirgu en el seu català,
escriu: <<La incomparable gran artista gloria de la escena catalana, son
amich de cor per tota la vida, que tant y tant té de admirarli y de agrahirli>>.
1921:
L'autoritat governativa prohibeix l'estrena de "Joan Dalla", prevista
al Teatre Novetats. S'estrena a Montblanc uns dies després i hi assisteix
l'autor. A Barcelona, "Joan Dalla" es va estrenar al cap de poc temps
de la mort d'Àngel Guimerà i al Teatro Español de Madrid
a càrrec de la companyia de Jaume Borràs.
9 de desembre de 1921:
"Alta banca". Estrenada al Teatre Novetats de Barcelona.
En
el 1922 Margarida Xirgu representà "Maria Rosa" de Guimerà.
2
d'octubre de 1926: "Per dret diví". Drama en tres actes, començat
per Ángel Guimerà i continuat sobre el pensament de l'autor per
Lluís Via. Estrenada al Teatre Novetats per la companyia d'Enric Borràs,
dirigida per Joaquim Montero.
Altres composicions poètiques
de Guimerà foren recollides en el llibres: "Glorioses" en el
1913, "Segon llibre de poesies" en el 1920 i "Poesies" en
el 1924. Destaquen en prosa "El gos de casa", narrativa infantil del
1918 i "Rosa de Lima", novel·la del 1923. Els seus discursos
polítics foren publicats l'any 1906, amb el títol de "Cants
a la Pàtria".
Àngel
Guimerà
retrat [extret del llibre
Guimerà 1845-1995].
La
seva mort es va produir a les dotze i nou del divendres 18 de juliol de 1924,
al carrer Petritxol de Barcelona i va tenir un enterrament multitudinari que fou
una autèntica manifestació popular. A Cal Ximet en el Vendrell es
pot veure l´habitació amb el llit on va morir Àngel Guimerà.
Tant el llit com el mobiliari que es pot veure en aquesta habitació, van
ser portats des del pis del carrer de Petritxol de Barcelona a la casa pairal.
En aquesta casa Àngel Guimerà conegué una llengua, una terra
i l'amor cap a una dona. Aquesta dona Maria Rubio, que no va correspondre a l´amor
del jove poeta, Guimerà li dedicà belles poesies.
La
Xirgu i en Borràs representaren "Terra Baixa" d'Ángel
Guimerà al 1928, en funció pro monument al pintor escenògraf
Soler i Rovirosa, realitzat al 1930 a Barcelona per l'escultor Frederic Marès
.
Monument
a Àngel Guimerà situat a la plaça de Sant Josep Oriol, al
costat de la Plaça del Pí a Barcelona.
Foto Pobles de Catalunya.
Alguns
textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro"
i "Margarita Xirgu.Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia
XAVIER RIUS XIRGU
àlbum
de
fotos
tornar
