Margarida Xirgu

inici

biografia

vivències

fotos

42. EMAD i COMÈDIA NACIONAL DE L' URUGUAI

En els anys trenta el teatre uruguaià havia desaparegut. Les sales teatrals s'havien dedicat a exhibir cinema. El públic de Montevideo assistia a les representacions de les companyies europees, especialment espanyoles i als elencs argentins en els que treballaven múltiples artistes uruguaians. La Compañía de Carlos Brussa feia gires pels departaments de l'interior, per les províncies argentines i en algunes oportunitats es presentaven a Montevideo. Era un moviment rioplatenc. En aquesta dècada els actors havien trobat en les ràdios, una font de treball amb l'auge del radio teatre.

Després dels escassos i frustrats intents de crear companyies oficials, en el 1947 es va crear la Comèdia Nacional (Municipal) a Montevideo. A l'assumir el desafiament de designar l'elenc per a la nova Comèdia Nacional de l'Uruguai, Ángel Curotto, Justino Zavala Muniz, i la Comissió van adoptar dos criteris: la designació i el comunicat als aspirants. Al juliol es va publicar a la premsa un comunicat a artistes i autors: "Se invita a los autores nacionales a presentar sus producciones en la secretaría del Teatro Solís a fin de seleccionar aquellas que difundirá la Comedia Nacional. Al mismo tiempo se exhorta a todos los artistas nacionales y a todos aquellos elementos que deseen colaborar en la próxima temporada de la Comedia Nacional a anotarse en el registro de intérpretes para la misma".

Es va contractar directament a: Carmen Casanell, Alberto Candeau, Enrique Guarnero, Ramón Otero, Héctor Cuore, Horacio Preve, Miguel Moya, Constante Scartaccini, José O. Fernández, Zelmira Daguerre, Mary Marchisio, Flor de María Bonino, Rosita Miranda, Blanca Stiger, Cotina Jiménez, Marta Castellanos, Mora Galián, Maida Calvo, Rómulo Boni, Nelson Nazzari i Humberto Navarro. En alguns casos es tractava d'intèrprets consagrats del teatre rioplatenc, primeres figures del radio teatre o còmics provinents del sainet. A alguns que tenien més experiència i ofici que talent, se'ls denominava llavors "practicones".

Carmen Casnell, primera actriu a Buenos Aires, amb trajectòria al Riu de la Plata, cap de la Compañía Casnell-Arrieta i esposa del director Calderón, va figurar en el primer elenc de la Comèdia Nacional com mestra preparadora "d'alumnes". Era considerada una bona actriu.

Alberto Candeau, contava amb una nodrida experiència, havia actuat a la Compañía de Carlos Brussa i als trenta-set anys ja era un actor de relleu. Quan va ser cridat a la Comèdia Nacional estava treballant des de 1938 a Buenos Aires, a la Comèdia Nacional Argentina que actuava en el Teatro Cervantes.

Enrique Guarnero, tenia experiència en el teatre vocacional i en el radio teatre. La seva formació es va desenvolupar a la Comèdia Nacional.

Ramón Otero, provenia de la ràdio i del teatre, tenia "bona estampa", ja era "un senyor" i un actiu gremialista que va participar en les gestions prèvies a la fundació de la Comèdia Nacional.

Héctor Cuore, actor de la Compañía de Carlos Brussa en els anys vint, havia tingut companyia pròpia. Era un actor seriós i defensor dels drets dels actors.

Horacio Preve, provenia de l'Escuela Nacional de Declamación dirigida per Concepción Antonelli de Requesens, tenia experiència en el teatre vocacional i havia treballat amb Carlos María Princivalle.

Miguel Moya, divo de la ràdio, galant pel qual sospiraven les jovenetes, era de nacionalitat xilena. Portava sempre un important anell i segons de quin costat sortia a escena se'l canviava de mà.

Constante Scartaccini i José Fernández, havien integrat la Compañía de Carlos Brussa, eren saineters, dits còmics i es va presumir que van ser duts a la Comèdia Nacional per Ángel Curotto.

Zelmira Daguerre, també formada a l'Escuela de Declamación, va tenir un gran èxit amb "Nacarina" el 1948. Era l'esposa d'Héctor Cuore.

