50. MARGARIDA XIRGU A COLÒMBIA
I PERÚ
El 31 de gener de 1936 Margarida
Xirgu embarca a Santander en el vaixell "Orinoco", més tard convertit
en el "Juan de Garay", juntament amb la seva Companyia formada per les
actrius: Antonia Calderón, Eloísa Cañizares, Isabel Gisbert,
Juanita Lamoneda, Emilia Milán, Isabel Pradas, Amalia Sánchez Ariño,
Amelia de la Torre i Eloísa Vigo. Els actors de la Companyia son: Enrique
Álvarez Diosdado, Emilio Ariño, Gustavo Bertot, Luis Calderón,
José Cañizares, Alberto Contreras pare i fill, José Jordá,
Pedro López Lagar, Alejandro Maximino, Miguel Ortín i Miguel Ramírez.
Foto dedicada a Amelia de la Torre en
el 1935
La Companyia es presenta a L'Havana el divendres 14
de febrer de 1936, en el Teatre Principal de la Comedia amb "La dama boba"
en adaptació de García Lorca. El 15 de febrer estrenen "Yerma".
En aquest teatre van estar 2 mesos i després van anar al Teatro Nacional
de la mateixa ciutat.
El 20 d'abril de 1936 la Companyia de Margarida Xirgu
es presenta a Mèxic. Les representacions van durar cinc mesos al Teatro
del Palacio de Bellas Artes.
Feia quinze anys que la Xirgu havia actuat en
terres asteques, en la seva segona gira hispanoamericana de 1921. Margarita rep
un cable de Federico García Lorca, en el qual anuncia el seu imminent embarcament
per a reunir-se amb ella a Mèxic. Acabades les representacions tornen a
Cuba per a prosseguir les representacions a l'Havana, durant 1 mes, segons el
contracte signat abans de partir a primers d'abril cap a Mèxic.
El 18
d'agost de 1936 els feixistes assassinen a Federico García Lorca, en el
camí que va de Viznar a Alfacar a Granada.
En la segona estada de 1936
a Cuba, la Xirgu representa el 20 d'octubre en el Teatre Principal de la Comèdia
de L'Havana, les obres "La zapatera prodigiosa" de Federico García
Lorca i "Elektra" d'Hugo von Hofmannsthal traduïda per Eduardo
Marquina i Joaquín Pena, en la vetllada en honor a l'excelsa actriu, com
resa el seu programa.
Acabades les representacions a L'Havana, Margarida Xirgu
i la seva Companyia viatgen per primera vegada a Colòmbia. Tres mesos dura
la seva actuació en el Teatre Colón de Bogotá, amb caràcters
de veritable apoteosis.
Teatro Colón de Bogotá.
El
Teatre Cristóbal Colón de Bogotá és Monument Nacional
des de 1975. Va ser batejat en honor a Cristóbal Colón, pel descobriment
d'Amèrica. Va Ser inaugurat el 12 d'octubre de 1892, en el quart centenari
del succés. És un escenari per al desenvolupament de les arts escèniques
i musicals. Destacat per ser un dels més bells teatres a la italiana del
continent, la seva construcció per l'arquitecte italià Pietro Cantini
data des de l'any 1885. Va ser construït en un àrea de 2.400 m².
El seu estil és neoclàssic i la seva façana és d'ordre
dòric, en pedra tallada, amb tres parts separades entre si per dues cornises
també en pedra. Té un aforament d'uns 900 espectadors.
Sala principal del Teatro Colón de Bogotá.
Foto: Teatro Colón
Per als colombians el teatre
modern de Margarida Xirgu que admiren en el Colón, era inèdit. L'expectació
que provoca és tan colossal, que un periodista arriba a demanar en una
crònica: <<...que diera una tregua al asombro, porque le parecía
excesiva la conmoción espiritual que su arte había promovido>>.
Foto de Margarida Xirgu. Foto
CIDDAE Teatro Solís
Margarida, més tard
va explicar: <<A Colòmbia vaig contar amb l'apassionada simpatia
del poble, que ens seguia a totes parts, però certa premsa es va acarnissar
amb nosaltres, un diari ens va obstaculitzar la labor tractant-nos de "milicians
i descamisats">>.
