| 6. CURSES
DE BRAUS Un diumenge
a la tarda -una tarda de sol- anà la Xirgu als toros. No hi havia anat
mai. De menuda, havia sentit clamar al seu voltant: “Una festa bàrbara!”,
i la festa li inspirava tota mena de prevencions. Precisament, una de les causes
que durant el seu viatge a Amèrica i fins i tot en els escenaris de Madrid
no acabés de lligar amb els obligats companys, era que parlessin i discutissin
constantment i inacabablement de toros i toreros. Ho trobava odiós. Qui
la va convèncer d'anar als toros i la hi acompanyà aquella tarda
fou el diputat Emili Junoy, home de moltes amistats i simpaties. L'espectacle
va estar a punt de defraudar-la. Torejava un dels toreros més famosos del
moment, Joselito (José Gómez Gallito), i la mateixa sensació
de seguretat que donava, amb tant d'aplom i coratge, feia que ella no sentís
la més lleu emoció. La gràcia i l'elegància dels moviments
i de les actituds del torero no eren prou per a convèncer-la. S'ho mirava
somrient, amb una certa indiferència. De sobte el somriure es transformà
en crit d'esglai. El toro, escometent el torero bruscament, el llançà
amb una envestida de l'embanyada testa contra la barrera. És
aleshores, comentà ella, que vaig comprendre la tràgica emoció
d'aquell joc terrible i temerari. Per
sort, Joselito se salvà i Margarida Xirgu es veié lliure d'un gran
pes. Amb Emili Junoy havien anat a interessar-se a la infermeria; Joselito agraí
després l'interès que li havia demostrat la ja il·lustre
actriu, i es van fer amics. 
Margarida
Xirgu i el torero Joselito amb un grup d'amics Fotografia
del llibre “Margarita Xirgu y su teatro” d'Antonina Rodrigo L'escriptor
Domènec Guansé segueix dient en la seva biografia a Margarida Xirgu:
Al mateix temps ella se sentia engrescada pels toros. Hi anava a les places de
Madrid, de Sevilla, de Granada, quan li quedava marge en les seves actuacions
teatrals. Hom deia que ella preparava les temporades d'estiu de manera que els
seus contractes en les diverses ciutats espanyoles coincidissin amb els de Joselito.
I un diari il·lustrat publicà una fotografia, treta per sorpresa,
on la Xirgu es veia d'esquena, abillada amb un mantó de Manila, ballant
amb el famós torero. Tot això provocava comentaris i era motiu de
blasmes i murmuracions. Per escreix, aquesta nova afició de l'actriu era
molt malvista i condemnada pels seus amics de Barcelona. Margarida
Xirgu va conèixer al torero Ignacio Sánchez Mejías el 1915,
al estrenar a Sevilla "Carmen" de Prosper Mérimée amb
traducció i adaptació de la novel·la, de Joaquin Montaner
i Salvador Vilaregut. Sánchez Mejías va morir el 13 d'agost de 1934
a Madrid, després de reaparèixer a la plaça de Manzanares,
a Ciudad Real, i ser cornejat a la cuixa dreta pel toro "Granadino". 
El
16 de maig de 1.920 desapareixia un bon amic de la Xirgu, un altre torero el sevillà
Gallito (José Gómez Ortega), mort a Talavera agafat per el toro
Bailaor. Margarida Xirgu va deixar d'anar a veure les curses de braus després
de la mort del torero Gallito. L'atracció
que sentia per la festa nacional era influïda per les seves idees sobre el
teatre. Tot contemplant les peripècies de l'espectacle, somniava un clos
grandiós a l'aire lliure on, alliberada del convencionalisme de les bambolines
i dels decorats, pogués oferir representacions que sumessin a la bellesa
plàstica dels moviments i de les actituds la bellesa del verb i àdhuc
del cant i de la música; representacions que, com la festa dels toros,
congreguessin grans multituds i les emocionessin. Car estava cada dia més
convençuda que el teatre no ha de ser un art exclusivament per a minories,
sinó també popular. L' engrescament pels
toros i el toreros segueix a les terres d'Amèrica una vegada ja exiliada. 
En
el inrevés d'aquesta foto del març de 1.946, escriu la Xirgu <<
Con Juan Belmonte en la finca del Alcalde de Lima, en una comida que dió
en mi honor>>. Alguns
textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro"
d'Antonina Rodrigo XAVIER RIUS
XIRGU álbum
de fotos
tornar
| 
