33. ESTIMADA PER TOTHOM
El
públic català, espanyol i d'Amèrica així com també
tota la crítica la van estimar, si més
no adorar. Tots els autors també, com es demostra en la 11ª
Vivència: "Que han dit de la Xirgu".
Els
seus companys actors i actrius, com també els seus alumnes l'adoraven,
ignorant: la seva estricte disciplina, la seva exigència amb el compromís
teatral, la seva crítica despietada i la seva ètica teatral que
li feia dir: <<la única falta permitida en un ensayo o una función,
es la que se justifica con el certificado de defunción propio>>.
Va compartir l'escenari amb els seus alumnes, alguns diuen que van rebre el seu
magisteri -sense ser veritat- com a carta de presentació. Va mantenir una
excel·lent relació en tota la seva vida amb els seus ex-companys,
de les diferents companyies a les que pertanyia.
Margarida Xirgu donant classe
al 1.950. Comiat dels ingressats com a primera generació
al EMAD. D'esquerra a dreta, primera fila: Betti Doré,
Estela Castro, Nelly Mendizábal, Juan Jones, Nelly Antúnez
i Mery Greppi. Segona fila: Eduardo Proust, Orlando Tocce, Walter
Vidarte, Gladis Aquino, Estela Medina i Armen Siria. Dempeus:
Adhemar Rubbo i Dumas Lerena. Al fons el porter de l'EMAD el
Sr. Tolbe.
Foto EMAD
Impulsa el teatre memoritzat, suprimint l'apuntador, substituint les bambalines
per l'il·luminació, utilitzant escenaris despullats, fent servir
l'escenografia en lloc dels telons i utilitzant vestuari a mida de l' època
i del lloc. Interpreta personatges que s'allunyen de les seves opinions fins i
tot religioses. Ensenya a dir el vers castellà, sense declamar-lo.
Margarida Xirgu a Logroño en les festes "mateas" el 1.915
Va fer conèixer a García Lorca, a Alberti, a Casona, a Camus,...transcendint
de la seva condició d'actriu per convertir-se en una intel·lectual
del teatre. Va posar el prestigi, el seu ascendent sobre el públic, al
servei d'una ideologia, d'una sensibilitat.
Retrat poc versemblant de Margarida Xirgu, del Museu del Teatre d'Almagro
Cedia
els aplaudiments del públic, als autors. Moltes vegades va dir: <<Estos
aplausos no son para mi, son para mis poetas muertos>>. Va assumir conscientment
el seu destí com actriu per aportar la seva contribució al enriquiment
cultural dels paisos de parla hispana i per honrar la memòria de Federico
García Lorca.
Va ser despresa i desinteressada. Amb
ella van arribar a Montevideo els seus vestuaris de "Medea", "Salomé",
"La Celestina", "Juana de Arco"', "Romeo y Julieta",
"Bodas de sangre",...que més tard els seus alumnes van utilitzar
en les mateixes obres.
Va ser admirada i estimada per els seus companys
de altres companyies, com ho demostra aquesta petició del 31 de gener
de 1.935: "Los compañeros que se hallan trabajando a las mismas horas
en que usted representa "Yerma" de García Lorca, saben por muy
diversas referencias que este poema destaca, indiscutiblemente, de nuestra contemporánea
producción. Por ello, ¿sería mucho pedir a su ilustre compañera
Margarita Xirgu nos dedicara, a costa de su personal esfuerzo, una representación
a hora no intempestiva?>>.
Dos dies desprès a les dues de la
matinada, es celebra en el Teatro Español de Madrid una funció especial
de "Yerma". El teatre es va omplir d'actors, actrius, autors, escriptors,
crítics, entre altre gent del mon de la faràndula. Al pujar el teló
esclata una gran ovació, que es van prolongar durant tota la representació.