De Colòmbia, Margarida Xirgu i la seva
Companyia, es van traslladar al Perú, on ja havien actuat
durant la tercera gira hispanoamericana del 1923. Van fer una
temporada de mes i mig en el Teatro Municipal de Lima, una curta
temporada en el Teatro Segura, interrompuda per breus representacions
en el Teatro Marsano (Miraflores) i en el Teatro Municipal (Callao)
i una gira de una setmana per Arequipa. En el Perú va
tenir origen la campanya anti-Xirgu, muntada per col·legues
compatriotes de l'actriu; inspirada per l'enveja i la mediocritat,
malament abrigallats per motivacions pseudopolítiques,
a fi de menyscabar l'èxit de la campanya teatral pels
països del Pacífic. La persecució la seguiria
a Santiago de Xile, pròxim itinerari de la Xirgu: <<...unos
cómicos españoles, de apellido tan ilustre como
abrumador para la parvedad de su arte y la inexperiencia de
su juventud, se habían dedicado a enrarecer el ambiente
con pintorescas demostraciones fascistas y ostentosa amistad
de unos llamados representantes diplomáticos de la junta
facciosa de Burgos. Una noche, parte del público reaccionó
contra esa invasión politiquera del terreno neutral que
debe ser la escena, y en la sala estallaron unas ampollas de
ácido fénico. En esas condiciones iba a debutar
Margarita Xirgu. Se preparó el terreno con una campaña
de infamia. Al abono abierto no acudió nadie. Pero la
noche de la representación estaba el pueblo y la aristocracia.
Ésta, llena de recelos y sin galas, como si ese detalle
acentuara el desvío. Pero, al conjuro del arte de Margarita,
se disiparon como por ensalmo las desconfianzas. Allí
no quedaba más que una actriz excepcional y un público
de fina sensibilidad artística rendido a su arte. No
es la primera vez que Margarita reedita el mito de Orfeo>>
El diari madrileny "La Voz" publicà el 3 de
juny de 1937: <<En la Habana, el público llenó
constantemente el teatro de Margarita. Lo mismo ocurrió
en Bogotá. Donde no sucedió eso fue en Lima, que
seguía siendo todavía la España de los
virreyes, la España colonial de Felipe IV. Pero hoy es,
además de eso, la España de Felipe Sassone y de
doña María Palou. El señor Sassone preparó
al público y, claro, la buena sociedad limeña
no asistió al estreno de Margarita. ¡Ah!, cada
uno hace honor a su historia y a su nombre>>.
Felipe Sassone va ser un periodista i escriptor peruà
d'origen italià, que va viure gairebé tota la
seva vida a Espanya. Maria Palou va ser la seva esposa i com
actriu va estrenar totes les obres del seu marit.
Igual que per terres d'Espanya, segles abans, on
es culpava al teatre de les sequeres, les epidèmies i altres calamitats
extra artístiques, a Lima, a finals del segle XIX, no va faltar qui va
atribuir al libidinós cancan l'origen de l'horror que el poble va cometre
amb els cadàvers del dictador Tomás Gutiérrez i dels seus
germans. Al gener de 1937, Margarida Xirgu va poder comprovar que les inquietuds
discorrien per altres senders. Un sector juvenil s'havia integrat en l'Associació
d'Artistes Afeccionats (AAA), orientada cap a l'art teatral i representacions
de clàssics espanyols i ballets nacionals. Uns anys més tard el
teatre peruà evoluciona resoltament, al crear l'Escola Nacional d'Art Dramàtic,
va sorgir la Compañia Nacional de la Comedia i la de la Universitat de
San Marcos. Altre grup pujant fou el teatre universitari d'Arequipa. Entre els
nombrosos grups independents destaca el que dirigeixen i animen el matrimoni Bertha
Cárdenas i Carlos Gassols: el grup Histrión. Entre els autors de
la nova generació sobresurten: Sebastián Salazar Bondy, el poeta
Juan Ríos, Percy Gibson, Enrique Solari, Julio Ramón Ribeiro, Rafael
del Carpio i Juan Rivero, grup una mica heterogeni, però coincident a reflectir
i analitzar els problemes socials.
Margarida Xirgu va visitar Perú per tercera vegada el
1945. La gira va durar des de el novembre de 1945 fins l'abril
de 1946. De l'actuació de la Xirgu en aquest any, el
propi Gassols declarà: <<... va suscitar un entusiasme
que va aixecar el teatre de la prostració que l' havia
sumit, en part, l'auge del cinema i la proliferació d'espectacles
frívols. D'aquest impuls va brollar la fundació
dels dos organismes teatrals més eminents del país
i diversos conjunts independents. A més va encoratjar
a diversos escriptors a dedicar-se al teatre>>.
Article realitzat per Gustavo von
Bischoffshausen
Margarita
Xirgu y su compañíia en Lima: una apuesta teatral
moderna
Alguns texts
han sigut extrets de <<Margarita Xirgu. Una biografia>> d'Antonina
Rodrigo.
XAVIER RIUS XIRGU
album
de fotos
tornar
