34. DUES IMMORALITATS
Salomé
A
finals de 1.891 Oscar Wilde escriu "Salomé". Sarah Bernhardt
l'estrena a l' any següent.
L'obra recorre els
millors escenaris d'Europa, però la Xirgu no s'acaba de decidir de incorporar-la
al seu repertori fins que se sent atreta per la plasticitat del personatge, desprès
d'haver vist en el Liceo la representació lírica de la cantant italiana
Gemma Bellincioni de l'obra, que Richard Strauss composà en 1.906 per la
"Salomé" de Wilde.
Un dels principals problemes
que te la Xirgu amb el personatge es la voluptuosa dansa dels set vels, que interpreta
la princesa de Judea Salomé davant del tetrarca Herodes, demanant com a
recompensa que li portin en una safata d'argent, el cap del Joan Baptiste perquè
el profeta rebutja estimar-la. A contracor, Herodes ha d'accedir al desig de Salomé
i es així com la princesa pot besar els llavis de Joan Baptiste.
Com
que Margarida no te cap idea de dansa, comença a fer classes amb Paulette
Pàmies professora del conjunt de dansa del Liceo. El seu germà Miquel
Xirgu s'encarrega dels esbossos dels figurins del vestuari.
Foto treta de la biografia d'Antonina Rodrigo
El
5 de febrer de 1.910 Margarida Xirgu estrena "Salomé" al Teatre
Principal de Barcelona.
En els papers principals actuen Margarida,
Jaume Borràs com Herodes i Ramon Tort com Joanon. Els papers secundaris
son interpretats pels actors: Vicens Daroqui, Modest Santolària, Domenech,
Ferran Bozzo, Pascasi Mas, Gil, Aveli Galceran, Miquel Ortín, Joan Pons,
Rovira, Bech, Buxeda i Sala, i les actrius: Montserrat Faura i Josefina Santolària.
La reacció contra l'obra per sortir la Xirgu al
escenari amb el ventre nu, es d'escàndol. El diari La Tribuna diu: <<Salomé
es una figura plena de perills per a ser exhibida en l'escena, especialment en
la nostra, poc preparada per a espectacles d'aquesta índole>>. Hi
ha una discordant actitud de la crítica i del públic, mentres uns
reconeixen que el personatge bíblic de l'impúdica Salomé
te gran consistència humana, altres el troben irrespetable i fins i tot
pornogràfic. La Xirgu diu al respecte: <<Tota interpretació
és la il·lustració d'un text, una explicació. I jo
no podia explicar-ho gens, perquè no ho havia comprès bé.
El cap de prop del Baptista, tan peluda, que jo havia de besar apassionadament
durant una escena, em produïa una profunda repulsió. Només
de mirar-la em posava malalta. I quan, una vegada acabada la funció, encara
la veia, amb els nervis destemplats cridava: "Traieu-me això de davant!">>.
Margarita
Xirgu, representant Salomé, d' Oscar Wilde.
(arxiu
del festival de Mérida)
Foto
treta de la biografia de Francesc Foguet i Boreu
Vuit
dies desprès del estrena, la Xirgu debuta amb el vodevil "Pastilles
Hércules" d'Hennequin i Vilhaud, traduït per Pau Alegria i amb
il·lustracions musicals. Josep Santpere un dels millors còmics catalans
de l'època dona la rèplica a Margarida, divertint al públic
per tractar-se de una peça lleugera i picant. Un altre vodevil que també
estrena la Xirgu com a complement de Salomé es "El rapte de la Sabina",
que aconsegueix gran popularitat.
Eugeni D'ors, Xènius,
l'ideòleg més influent del Noucentisme, va publicar a La Veu de
Catalunya" el 16 de febrer de 1910: <<Que viatgi. Que vagi a veure
de la vora com treballen, en sos escenaris, els grans artistes del món.
Que passi per París i que aquell flairar subtilíssim a ella, concedit
per les bones fades, aspiri els millors perfums de civilitat>>. En una "lletra
desclosa" adreçada a la revista "Teatràlia" el 5
de març, Eugeni D'Ors hi matisà que no es tractava de reunir diners
per fer possible el viatge de recerca de la jove Margarida Xirgu, com insinuava
un article publicat en aquesta revista teatral, sinó que <<la utilíssima
excursió d'estudis de l'Endevinadora admirable havia de ser per disposició
i subvenció "oficial", per institució "política"
-en l'ample i noble sentit que, malgrat tot, continuo donant a aquesta paraula-;
en el sentit d'edificació, de cultura, d'imperi>>.
