Margarida Xirgu

Al juliol de 1935 Margarida Xirgu accepta la invitació de la Junta pro Centenari de Lope de Vega per a donar diverses representacions a Roma, Milà, Torí i Bolonya, on havia d'inaugurar el nou Teatre Municipal. La campanya tenia caràcter oficial, el propi Mussolini estava interessat personalment pel projecte a instàncies del professor Enzio Levi, que havia assistit a Madrid a un congrés de bibliòfils i a les representacions del Teatro Español. Altre convidat -que ho va ser en reiterades ocasions sense que pogués complir tan fervent desig- era Federico García Lorca, que ara acompanyaria a Margarida per a presentar la seva obra a primers de novembre, amb una conferència en el Capitoli romà, de Ramón Menéndez Pidal, director de l'Academia Española. Després, Margarida Xirgu en el Teatro Argentino de Roma, dirigida per Cipriano Rivas Cheriff, presentaria “Medea”, de Séneca. Altres obres a representar eren “Fuenteovejuna”” i “La dama boba” de Lope de Vega, “Yerma” de García Lorca i “Como tú me quieres” de Luigi Pirandello, en traducció de Rivas Cherif. De la seva posada en escena cuidaria directament Pirandello, el famós crític d'art Ugo Ojetti, el crític teatral Renato Simoni i el catedràtic Luigi de Ancona.

El 2 d'Octubre de 1935 Benito Mussolini anunciava des de la balconada principal del Pallazzo Venècia, la invasió d'Abissínia (Etiòpia), que començaria l'endemà. El caire que prenia la contesa va deslligar la indignació de l'opinió pública mundial, pel que l'actriu i el poeta van decidir ajornar el viatge, que mai es va arribar a realitzar.

El 6 de novembre de 1935, un grup d'intel·lectuals espanyols signaven a Madrid un Manifest que va reproduir la premsa nacional, encapçalat amb aquestes paraules: <<Nadie tiene derecho a destruir vidas, bienes e instituciones, por el gusto de ejercer una política imperialista arbitraria y dominadora>>. I acabava convidant: <<a nuestros compatriotas para prestar apoyo a Etiopía y a cualquier pueblo que pueda, en el presente o en el porvenir, ver desconocidos sus derechos a la vida y a la libertad>>. El signaven Teófilo Hernando, Antonio Machado, Fernando de los Ríos, Ángel Osorio y Gallardo, Roberto Castrovido, Álvaro de Albornoz, Rafael de Buen, Luis Jiménez de Asúa i Federico García Lorca.