Mary Marchissio, reina del radio teatre, era una bona actriu.

Flor de María Bonino, actriu amb experiència teatral, vinculada al Teatro del Pueblo, casada amb Manuel Domínguez Santamaría, va romandre poc temps a la Comèdia, continuant la seva carrera en el teatre independent.

Rosita Miranda, és recordada com actriu d'ofici i gran simpatia. Partener de De Pauli a la ràdio. Creava molt bé els personatges de dones criolles.

Blanca Stiger, figura reservada, de poca relació amb els seus col·legues, provenia de l'Escuela de Declamación. Solament va estar dos anys a la Comèdia Nacional.

Cotina Jiménez de Aréchaga, tenia una breu experiència en el teatre d'afeccionats. Havia treballat amb Oneto Jaume. Va ser l'eterna núvia d'Orlando Aldama.

Marta Castellanos, tenia experiència en el teatre vocacional del Centro de Protección de Chóferes. Era l'esposa de l'escenògraf José Echave.

Mora Galián, bona actriu de ràdio, no tenia experiència teatral.

Maida Calvo, sense experiència coneguda, era considerada una protegida de Justino Zavala Muniz, qui després la va desvincular de la Comèdia.

Rómulo Boni, Nelson Nazzari i Humberto Navarro s'havien format a l'Escuela de Declamación. Nazzari havia fet teatre per a nens.

En el 1948 van ingressar en l'elenc de la Comèdia Nacional, Maruja Santullo, que era l'esposa d'Enrique Guarnero i que tenia experiència en el teatre vocacional i havia estat allunyada dels escenaris per maternitat; i Margot Cottens com a dama jove que solament va romandre a la Comèdia Nacional dos anys. Aquest elenc va ser objecte de crítiques, considerada desaparellada i per aquesta raó Justino Zavala Muniz, va plantejar la necessitat de formar actors, de crear una escola: <<...Por eso entiendo, que la obra de la Comisión de Teatros Municipales, sólo será real cuando, por la honestidad de sus procedimientos y la sensatez de su orientación, haya creado un clima de confianza tal que permita a la autoridad municipal vencer las dificultades anunciadas. Y ese clima de confianza se logrará si nosotros , paralelamente a la Comedia Nacional creamos la Escuela de Arte Dramático, fijándonos de una buena vez en la contratación de un gran director y de tal manera que la Comedia Nacional sea la demanda y la Escuela la oferta....>>.

Els actors es pagaven el vestuari, el que en moltes ocasions resultava molt onerós. El 1948 el vestit que el director Armando Discépolo li exigia a Margot Cottens, excedia el sou de l'actriu, la Comissió va resoldre llavors adquirir el vestit i que romangués aquest de la seva propietat. Finalment Justino Zavala Muniz, va proposar a la Comissió que s'encarregués a la senyoreta Monique Nieves l'organització del vestuari, amb la confecció d'una fitxa de cada peça de roba, amb un dibuix acolorit de la mateixa i amb indicació d'en quina obra es va usar i el personatge que la va vestir.

1949

Arran del estrena de "El malentendido" d'Albert Camus en el 1949 a Buenos Aires, a la seva prohibició per les autoritats argentines i a la dissolució de la companyia teatral, Margarida Xirgu rebé l'oferiment del President de la Comisión de Teatros Municipales de l' Uruguay: Justino Zavala Muniz, , per dirigir i interpretar "La Celestina" de Fernando de Rojas, en versió de José Ricardo Morales al Teatro Solís, amb la Comedia Nacional de l' Uruguai.

En el 1949 es van incorporar a l'elenc de la Comèdia Nacional de l'Uruguai, Tito Martínez, Concepción Zorrilla que venia de Londres, i Adelina Valdés. Aquest mateix any es va expulsar a Blanca Stiger per faltar sense avís a l'assaig, per estar en desacord amb el paper.

