Al 1905 Margarida Xirgu exigia una modesta retribució als grups d'aficionats on treballava, com en el Ateneu Obrer del districte segon mitjançant una funció extraordinària a benefici d'ella. Amb aquestes ajudes pal·liava l'atur del seu pare que va ser acomiadat per vaguista, contraient tot seguit una greu afecció cardíaca.

Programa tret de la biografia d'Antonina Rodrigo

Al 1906 Margarida Xirgu guanyava 4 pessetes a la setmana al taller de passamaneria i els diumenges 10 pessetes en el teatre. El sou era més baix que el que havers aconseguit treballant amb la seva mare a la fàbrica d'espardenyes, on treballant a escarada aconseguia treure 2 pessetes diàries de sou.

Quan estrena "Teresa Raquin" d'Èmile Zola, al octubre de 1906 en el Cercle de Propietaris de Gràcia del carrer de l'Esmeralda, passa a guanyar 25 pessetes per representació.

Deu dies després de l'estrena de "Teresa Raquin", Ramón Franqueza i Comas, l'empresari del Teatre Romea, contracta a Margarida com a dama jove de la companyia, per 8 pessetes diàries.

Abans de morir el seu pare al 1907 havia advertit a la seva dona: <<Segurament la Margarida es morirà jove. Però, si viu, us fareu milionaris!>>

A mitjans de 1908 passa del Teatre Romea al Teatre Principal, contractada pel seu empresari el Sr. Niubó, guanyant 15 pessetes diàries, tot i que el Teatre Novetats li ofereix 25 pessetes. Més que els diners Margarida vol tenir un èxit seu com més tard serà "Joventut de príncep", un espectacle que la catapulti a la fama. Ramón Franqueza, ex empresari de Margarida, fent honor a la seva insolent i mesquina conducta, es negà a pagar-li la darrera nòmina, pretextant que com s'anava estaven en pau i que li pagués aquell import el seu nou empresari. Com així va passar, doncs Niubó abonà generosament el deute aliè.

A arrel de l'escàndol de "Salomé" passa del Teatre Principal al Teatre Nou, contractada pel seu empresari el Sr. Gisbert, "el traganiños" de malnom i finalment al Teatre Tívoli, al acabar les representacions.

A la temporada d'estiu del 1910, comença la gira pels pobles de Catalunya i l'empresari del Teatre Tívoli per tal d'evitar-li que es cansés massa en les fondes mediocres, en els teatres encofurnats, en els camerinos sòrdids,... li proposà que donés el seu nom a la Companyia i que només treballés en les representacions que fessin en les poblacions importants. Relativament les condicions econòmiques eren bones. Margarida en parlava un dia en el seu camerino amb Salvador Vilaregut i diversos companys, quan de sobte un actor jovenívol, molt discret, molt afinat, que feia de galant jove, exclamà amb veu tímida, suau:

-És clar, vostè donarà el nom, i l'empresa farà el negoci!.

I, davant la sorpresa de tots, preguntà amb naturalitat:

-Per què no es converteix vostè en empresària?... Així els guanys serien principalment per a vostè.

Tots van trobar la proposició molt enraonada. Però portar-la a la pràctica, per gent desmanegada com eren, se'ls feia una muntanya.

-Jo no hi entenc- declarà Margarida.

-Qui podria organitzar-ho?- preguntà Vilaregut, pensarós.

L'actor que era Miquel Ortín, aragonès de naixença, però que s'havia adaptat a Catalunya i que parlava el català amb més propietat que molts actors catalans, tornà a intervenir, i ja amb més aplom digué:

-Amb el nom de Margarida Xirgu per bandera, ho organitza qualsevol!.

Ell ho organitzà, efectivament, i Margarida guanyà en aquella temporada molt més que no s'havia imaginat. Així es com Miquel Ortín -el que l'abril de 1941 es casà en segones núpcies amb ella- esdevindré per sempre més el fidel Administrador de la Companyia Xirgu.

El 22 de setembre de 1910 la Xirgu es casa amb Josep Arnall, acordant mantenir la llar totalment separada dels escenaris. Els diners del marit, que provenia d'una família de tintorers benestants, no l'ajudarien mai en les seves empreses teatrals.

Del Teatre Tivoli torna de nou al Teatre Principal en el 1911.

Quan Faustino da Rosa el 1912 li preguntà quin sou volia. Margarida quedà desconcertada. Guanyava 40 pessetes diàries al Teatre Principal i no tenia cap idea del que guanyaven les actrius famoses. I contestà: <<No ho sé! Això, resolgui-ho vostè mateix>>. Segons el contracte a demés de diferents pagaments en espècie, per cada funció cobrarà 250 francs or, amb la garantia d'un mínim de 250 representacions. Durant l'any que prescriu el contracte, en cada ciutat on la companyia doni per lo menys 20 funcions, tindrà dret al 50% de l'entrada bruta, descomptant l'impost municipal i en cada ciutat on la companyia doni per lo menys 20 funcions, tindrà dret al 50% de l'entrada bruta, descomptant també l'impost municipal.

Al 1918 la Xirgu s'interessa per l'obra de Jacinto Benavente "El dragón de fuego". Aquesta comèdia la va atreure en moments en què els temes orientals, per l'exotisme i el pretès misteri, fascinaven les imaginacions. De totes maneres, muntar una obra que no considerava massa consistent, amb el luxe i la propietat que acostumava era córrer un risc econòmic força considerable. Abans de decidir-s'hi consultà el seu marit Josep Arnall:

-Hem guanyat gaire aquesta temporada?

-Bastant! Em penso que, finalment, ens podrem comprar automòbil.

-Així podríem representar "El dragón de fuego".

-I ens quedarem sense automòbil.

-Tant se val! Fer "El dragón de fuego" té més interès.

Despresa de mena, Margarida tenia aquest rampells o, més ben dit, aquestes inspiracions. Sabia que el teatre es manté, més que per càlculs precisos -ningú no és capaç de preveure les possibilitats econòmiques de moltes obres-, d'imponderables. I foren els imponderables, el que no pot mesurar-se ni pesar-se, el que li va permetre d'arrodonir una fortuneta. És clar, és clar, Miquel Ortín vigilava.

Al 1919 es fusionen per primera vegada les companyies Xirgu i Borràs. Al 1920 obtingué per primera vegada la concessió del Teatro Español de Madrid.

Miquel Ortín sempre vetllava per la Companyia Xirgu. Era el encarregat de tot, inclús dels viatges, com ho demostra la següent petició a la Companyia de Ferrocarrils, on sol·licitava el transport de 18 membres de la Companyia, el 8 de juliol de 1922 de Barcelona a Madrid, per inaugurar, el 9 de setembre d'aquest any, la temporada teatral en el Español amb l'obra "La noche del sábado" de Jacinto Benavente.

Margarida Xirgu al novembre de 1922, compra la casa de Badalona del carrer Santa Madrona, 118.

Margarida al 1923 a la platja de Badalona, amb el seu marit Pepitu i els seus nebots Margarida i Salvador Xirgu Rico.

fotos Marta Prat Xirgu

Al juliol de 1924 compra la casa de Badalona del carrer Santa Maria, 124.

Margarida Xirgu al 1924, gaudia de comptes en els millors bancs amb el 4,5% d'interès.

Però Margarida Xirgu també va tenir alguns fracassos de públic, com en "La venganza de Atahulpa" de Juan Varela al 1924, en la celebració del centenari del seu naixement, o com en els dos estrenes de "El deseo" al Teatro Eslava al 1926 i "La cantaora del puerto" al 1927, de Luis Fenández Ardavín, o en el estrena de "El hijo del diablo" de Joaquín Muntaner al 1927 en el Teatro Fontalba, que li havian concedit per la temporada 1926-1927, i obra en la que Valle-Inclán orquestrà un sonat escàndol.

Figurí de "La cantaora del puerto" de L.Fernández Ardavín realitzat per Miquel Xirgu Subirà

Figurí de "El hijo del diablo" de Joaquín Montaner realitzat per Miquel Xirgu Subirà

Al 1932 es produeix la segona fusió de les companyies Xirgu i Borràs.

Margarida Xirgu com tants altres actors i actrius, va fer un assortiment de postals representant obres teatrals, que es van vendre al preu de 25 cèntims de pesseta.

Margarida Xirgu va fer publicitat en algunes revistes, com en el "Mundo Gráfico" anunciant el sabó "Heno de Pravia"

Amb els anys va ser portada de moltes revistes, sense remuneració econòmica .

Era a Barcelona no sols on tenia la seva família, la seva casa, la seva llar estable, sinó altres finques urbanes que anava adquirint. Si bé li agradava de volar i viure amb esplendidesa, la seva mare li havia encomanat l'esperit de formigueta.

La Xirgu tenia finques amb llogaters a Barcelona, en el carrer Aragó nº 401, en el carrer Torrijos nº 30 i en el carrer Manso nº 34.

Ja en el exili, el que tot just havia iniciat a Xile, acabà realitzant-ho a l'Uruguai al ser nomenada Directora de l'Escola Municipal d'Art Dramàtic - que avui dia porta el seu nom- i Directora també de la Comèdia Nacional del Uruguai. Més tard va ser nomenada Presidenta de la Comissió Honoraria de la Casa del Actor del Municipi de Maldonado, sent la principal animadora i directora del Teatro d'Estiu de Punta del Este, creat exclusivament per recaptar fons pro Casa del Actor, la casa de repòs dels artistes dramàtics i vells comediants.

Alguns texts han sigut trets de la biografia de Domènec Guansé

XAVIER RIUS XIRGU

àlbum de fotos

tornar