2. MEDEA

Margarida Xirgu al teatre romà de Mérida representant Medea

Durant un viatge de la Xirgu cap a Badajoz, on havia d'actuar, el seu amor a les pedres velles la va fer deturar-se a Mérida. Passejava solitària per la ciutat empolsinada i silenciosa, i de sobte, en sortir als afores per un carreró, es queda extàtica: al seu davant, gairebé intacte, es dreçava el famós teatre romà. La seva emoció no és menor que la de José Ramón Mélida i la de Maximiliano Macías els descobridors del teatre Emèrita Augusta, quan en la recerca de restes arqueològics disperses, un cop de pic esgarrapà la pedra d'un esglaó baix de les graderies de les "Siete Sillas", revelant el tresor jacent sota terra des de feia segles. La Xirgu s'hi acostà lentament fins a tocar les pedres desgastades. Va reclinar-s'hi pensarosa. Davant d'aquell noble recinte obert al sol i a l'aire, rememorava la mesquinesa dels escenaris tancats, el convencionalisme i la banalitat de les bambolines. Mig aclucant els ulls somniava tot el que allí podia fer-se. Se li removia l'antic entusiasme per les tragèdies gregues i li renaixia el delit que se li havia encomanat a les places de toros, de ser delirantment ovacionada per un públic transportat per la bellesa...

Foto treta del llibre d'Antonina Rodrigo: Margarita Xirgu y su teatro

Abans que Margarida una altre actriu, Maria Guerrero, havia intentat d'oferir també representacions al teatre romà de Emèrita. El propòsit va frustrar-se perquè Maria Guerrero pretenia muntar l'espectacle fins i tot amb decorats de cartó, i el conservador del teatre, a qui esgarrifava la sola idea de veure petjades aquelles pedres venerables, s'hi oposà tenaçment.

Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

El somni de Margarida morí en flor. No aconseguí d'interessar de moment cap potestat en els seus vagues projectes de fer teatre a l'aire lliure aprofitant aquell recinte. Però els somnis deixen alguna llavor en les nostres vides, que de vegades fructifica. I heus ací que, més endavant arran de l'estrena "d'El Otro" de Miguel de Unamuno, a la tertúlia del salonet del Teatre Espanyol, la Xirgu recorda una representació que va fer a les ruïnes de Chapultepec de "Elektra" l'heroïna de Sófocles revivida per Hofmannsthal i expressa el desig de muntar alguna peça clàssica d'ascendència espanyola. Un dels contertulians, Fernando de los Ríos, reivindica Sèneca com a autor dramàtic, dient <<que les tragèdies espanyoles de Sèneca són tan belles com les gregues. I no és cert que no siguin teatrals. Si en la seva època no van representar-se, va ser perquè les representacions teatrals estaven en decadència. I és una pura injustícia que a Espanya no s'hagin representat mai: una injustícia que caldria reparar>>.

Foto treta del llibre de Domènec Guansé: Margarida Xirgu

Un altre contertulià, Unamuno, deixa anar que si la Xirgu vol representar una tragèdia de l'escriptor llatí, ell està disposat a traduir-la-hi. Ho va fer amb tant desinterès queno volia cobrar els drets d'autor. A les dues setmanes el rector de l'universitat de Salamanca entregava la versió castellana a l'actriu.

Foto IDC de Mérida

Margarida tria Medea i proposa que s'estreni al teatre romà de Mérida. Rivas Cherif, amb el seu dinamisme i fèrtil enginy, n'obvià els entrebancs. En principi el conservador i descobridor del teatre, el senyor Mèlida (així amb "ela" la Xirgu troba que és una llàstima, que per la petita diferència d'una sola lletra, no se li hagués pogut dir com es mereixia: el senyor Mérida) també es mostra hostil als projectes de la Xirgu. El que el va fer variar radicalment d'actitud fou la resposta de l'actriu quan ell va preguntar-li què pensava muntar al teatre per la representació:

-No res!
-No res? repetí ell amb sorpresa, incrèdul. Ni instal·lacions elèctriques?
-No! I, si fos possible, que ens traguessin tots els fils elèctrics dels voltants i encara hi guanyaríem!

Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

El conservador del teatre va comprendre què pretenia l'actriu: animar aquelles pedres mortes amb un hàlit de vida, renovar-hi el culte a la bellesa per al qual foren creades. I esdevingué el seu més entusiasta col·laborador.

Rivas Cherif, Borràs i la Xirgu rodejats d'alumnes d'arquitectura de Madrid, a Mérida el 1933.

Foto: Archivo General de la Administración.