Desprès del segon acte, Federico García Lorca llegeix unes quartilles
combatives, en les que defineix la pobresa del poble quan no sap apreciar l'escola
i la tribuna lliure del teatre. El poeta havia fet reservar una llotja per les
actrius veteranes, cèlebres i menys cèlebres que es ventaven furiosament
recordant les seves glories passades. Amb tendresa i galanteria, els diu: <<Gracias
también a vosotras, por lo que os debemos; a vosotras que habéis
seguido siendo grandes y bellas. Yo no hablo esta noche como autor ni como poeta,
ni como estudiante sencillo del rico panorama de la vida del hombre, sino como
ardiente apasionado del teatro de acción social. El teatro es uno de los
más expresivos instrumentos para la edificación de un país,
y el barómetro que marca su grandeza o su descenso. Un teatro sensible
y bien orientado en todas las ramas, desde la tragedia al vodevil, puede cambiar
en pocos años la sensibilidad del pueblo; y un teatro destrozado, donde
las pezuñas sustituyen a las alas, puede achabacanar y adormecer a una
nación entera. El teatro es una escuela de llanto y de risa y una tribuna
libre donde los hombres pueden poner en evidencia morales viejas o equivocadas
y explicar con ejemplos vivos, normas eternas del corazón y del sentimiento
del hombre...>>.
La nit del 2 de febrer es va emplaçar com homenatge,
a amics i simpatitzants de la Xirgu i de Lorca, a una nova representació
de "Yerma". Firmaven l'invitació: Pura Ucelay, l'Argentinita,
Ramón del Valle-Inclán, Juan Ramón Jiménez, Alejandro
Casona, Victorio Macho, Adolfo Salazar, Díez-Canedo,... El dia de la representació,
Manuel Azaña l'imposà a Margarida l'insígnia de l'Órden
de la República: la Cruz de Isabel la Católica.
Desprès
de cada atac, vingués d'on vingués, el món del teatre li
rendia un càlid homenatge.
Margarida
Xirgu amb Amelia de la Torre i demés actors i actrius de la Companyia Xirgu,
rebent un homenatge.
Foto: Un segle per a les
dones
La Xirgu sempre va ser estimada pel poble.
Des de el estrena de "Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las
flores" de García Lorca, el 12 de desembre de 1.935 en el Teatre Principal
(Principal Palace) de Barcelona, Margarida rebia diàriament un ram de flors
sense targeta ni remitent. Es tractava d'un obsequi de les floristes de les Rambles.
La Xirgu i Lorca a davant d'aquell gest tan exquisit, volgueren dedicar una funció
extraordinaria a aquelles dones de "risa franca y manos mojadas donde tiembla
de cuando en cuando el diminuto rubí causado por la espina". El dia
22 de desembre es va fer el homenatge, Lorca dedicaria el acte i desprès
de la representació la Xirgu recitaria el "Canto a las Ramblas de
las Flores" de Josep Maria de Sagarra.
Fotografies tretes del llibre "García Lorca
en Cataluña" d'Antonina Rodrigo
Amb la gent
sempre va ser desinteressada, tant signava un autògraf a un personatge,
a un famós com als tramoistes de qualsevol teatre.
Els
catalans la consideren la seva actriu, els republicans la seva Mariana Pineda,
els espectadors la seva Xirgu, els exiliats la representant de la seva Espanya
pelegrina.
Era
lleial als seus amics. Va tenir amistat amb el general Primo de Rivera, amb
la Infanta Isabel de Borbón, amb el president de la República Manuel
Azaña. Igual dinava amb Benavente o Torcuato Luca de Tena que amb García
Lorca o Alberti, uns la van utilitzar a favor i d'altres en contra.
Isabel
de Borbón 13 d'octubre de 1921.
arxiu
familiar Jordi Rius Xirgu
Tota la seva família
l'estimà, per la seva bondat -tots recorden els enviaments d'aliments
durant la guerra, els continuats obsequis amb dates senyalades, la permanent ajuda
econòmica al germà i a la família,...- però no només
te bondat material, Margarida vetlla pels familiars, els aconsella, els acarona,
els resigna,...repeteix des de l'exili una i mil vegades que com guarda la clau
de la casa de Badalona, es presentarà un dia de cop i volta per la sorpresa
i l'alegria de tots!
Alguns
textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro"
i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia
XAVIER RIUS XIRGU
àlbum de fotos
tornar