Llibre
regalat a Margarida Xirgu, signat per Xènius.
Arxiu Jordi Rius Xirgu
El
Teatre Principal pertanyia a la Junta del Hospital de la Santa Creu, formada per
alguns sacerdots i no triga arribar l'escàndol; un diari local escrivia:
<<Nadie creía que fueran capaces de dar un mentís a la prensa
volteriana y a los curas enemigos del realismo decadente, dejando estrenar la
obra de Wilde, pero el escándalo de los diálogos vodevilescos ha
colmado los oídos hipócritas de los censores>>. La censura
eclesiàstica inclou "Salomé" a l'Índex de llibres
Prohibits. La direcció es va veure obligada a retirar l'obra de la cartellera,
rescindeix el contracte i la companyia te de deixar el teatre.
foto
arxiu Festival de Mérida
Urgentment
la companyia buscar un altre teatre per seguir les representacions i el Teatre
Nou del Paral·lel se li ofereix ràpidament, sota la direcció
de Jaume Borràs. El 25 de febrer la Xirgu torna a representar "El
rapte de la Sabina", "El redemptor" de Santiago Rusiñol
i "Salomé" de Wilde. Els diumenges funcions especials de "Pastilles
Hércules" i "Salomé".
L'empresari
del Teatre Nou en Gisbert, tenia un aire de gitano d'aquells que fan por a les
criatures. De malnom li deien "Traganiños", però que ningú
es deixi enganyar pel nom ni per les aparences: Traganiños era un paternal
protector de la seva actriu la Xirgu, la glòria de la casa. Margarida,
entre altres, tenia un admirador especial el Emiliano Iglesias. L'Emilianu es
dirigí a l'empresari per fer indagacions sobre Margarida. <<Miri,
quan acabi la funció, podrà veure sortir les actrius per aquesta
escala>>. L'Emilianu va veure que els comediants anaven sortint; però
, la temptadora Xirgu, no la va veure passar ni aquella nit ni mai. Succeí
el que Traganiños va preveure: que ningú no endevinaria que l'audaç
intèrpret de Salomé era una noieta vestida amb un senzill abric
gris, embolcallada de cap i coll i que anava acompanyada de la seva mare, una
dona amb el típic mocador al cap de les pageses.
Margarida
Xirgu protagonitzant "Salomé", en una retrat dedicat als seus
cosins Pere Xirgu i Pepeta Busquets de Xirgu.
Foto
Institut del Teatre.
En el transcurs d'una representació de "Salomé",
quan la princesa (Margarida Xirgu) s'acosta a Herodes (Jaume Borràs) a
demanar-li el cap del Baptista, Borràs es propassà donant a l'escena
un caràcter marcadament realista i com Margarida no era dona que estimules
provocacions ni consentis llibertats fora del text de l'obra, acabada la funció
demanà al empresari que escollís entre Borràs o ella. Així
es com Jaume Borràs quedà acomiadat i mai més tornaren a
actuar junts.
Desprès
d'actuar en castellà per primera vegada a Málaga el juny de 1.913,
Margarida Xirgu actua a Santa Cruz de Tenerife i després a Las Palmas,
on la societat extremadament puritana posa el crit al cel per les representacions
de "Salomé".
De nou l'escàndol, l'obra
estava maleïda!!
Figurí de Salomé fet per Miquel Xirgu, germà de Margarida
Figurí
de Salomé fet per Miquel Xirgu, germà de Margarida
Foto treta de la biografia d'Antonina Rodrigo
Marianela
En
la primavera de 1.916 els germans Álvarez Quintero li proposen estrenar
l'adaptació que han fet de "Marianela" l'obra de Benito Pérez
Galdós que el autor ja li havia brindat a Santander. El 7 de setembre d'aquest
any la Xirgu escriu al candidat al premi Nobel de l'època:
<<Sr.
Benito Pérez Galdós.
Mi ilustre amigo:
Recibo
su carta con la más grata satisfacción. Estoy contentísima
de poder estrenar "Marianela"; crea usted que me proporciona una de
las alegrías más grandes de mi vida.
