31.ELS GERMANS MACHADO
Manuel
Machado (Sevilla 29 d'agost de 1.874 - Madrid 19 de gener de 1.947) era el germà
gran d'Antonio Machado (Sevilla 26 de juliol de 1.875 - Collioure 22 de febrer
de 1.939). Encara que van treballar junts en la seva producció teatral,
la política els va separar. El primer va ser franquista i el segon republicà
i mori en el exili.
| |  |
| Manuel
Machado | Antonio
Machado al 1.933 |
Antonio
Machado al 1.936
Margarida
Xirgu només estrenà una obra de teatre dels dos dramaturgs i poetes.
Obsequi
d'Antonio Machado a Margarida Xirgu.
Fons Jordi
Rius Xirgu
L' estrena
de les obres teatrals dels germans Machado va ser cronològicament:
-9
de febrer de 1.926 "Desdichas de la fortuna o Julianillo Valcárcel"
per la companyia Maria Guerrero, en el Teatro de la Princesa de Madrid.
-17
de març de 1.927 "Juan de Mañara" per la companyia de
Josefina Díaz de Artigas i Santiago Artigas, en el Teatro Reina Victoria
de Madrid.
-22 d'octubre de 1.928 "Las adelfas" per
la companyia de Lola Membrives i Manuel Soto, en el Teatro del Centro de Madrid.
-8
de novembre de 1.929 "La Lola se va a los Puertos" per la companyia
de Lola Membrives i Ricardo Puga, en el Teatro Fontalba de Madrid.
-24
d'abril de 1.931 "La prima Fernanda" per la companyia d'Irene López
Heredia i Maria Asquerino, en el Teatro Reina Victoria de Madrid.
-26 de març de 1.932 "La duquesa de Benamejí" per la companyia
de Margarida Xirgu, en el Teatro Español de Madrid amb decorats i figurins
del seu germà Miquel Xirgu.
Miquel
Xirgu Subirà
"La
duquesa de Benamejí" dels germans Antonio i Manuel Machado, representada
al Teatro Español de Madrid el 1.932.
fons
familiar Xavier Rius Xirgu
"La
duquesa de Benamejí" dels germans Antonio i Manuel Machado, representada
al Teatro Español de Madrid el 1.932.
fons
familiar Xavier Rius Xirgu
L'
Institut del Teatre guarda en el seu arxiu un decorat de Burmann, relatiu a l'estrena
el 26 de març de 1932 al Teatro Español per la Companyia de Margarida
Xirgu, cosa molt estranya doncs tant els decorats com els figurins van ser fets
pel seu germà Miquel Xirgu.
Foto:
Col·lecció d'escenografia de l'Institut del Teatre de la Diputació
de Barcelona.
La
duquesa de Benamejí
foto
Agència Efe.
Al final de l' estrena la protagonista i els autors des del prosceni van agrair
l'aplaudiment entusiasta del públic. L'obra en les seves representacions
va tenir sempre bona acollida.
La Xirgu i els Machado el dia de l'estrena
La
darrera obra teatral dels germans Machado "El hombre que murió en
la guerra" va ser estrenada només per Manuel al 1.941, com si d'una
premonició malèfica es tractés.
El
2011 va aparèixer una obra teatral en prosa inèdita del germans
Machado, escrita cap el 1934 o 1935. Els seus hereus van trobar 72 folis escrits
a ma amb dos cal·ligrafies, el 60% escrit per Antonio i el 40% restant
escrit per Manuel. Al no tenir cap títol, el seu nebot net, Manuel Álvarez
Machado, i la família la van titular amb el nom de la protagonista, “Adriana
Lecouvreur" -que ha publicat la editorial Alupa- com altres obres dels germans
Machado: “Juan de Mañara”, “La condesa de Benamejí”
i “La prima Fernanda” en les que va ser habitual que fossin titulades
amb el nom del protagonista. “Adriana Lecouvreur" és una obra
d'intriga policíaca i un homenatge al teatre amb grans dosis de denúncia
social. La protagonista és una actriu que va existir i que va ser primera
figura de la Comedie Francaise, en el segle XVIII. Amiga del filòsof Voltaire,
el seu trist final el 1730 per disenteria va motivar que ja el 1850 el dramaturg
Eugène Scribe compongués una obra dedicada a ella, en la que introduïa
com a causa de la seva mort, l'enverinament. El 1902 la història era tan
coneguda que Francesco Cilea va fer una òpera amb aquest argument. Els
germans Machado, no obstant això, van imprimir el seu segell en la història
tràgica de la jove actriu. Entre altres diferències, Lecouvrer no
és filla d'una família humil que arriba a la fama, sinó filla
d'una família noble i repudiada pel seu pare per dedicar-se al teatre i
que per diversos atzars acaba en la ruïna. Tampoc mor per enverinament, sinó
perquè es veu embolicada en una trama en la que, jugant amb el vodevil,
l'enredo i el thriller, apareixen bandits i prostitutes amb l'únic afany
de matar a l'actriu. Els dramaturgs també van introduir a una princesa
gelosa com principal instigadora del crim. Al final els hi va quedar una tragicomèdia
espanyola costumista, que beu dels mateixos instints que la seva altra obra teatral,
la coneguda “La Lola se va a los Puertos”.
Alguns
textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro"
i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia
XAVIER RIUS XIRGU
àlbum de fotos
tornar