La representació es produeix el 28 d'octubre de 1949. El repartiment va ser: Celestina (Margarida Xirgu), Melibea (Concepción-China Zorrilla), Calixto (Horacio Preve), Sempronio (Alberto Candeau), Parmenio (Enrique Guarnero), Elicia (Maruja Santullo) i Margot Cottens (Arensa). Decorats i vestuari: l'arquitecte César Martínez Serra. Trossos musicals del mestre: J. Casal Chapí i realització d'escenografia: Enrique Lázaro.

El 12 de novembre de 1949 en un acte públic celebrat al Teatro Solís, s'inaugurava oficialment la Escuela Municipal de Arte Dramático (EMAD) de Montevideo sota la direcció de Margarida Xirgu i amb l'assistència del President del Uruguai (1947-1951 i 1955-1956) Luis Conrado Batlle Berres i de l'Intendent de Montevideo Andrés Martínez Trueba, més tard també President de l' Uruguai (1951-1954). La Xirgu es nomenada directora de la Escuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo i codirectora de la Comedia Nacional de l' Uruguay. Es prepara un pla d'estudis i les proves d'admissió per els curses preparatoris, sent el restaurat Teatro Solís la seu del teatre-escola, però mantenint la col·laboració amb la Escuela Municipal de Música i el Museo del Teatro.

Acte d'inauguració de l'EMAD al 1949: l'Intendent de Montevideo: Andrés Martínez Trueba, el President de l'Uruguai: Luis Batlle Berres, Margarida Xirgu i el President de la Comissió de Teatres Municipals: Justino Zavala Muniz, , entre altres.

L'Intendent de Montevideo: Andrés Martínez Trueba, el President de l'Uruguai: Luis Batlle Berres, Margarida Xirgu junt amb la Comissió de Teatres Municipals, de peu Justino Zabala Muniz.

D'esquerra a dreta en primer pla: s/i, s/i, el President de la Comissió de Teatres Municipals: Justino Zavala Muniz, , el President de l' Uruguai: Luis Batlle Berres, Margarida Xirgu, l'Intendent de Montevideo: Andrés Martínez Trueba, Ovidio Fernández Rios i Ángel Curotto.

La Comisión de Teatros Municipales estava integrada per: Justino Zavala Muniz, (president), Ovidio Fernández Ríos (vicepresident), Carlos Etchegaray (secretari), César Farell (tresorer) i Julio Caporale Scelta (vocal). Aquesta comissió va designar a Ángel Curotto i a Domingo Gallicchio per a dirigir el Teatro Solís.

Sessió de la Comissió de Teatres Municipals: Margarida Xirgu, Hernán Puig, l'Intendent de Montevideo Andrés Martínez Trueba, Justino Zabala Muniz, de peu, Ovidio Fernández Rios i Julio Caporale Scelta.

Sessió de la Comissió de Teatres Municipals: s/i, Margarida Xirgu, Julio Caporale, Zabala Muniz, i Ángel Curotto.

Margarida Xirgu, a la seva dreta Orestes Caviglia i a la seva esquerra Ángel Curotto

Sessió de la Comissió de Teatres Municipals. D'esquerra a dreta: Orestes Caviglia, Justino Zabala Muniz, Margarida Xirgu i Ángel Curotto.

Fotos AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.

Margarida Xirgu girada cap a Justino Zavala Muniz, en un acte polític i acompanyada de Miquel Ortín al seu costat i de l'actor Alberto Candeau.

Fotos AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.

Margarida Xirgu amb la Comissió de Teatres Municipals.

Fotos AGADU MCD. Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.

Un dia de treball a la Comisión de Teatros Municipales. D'esquerra a dreta: Orestes Caviglia, Zabala Muniz, Angel Curotto, Miguel Ortín i Margarida Xirgu.

Foto EMAD

1950

Angel Curotto recordava:<<La Escuela de Arte Dramático le dio muchas satisfacciones a Margarita Xirgu, recordábamos cuando se cumplieron los primeros examenes -en 1950- los que nos tocó integrar la mesa examinadora, Justino Zavala Muniz -el gran propulsor del movimiento teatral de entonces-, Carlos M. Princivalle, los críticos Cyro Scoseria y Manilo Vitale D´Amico y yo. Al finalizar las pruebas ella le dijo a Zavala: "Puede estar orgulloso, don Justino, de los primeros alumnos.... Ellos solos, ya justifican la creación de la Escuela... Este es un gran país. ¡Tiene una juventud sensacional!". Se produjo un proceso de integración gradual, una convivencia natural. Los ingresados a la Escuela aportaron su formación y disciplina. Los miembros del elenco se esforzaron por permanecer ya que cada año se renovaban los contratos>>.

En el 1950 va renunciar Rafael Bertran i va ingressar a la Comèdia Nacional, Carlos Muñoz.

El 28 de juliol de 1950 Margarida Xirgu dirigeix "Romeo i Julieta" de William Shakespeare amb versió castellana de Marcelino Menéndez i Pelayo, amb la Comedia Nacional al Teatro Solís. El repartiment va ser: Romeo (Horacio Preve), Julieta (China Zorrilla), Mercurio (Alberto Candeau), Benvolio (Guzmán Martínez Mieres), Teobaldo (García Barca), Fra Lorenzo (Enrique Guarnero), Montesco (Miguel Moya), Capuleto (Héctor Cuore), Senyora de Montesco (Mary Marchissio), Senyora de Capuleto (Maruja Santullo), Nodriza (Nelly Antúnez, Stella Maris Salvo i Bimba Rodríguez Saus). Esbossos de decorats i figurins: Arq. César Martínez Serra. Mestre de danses i d'armes: Max de Balzac. Realització d'escenografia: José Echave amb la col·laboració de Bengt Hellgren. Realització de vestuari: Professores i alumnes de la Sección Femenina de la Universidad del Trabajo.

La Comedia Nacional estrena a continuació, dirigida per la Xirgu "La patria en armas" de Juan León Gengoa, drama que abasta la història del Uruguai de 1810 a 1850, amb Alberto Candeau interpretant a Artigas. La Comissió de Teatres Municipals es sumava als diversos homenatges que el país tributava a la figura de José Artigas, en el centenari de la seva mort. El realitzador de l'escenografia va ser José Echave sobre esbossos de José Luis Zorrilla de San Martín i les il·lustracions musicals van ser de Luis Cluzeau Mortet.

Més tard els alumnes de l'EMAD representaren "Cédulas de San Juan" de Florencio Sánchez.

Classe en l'EMAD

Acabaren la temporada amb "Bodas de sangre" de Lorca, al Teatro Solís el 7 de desembre de 1950. Margarida Xirgu la va dirigir i interpretà el paper de mare, junt amb China Zorrilla (núvia), Enrique Guarnero (Leonardo), Maruja Santullo (dona de Leonardo), Horacio Preve (nuvi), Carmen Casnell (sogra), Héctor Cuore, García Barca, Ramón Otero i Rosita Miranda.

"Bodas de Sangre" en el 1950, d'esquerra a dreta: Ramón Otero, Rosita Miranda, China Zorrilla, Margarida Xirgu i Horacio Preve.

Margarida Xirgu protagonitzant "Bodas de sangre".

1951

En el 1951 Juan Jones i Estela Castro van ingressar com becaris a la Comèdia Nacional de l'Uruguai, al desembre es van sumar a la mateixa Estela Medina i Nelly Mendizábal. María Estela Castro ja havia fet un petit bolo el 1948, en "Cuando aquí había reyes" de Rodolfo González Pacheco.

El 22 de juny de 1951 Margarida va dirigir "Intermitencias" de l'autora uruguaia María Montserrat.

Programa de "Intermitencias" de María Montserrat.

El 10 d'agost al Teatro Solís, la Xirgu dirigeix i interpreta "La loca de Chaillot" de Jean Giraudoux, amb versió castellana de Roberto A. Tálice. El repartiment va ser: la boja de Chaillot (Margarida Xirgu), la boja de Passy (China Zorrilla), La boja de San Sulpicio (Zelmira Daguerre), La boja de la Concordia (Carmen Casnell), el president (Enrique Guarnero), el baró (Ramón Otero), el drapaire (Alberto Candeau), Irma la fregona (Maruja Santullo), Pedro (Horacio Preve), la florista (Estela Castro), el titellaire (Walter Vidarte), el pouer (Héctor Cuore), el corredor (Miguel Moya), el prospector (García Barca), Marcial el cambrer del cafè (Guzmán Martínez Mieres), el cantor (Barón Vázquez Barriere), el sordmut (Adhemar Rubbo), el venedor de cordons (Juan Jones), el rendista i un altre president (Constante Scartaccini), un atordit i el segon prospector (Enrique de Longobardo), el cadet i el quart prospector (Eduardo Schinca), l'infermer vell (Rómulo Boni), el salvavides (Carlos Muñoz), el guàrdia (Tito Martínez), el segon guàrdia i el cap del primer grup d'homes "Los amigos de los animales" (Eduardo Prous, un senyor desagradable i el vellet (Luis Casella), un altre prospector i el cap del tercer grup d'homes "Los Adolfo Bertaut" (Jorge Triador), el altre prospector (Julio Volonte), el tercer prospector i el cap del segon grup d'homes "Los amigos de los vegetales" (Orlando Tocce), el quint prospector (Fernando Ellis), el síndic (Dumas Lerena), el secretari general (José O. Fernández), una dona (Adelina Valdés), segona dona (Armen Siria) i tercera dona (Betis Doré).Escenografia i figurins: Mario Vanarelli. Música: Henri Seuget. Realització d' escenografia: Antonio Testa. Vestuari femení: Mery Sánchez.

La loca de Chaillot, dibuix que va ser realitzat per Mauricio Vernassa.

foto biografia A. Rodrigo.

Margarida Xirgu amb Horacio Prevé en "La Loca de Chaillot" (1951)

"La Loca de Chaillot" en el 1951, d'esquerra a dreta: Margarida Xirgu, Miguel Moya, Ramón Otero i Enrique Guarnero.

La Xirgu a"La loca de Chaillot"

foto CIDDAE Teatro Solís

Margarida Xirgu amb Horacio Prevé en "La Loca de Chaillot" 1951.

El 16 de novembre de 1951, Margarida dirigeix "Orfeo" de Carlos Denis Molina al Teatro Solís. Era una obra acceptada pel jurat de preselecció d'obres d'autors nacionals. Els protagonistes van ser Horacio Preve i China Zorrilla en el paper d'Eurídice.

Obsequi de Carlos Denis Molina del seu llibre "Lloverá siempre" a Margarida Xirgu.

Fons Germans Xirgu

1952

El 16 de maig de 1952, la Xirgu dirigeix "Tartufo" de Molière (Jean Baptiste Poquelin) amb versió castellana del escriptor uruguaià Carlos Mª Princivale. El repartiment va ser: Tartufo (Enrique Guarnero), Orgón (Alberto Candeau), Edelmira (Maruja Santullo), Dorina (China Zorrilla), Cleante (Horacio Preve), senyora Pernell (Carmen Casnell), oficial (Ramón Otero), Leal (Carlos Muñoz). Alumnes de l'EMAD: Estela Castro, Estela Medina Gillette, Juan Jones, Dumas Lerena, Eduardo Prous i Luis Casella. Esbossos de escenografia i de vestuari: Arq. César Martínez Serra. Realització d'escenografia: José Echave. Vestuari: Sección Femenina de la Universidad del Trabajo. Esbossos de Vernazza.

La direcció de "Tartufo" per Margarida Xirgu va ser magistral. Quan la Comedie Française va actuar a Montevideo el 1952, van anar a veure la representació de "Tartufo", posant-se separats del escenari per no riure. Ells sabien l'obra de memòria, l'havien representat centenars de vegades. Al finalitzar l'obra van anar als camerinos entusiasmats i van felicitar a tota la Comèdia Nacional al complet dient -com així es va publicar en premsa més tard- que havia sigut un dels millors Moliére que havien vist fora de França.

"Tartufo" de Molière en una representació posterior al 1956

Lectura de "Tartufo" amb Margarida Xirgu, Hernán Puig i Carlos Mª Princivale 1952.