El sábado
los hermanos Quintero leerán a la compañía la obra y empezaremos
los ensayos. El 1 de octubre llegaremos a Madrid, donde espero tener el gusto
de saludarle. Por los Quintero supongo tendrá usted noticias del reparto
y de los detalles referentes al decorado.
Le saluda muy afectuosamente
su amiga y entusiasta admiradora,
Margarita Xirgu>>.
Molts
reaccionaris ciutadans es oposaren a la candidatura al Nobel de Pérez Galdós,
de manera que l'Acadèmia sueca va desistir del propòsit per evitar
possibles complicacions polítiques. En contra ofensiva els seus amics van
organitzar un acte de desgravi.
Marianela és una de
les moltes obres que mostren la grandesa d'esperit del gènere humà.
Marianela, jove òrfena i de pobres atributs físics, serveix de lazarillo
de Pablo, jove cec i de còmoda posició social, de qui s'enamora.
Pablo, que només coneixia el món a través de les descripcions
que d'ell feia Nela i de les abundants lectures que li feia el seu pare i que
Pablo rebia amb avidesa, jura a Nela que els seus sentiments cap a ella eren els
mateixos. Sota la promesa d'una vida junts, Nela es lliura a la construcció
de les més càndides fantasies de viure al seu costat. Golfín,
metge de món que arriba a les mines per a visitar al seu germà,
es presenta a la vista del pare de Pablo com l'encarnació de la providència,
Golfín és l'única esperança que posseeix Pablo per
a recuperar la vista. Després de diverses vicissituds, Golfín atorga
a Pablo el do de la vista i amb això l'esperança de conèixer
un món ple de meravelles. Ja una vegada amb la capacitat de veure, Pablo
creu haver trobat en la bellesa de la seva cosina a la dona a qui va prometre
amor etern, Marianela. Nela sense poder reposar-se del sobresalt que li va produir
l'inevitable -el desencantament del seu jove amic- es lliura a la mort al saber-se
desproveïda de l'amor, de qui era per a ella la seva única raó
per a sentir-se viva.
Benito
Pérez Galdós i Margarida Xirgu
El
16 d'octubre de 1.916 s'estrena "Marianela" en el Teatro Princesa de
Madrid. La Xirgu apareixia en escena amb pobres robes i peus i cames despullats,
fins que l'amor dona mort al personatge. El "terrible atreviment" de
sortir descalça a escena, va aixecar una desentonada campanya de comentaris
d'un públic acostumat a admirar els personatges de les aburgesades comèdies
de l'època.
Encara en el 1.949, els reaccionaris com
César González Ruano recordaven el fet: <<Nos parece excelente
que venga y que encarame en los escenarios sus sesenta y tantos años, que
harán más justificable aquel permanente trémolo de voz que
se le quedó desde el estreno de "Marianela" y que tanto contribuyó
al desequilibrio de nuestro pobre sistema nervioso...Cuando se trataba de hacer
la hembra popular, y de rugir, y de quejarse, aun marchaba la cosa. Pero no he
visto nada más cómico que a la Xirgu cambiando a Guimerá
por Oscar Wilde o haciendo un papel delicado en que le fuera imposible salir descalza
y gimiendo>>.
"Marianela" va ser un dels èxits
populars més ressonants de Margarida Xirgu. Tot Espanya aplaudí
llargament i sonorament. Va fer l'obra infinites vegades per ciutats, viles i
poblets. A Écija, ciutat andalusa d'uns vint-i-dos mil habitants, havia
de donar-hi una sola funció a la nit. Les entrades exhaurides, molta gent
es quedà amb ganes d'obtenir-ne. En alçar-se el teló, la
sala estava que no hi cabia una agulla més. I no hi havia manera de començar
a causa de les protestes sorolloses dels qui s'havien quedat a fora. Només
s'aconseguí l'armistici a base de prometre que la funció es repetiria.
La Xirgu es va veure, doncs, obligada a representar "Marianela" dues
vegades seguides en una mateixa nit.
Ballar amb el ventre nu
i actuar amb les cames i peus nus, van ser dues immoralitats per els reaccionaris
que els va fer protestar com si d'un escàndol es tractés.
Margarida
Xirgu en el paper de "Marianela", de Benito Pérez Galdós
Foto treta de la biografia de Domènec
Guansé
Margarida
Xirgu protagonitzant "Marianela".
Foto
Cuadernos El Público
Alguns
textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro"
i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia
XAVIER
RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar
