44. HOMENATGES A LA XIRGU A L'URUGUAI

Margarida Xirgu estimava al seus alumnes de l'EMAD, però els tractava amb fermesa i duresa, son seves aquestes frases:

<<El teatre no és una diversió, sinó un sacrifici>>.

<<A l'assaig només s'hi falta amb un certificat de defunció>>.

<<S'han preocupat vostès de pensar si tenen arrelada una veritable vocació teatral, no per a exhibir-se presumptuosament, sinó per a posar al servei de l'art escènic, amb humilitat i respecte, el millor de les seves condicions físiques i espirituals (veu, memòria, gest, intel·ligència)?>>.

<<Quan deixem les nostres ficcions, estem buits, hem deixat a l'escenari i estesos als penjadors els nostres vestits, les nostres distintes vides>>.

Margarida Xirgu i els seus alumnes.D'esquerra a dreta: Estela Medina, Betis Doré, Margarida Xirgu, Armen Siria, Nelly Mendizabal i drets d'esquerra a dreta: Walter Vidarte, Nelly Antúnez, Eduardo Prous, Estela Castro, Dumas Lerena, Juan Jones. Any 1953

Foto CIDDAE Teatro Solís

Comiat dels alumnes de la 1ª generació de l'EMAD. D'esquerra a dreta: Betis Doré, Estela Castro, Nelly Mendizábal, Juan Jones, Nelly Antúnez, Mery Greppi, Eduardo Prous, Orlando Tocce, Walter Vidarte, Gladis Aquino, Estela Medina, Armen Siria, Adhemar Rubbo i Dumas Lerena. Al fons el Sr. Tolbe (porter de l'EMAD).

Els alumnes que prosperen li retran homenatges, com es el cas d'Orlando Tocce que fundà diverses escoles de teatre i l'hi entreguen una plata d'argent al cap d'any de 1954.

Orlando Tocce que pertanyia a una família d'actors, com el seu germà Rolando, fundà posteriorment, al 1975, la Escuela de Teatro de Rocha a l' Uruguai.

Lectura de "Don Gil de las calzas verdes" de Tirso de Molina el 1955. Dalt: Horacio Preve, García Barca, Jorge Triador, Walter Vidarte. Asseguts: Alberto Candeau, Estela Castro, Estela Medina, China Zorrilla i Margarida Xirgu.

Homenatge de l'Agrupación de Intelectuales Demócratas, a Montevideo el 1956

Homenatge de l'Agrupación de Intelectuales Demócratas, a Montevideo el 1956

Homenatge de l'Agrupación de Intelectuales Demócratas, a Montevideo el 1956

Fotos CIDDAE Teatro Solís

Margarida Xirgu homenatjada per Jean Louis Barrault en la seva visita a l'Uruguai el 1956.

Margarida Xirgu des de que és nomenada directora de l'EMAD i de la Comèdia Nacional de l' Uruguai, viatge per l'interior del país i la seva modèstia i senzillesa la fan anar als més petits pobles, on quasi no es fan representacions de teatre.

Els pobles visitats l'hi agraïren la seva presencia, amb tota classe d'homenatges. Un d'ells es el següent:

El 20 de febrer de 1951 les Autoritats Municipals del poble de Fray Bentos van retre homenatge a Margarida Xirgu, que els va visitar amb la Comèdia Nacional de l' Uruguai.

Fray Bentos és una ciutat uruguaia, capital del departament de Riu Negre. Va ser fundada en el 1858, encara que el seu origen és anterior. La seva població és aproximadament de 23.000 habitants.

Està situada sobre el marge est del Riu Uruguai, compte amb un port d'aigües profundes i es troba unida a la província d'Entre Ríos, de la República Argentina per un pont binacional denominat: Puente Libertador General San Martín.
En el 1858, un grup d'empresaris uruguaians, anglesos, alemanys i irlandesos, provinents de Montevideo, van comprar les terres i van donar al govern uruguaià les suficients com per a fundar allí el que inicialment es va denominar "Villa Independència", el 16 d'abril de 1859.
Durant 1861, l'enginyer alemany Georg Giebert, va portar la idea d'instal·lar una indústria que canviaria el món, el "extracte de carn", elaboració que es duria endavant amb la fórmula del químic alemany Justus von Liebig, anomenat i reconegut com "el pare de la química orgànica". Sorgeix així la "Giebert et Compagnie" en el 1863. El producte es va fer tan famós que durant les dues grans guerres, Fray Bentos va ser considerat la cuina del món, proveint de diversos sotsproductes derivats de la carn, a Europa. Amb el temps i iniciada la producció a més de carn conservada (corned beef) per a les forces aliades, l'impacte de Fray Bentos en la societat europea, va augmentar de gran manera. La seva fama mundial va tenir major notorietat molt abans, tal vegada des que l'extracte de carn va ser triat per Julio Verne per ser el desdejuni dels personatges de la seva obra "El viatge a la lluna".
L'escriptor argentí Jorge Luis Borges, esmenta en les seves cartes, haver visitat de menut la ciutat de Fray Bentos de la mà dels seus pares, que generalment venien de vacances a la Quinta de los Laureles, propietat del "Saladero Liebig". De fet, en carta del propi Borges a Enrique Estrázulas, assenyala que va ser procreat en aquest lloc de Fray Bentos. Borges esmenta a la ciutat en el seu conte "Funes el memorioso" i l' anomena en "El Aleph", lo que ha dut a pensar a molts lectors i crítics mal informats, que es tracta d'una ciutat imaginària i mítica, igual que la Macondo de "Cien años de soledad" de Gabriel García Márquez.

Margarida Xirgu en un de tants homenatges que li van retre.

Fotos AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.

Alguns textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia.Fotos CIDDAE Teatro Solís

XAVIER RIUS XIRGU

àlbum de fotos

tornar