El 24 d'octubre de 1952 Margarida dirigeix i interpreta al Teatro Solís "El malentendido" d'Albert Camus. Margarida Xirgu com a mare, Enrique Guarnero com a Jan el forester, Estela Castro com a dona del forester, fan els papers protagonistes junt amb Maruja Santullo que fa de filla. L'argument es va basar en un fet policial d'extrema cruesa, ocorregut a Bohèmia en aquests anys. El títol fa referència a l'assassinat d'un jove, que tornat a casa seva després d'anys d'absència, és assassinat per la seva mare i la seva germana que no el reconeixen, amb la finalitat de robar-lo; revelant-se després la identitat del foraster. Les dues dones només veuen en els diners el mitjà de conquistar els seus objectius vitals. Per a la filla era fer un viatge cap al mar.

De l'EMAD va sortir en el curs 1952-1953 la primera promoció d'actors. Els millors ingressaven becats a la Comedia Nacional: Estela Castro, Nelly Mendizábal, Estela Medina, Betis Doré, Nelly Antúnez, Armen Siria, Juan J. Jones, Walter Vidarte, Dumas Lerena i Eduardo Prous. La Comedia Nacional presentà en diferents escenaris naturals el "Tartufo" de Molière, "El malentendido" de Camus i "Fuenteovejuna" de Lope de Vega.

La Comèdia Nacional va ser qüestionada en un principi per ser només Municipal de Montevideo, però al sortir de gires pel interior del Uruguai la van fer realment Nacional.

En el 1952 es va iniciar un moviment destinat a retre homenatge a García Lorca en la ciutat de Salto, en el Parque Harriague. L'inauguració d'un senzill monument va coincidir amb l'estada de la Comedia Nacional i representaren tres fragments de "Bodas de sangre". En aquest acte la Xirgu va interpretar la mare amb tan realisme, que al acaba la representació un vell gaucho li va dir que l'acompanyava en el sentiment per la pèrdua del seu fill. Altres fonts asseguren que els fets es produïren al 1953.

1953

En el 1953 Zavala Muniz,va proposar deslligar de l'elenc de la Comèdia Nacional de l'Uruguai a Scartaccini i Fernández, i llavors els ingressats a l'Escola es van incorporar a l'elenc de la Comèdia. A més dels quatre que ja havien ingressat com becaris, es va contractar a: Eduardo Prous, Walter Vidarte, Dumas Lerena, Nelly Antúnez, Betis Doré i Armen Siria. Armen Siria es va suïcidar, desgraciadament, en l'escenari del Teatro Solís el 18 de maig de 1966. Armen Siria va saludar a una actriu amiga i es va encaminar cap a l'escenari, mentre molts operaris es trobaven treballant en la reparació de la sala per a l'obertura de la pròxima temporada. De sobte va sonar un tir i quan els presents van córrer per a auxiliar-la, Armen Siria ja estava morta. Al costat del seu cos es va trobar, a més de la pistola, la seva cartera i una llibreta oberta en la que havia escrit: "Soy la única autora de mi muerte. Maria Chredjian". Aquest era el seu veritable nom.

El 20 de gener de 1953 la Xirgu dirigeix "Fuenteovejuna" de Lope de Vega, primer al Teatro Municipal del Parque Rivera i desprès al Teatro Solís. Participen al costat de l'elenc de la Comèdia, la Banda Municipal de Montevideo, dirigida pel mestre Bernardo Freire López, el Cor Municipal, dirigit pel mestre Kurt Pahlen, alumnes de l'EMAD i nombrosos extres.

la Xirgu dirigeix "Fuenteovejuna" de Lope de Vega

Arxiu Antonio i Ramon Clapés

A primers de maig els alumnes de l'EMAD, integrats en la Comedia Nacional estrenen "Barranca abajo" obra de Florencio Sánchez.

El 15 de maig de 1953 Margarida Xirgu dirigeix "El abanico" de Carlo Goldoni amb traducció de J. Hernández Peralta i M. M. de Hernández. El repartiment va ser: don Evaristo (Horacio Preve), donya Gertrudis (Maruja Santullo), srta. Cándida (Nelly Antúnez), el comte Roca Marina (Enrique Guarnero), el baró de Cedro (García Barca), els joves (Nelly Mendizábal, Estela Medina, Walter Vidarte, Juan Jones, Eduardo Schinca, Jorge Triador i Eduardo Prous). Pantomima-ballet amb direcció de Gala Chabelska. Esbossos de decorats i figurins: Mario Vanarelli. Realització i escenografia: José Echave.
Vestuari: Sección Femenina de la Universidad del Trabajo.

"El abanico" 1953

arxiu Antonio i Ramon Clapés

Margarida Xirgu i Orestes Caviglia saludant els seus alumnes desprès d'haver representat "El abanico".

Homenaje a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009.

En el 1953 Nelly Mendizábal va fer el paper de Juanita, una poblerina a l'obra "El abanico" de Goldoni. Recordava l'exigència de Margarida Xirgu que l'actuació fora cada dia com en l'estrena: <<Yo me acuerdo que Margarita cada tanto iba a ver la función y nos dijo: los felicito, lo reconozco, porque ustedes la hacen como la hicieron el día del estreno! Estoy muy contrariada con los otros>>. Aquest mateix any Maruja Santullo, Enrique Guarnero, Héctor Cuore, Estela Medina i l'escenògraf José Echave van rebre premis de la Casa de Teatro per l'obra "Santos Vega" de Fernán Silva Valdés.

Classe en l'EMAD junt amb Ángel Curotto.

1954

En el 1954, es van incorporar a la Comèdia Nacional, dos nous ingressats a l'EMAD, Jorge Triador i Eduardo Schinca, que tindrien per davant una llarga carrera. Schinca seria amb el temps un dels directors més importants de texts clàssics.

El 11 de febrer de 1954 Margarida dirigeix en el Teatro Municipal del Parque Rivera "El alcalde de Zalamea" de Calderon de la Barca, altres fonts diuen que la representació va ser abans, el 17 de desembre de 1953. Destacant en el paper de Pedro, Alberto Candeau i en el de Lope, Enrique Guarnero. Els esbossos d'escenografia van ser de Gori Muñoz i la realització de l'escenografia de José Echave.

"El alcalde de Zalamea" de Calderón de la Barca, dirigida per Margarida Xirgu, el 17 de desembre de 1953. D'esquerra a dreta: Margarida Xirgu, Walter Vidarte, Dumas Lerena, Juan Jones, Jorge Triador i China Zorrilla.

Foto EMAD

El 6 de juny de 1954 la Xirgu dirigeix, versiona i protagonitza "Macbeth" de William Shakespeare al Teatro Solís. El repartiment va ser: Macbeth (Alberto Candeau), Lady Macbeth (Margarida Xirgu), Banquo (Enrique Guarnero), Macduff (García Barca), Lady Macduff (Maruja Santullo), Duncan (Ramón Otero), Malcom (Horacio Preve). Bruixes, dames, caballers i fantasmes: China Zorrilla, Estela Castro, Carmen Casnell, Betis Doré, Armen Siria, Eduardo Schinca, Juan Jones, Jorge Triador, Walter Vidarte, Wagner Mautone i Cristina Lagorio. Esbossos de vestuari i escenografia: Mario Vanarelli. Decorats: José Echave. Comentaris musicals: mestre Vicente Ascone. Vestuari: Sección Femenina de la Universidad del Trabajo.

Margarida Xirgu en gira de la Comedia Nacional, per l'interior de l' Uruguai

1955

En el 1955 va renunciar Nelly Mendizábal i van ingressar a la Comèdia Nacional de l'Uruguai, Omar Giordano, Susana Triador, Cristina Lagorio i Wagner Mautone.

El 3 de febrer de 1955 Margarida dirigeix "Fuenteovejuna" de Lope de Vega al Teatro Municipal de Verano del Parque Rivera de Montevideo i en l'abril de 1955 "El abanico" de Goldoni a Xile amb la Comedia Nacional; amb tan d'èxit que mai s'havia parlat tan i tan bé dels uruguaians a Santiago de Chile.

El 17 de juny de 1955 Margarida dirigeix "Calor y frío o La idea del Señor Dom " de Ferdinand Crommelynck amb traducció de Roberto A. Tálice al Teatro Solís. La protagonista va ser Estela Castro junt amb China Zorrilla, Estela Medina i Armen Siria. Els actors que participaren van ser: Horacio Preve, Eduardo Prous, Enrique Guarnero i Juan Jones. L'escenografia va ser de José Echave.

Lectura de "Calor y frio" amb Margarida Xirgu i l'elenc de la Comedia Nacional 1955.

El 7 d'octubre de 1955 la Xirgu dirigeix "Don Gil de las calzas verdes" de Tirso de Molina.

1956

En el 1956 es van incorporar a la Comedia Nacional del Uruguay, Israel Hendler, Ana María Palumbo i Elena Zuasti.

En el 1956 la Xirgu compleix les seves noces d'or amb el teatre, amb 68 anys. Aquest any la Comedia Nacional del Uruguay actua a Buenos Aires. El 20 d'abril interpreta "La Celestina" de Fernando de Rojas en versió de José Ricardo Morales, en el Teatro Nacional Cervantes. Acompanyen a aquesta obra, cinc obres més: el 5 d'abril "Barranca abajo" de Florencio Sánchez, el 12 d'abril "Tartufo" de Molière, el 5 de maig "Nuestro pueblo" de Thorton Wilder, el 15 de maig "Oficio de tinieblas" del uruguaià Antonio Larreta i el 22 de maig "El abanico" de Carlos Goldoni. "Barranca abajo" de Florencio Sánchez. Amb la celebració del primer centenari del Teatro Solís, la Comedia Nacional representa també "La Celestina".

Obsequi de Jaume Pahissa a Buenos Aires el maig de 1956.

arxiu germans Xirgu

El 29 d'agost de 1956 en doble funció amb "El pelo de la dehesa" de Tomás Bretón de los Herreros, Margarida Xirgu dirigeix "¡Oh, qué apuros!, o sea: La inauguración del Teatro Solís" capritx còmic de Francisco Xavier de Acha.

"¡Oh, qué apuros!, o sea: La inauguración del Teatro Solís" capritx còmic de Francisco Xavier de Acha.

El 19 d'octubre de 1956 Margarida dirigeix "El profanador" de Thierry Maulnier al Teatro Solís. A continuació el 16 de novembre també de 1956 torna a interpretar la mare en "Bodas de sangre" de Lorca.
Finalment dirigeix "Sueño de una noche de verano" de William Shakespeare amb acompanyament musical de l'Orquestra Sinfònica del SODRE dirigida per Baldi i amb la participació del cor d'aquest institut, dirigit per Domingo Dante.

"Sueño de una noche de verano" al Teatro Municipal de Verano del Parque Rivera 1956.

Homenatge a Margarida Xirgu per els seus 50 anys de trajectòria teatral, realitzat en l'EMAD el 8 de desembre de 1956.

A l'Argentina quan un periodista emplaça a la Xirgu a que doni el nom d'algun dels seus alumnes-actors, com exponent d'una nova generació d'intèrprets, Margarida fonent-los a tots en un mateix anhel, respon:
<<Sin ilusión, sin fe no he podido trabajar nunca. No soñar, no esperar, no creer en algo es como no existir. Y yo, por suerte, para salvarme de la angustia de lo inexistencial, tuve siempre fe, creí en Dios, en la criatura humana, en la libertad, en el arte. Por eso vivo y sobrevivo a todo cuanto es negación. Y por eso me siento hoy nueva, renovada en mis ilusiones, puestas íntegramente en todos mis alumnos sin excepción, deseando que triunfen estos compañeros míos que llegan mañana...>> Les paraules en negreta figuren gravades en el pedestal darrera de la làpida del mausoleu del cementiri de Molins de Rei, on descansen les seves despulles.

1957

El 1 de febrer de 1957 dimiteix de la seva triple funció de directora de la Escuela de Arte Dramático Municipal de Montevideo i de actriu i directora escènica de la Comedia Nacional del Uruguay, solidaritzant-se amb els alumnes que se'ls vetava de formar part de la comissió gestora, però sense deixar de posar en escena el "Sueño de una noche de verano" de William Shakespeare i "Don Gil de las calzas verdes" de Tirso de Molina al Teatro de Verano del Parque Rivera, perquè considerà que eren compromisos ja adquirits.

1958