L'estrena té lloc el 18 de juny de 1.933. La Xirgu interpreta el personatge de Medea i Borràs, el de Jasón. <<Jo no he fet res més -escriu Unamuno- que fer parlar Sèneca en castellà. Sèneca no féu res més que explicar la història de Medea. Però Margarida Xirgu ha fet Medea. Ha convertit aquest personatge, imaginari o real, en un ésser viu que s'apodera de nosaltres en cos i ànima>

Margarida Xirgu, Isabel Pradas i altres intèrprets de Medea, Mérida 1933

Foto treta del llibre d'Antonina Rodrigo: Margarita Xirgu y su teatro

A Mérida, hi fa cap el president de la República, alguns dels seus ministres entre ells el de Instrucción Pública, el director de Bellas Artes, l'alcalde de Madrid, l'ambaixador d'Itàlia que entregà una corona com a regal de Roma a Mérida i destacades personalitats de la intel·lectualitat i de l'art. El teatre aplega més de 3.000 espectadors arribats de tot arreu. Amb tot el seu seguici, Azaña s'instal·la al primer replà de la graderia i, talment com un procònsol, es disposa a lliurar-se a l'espectacle. La majestuositat del lloc, reavivat amb la presència de la multitud, és impressionant. La tarda, suau i lluminosa, cau cap al ponent.

Margarida Xirgu i Enric Borràs a Medea

foto treta del museu de Badalona

Tot just veure aparèixer Medea, el silenci és meravellós. La Xirgu treu forces de la seva connatural flaquesa física. L'afavoreixen les excel·lents condicions acústiques del teatre. Els espectadors queden atrapats per la fúria de Medea. Quan ja és fosc, la resplandor de l'incendi amb què acaba l'obra va atraure a unes cigonyes que havien fet niu al pont romà no gaire distant del teatre i sobrevolen l'espai escènic, com si fossin atretes pels encanteris de Medea. La Xirgu s'adona que el vol circular dels enormes ocells damunt d'ella augmenta la bellesa de l'espectacle i s'esforça a dirigir-ne els cercles que tracen tot harmonitzant-los amb les pròpies actituds. El millor moment és l'efecte fulminant de l'escena final: el carro de foc empès per dragons simbòlics, les toies il·luminant la nit i els actors deambulant per l'espai antic... El públic esclata en aplaudiments clamorosos.

Més de 3.000 persones van assistir a la representació de 'Medea' al 1933

Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

El repartiment d'actors va ser:

La Nodriza: Amalia Sánchez Ariño.
Creonte: Alberto Contreras.
Jasón: Enric Borràs.
El Missatjer: Pedro López Lagar.
Primer Coreuta: Enrique Álvarez Diosdado.
Segon Coreuta: Enric Guitart.
Medea: Margarida Xirgu.

Margarida Xirgu el 1933 a Mérida.

Foto diari "Hoy"

La Xirgu amb Cipriano Rivas Cherif, Enric Borràs i Matilde Muñoz redactora diario Crónica, 2 de julio de 1933 en el parador de Mérida.

foto festival de Mérida

L'Orquesta Filharmònica, augmentada amb un cor de sopranos, tenors i barítons, interpretà la música d'escena, l'adaptació de Gluck, obertures d'Ifigenia i d'Alcestes i trossos escollits d'Orfeo. Els figurins del vestuari utilitzats eren de Miquel Xirgu germà de l'actriu. Els detalls ornamentals de Sigfrido Burmann i Piti Bartolozzi. L'assessor literari i artístic, Rivas Cherif.

Margarida Xirgu interpretant "Medea".

Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

Fons Margarida Xirgu de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.

Miguel de Unamuno escriu en "El Sol": <<En este teatro romano de Mérida, desenterrado al sol, se ha representado la tragedia Medea, del cordobés Lucio Anneo Séneca. La desenterré de un latín barroco para ponerla sin cortes ni glosas, en prosa de paladino romance castellano, lo que ha sido también restaurar ruinas. Pretendí con mi versión hacer resonar bajo el cielo hispánico de Mérida el cielo mismo de Córdoba, los arranques conceptistas y culteranos de Séneca, pero en la lengua brotada de las ruinas de la suya. El suceso mayor se ha debido a la maravillosa y apasionante interpretación escénica de Margarita Xirgu, que en este atardecer ha llegado al colmo de su arte. Sobre el escenario de piedras seculares, bajo el cielo de ocaso, se cernía pausadamente una cigüeña, la misma de hace veinte siglos>>

Cartell de Manuel Muntanyola (Barcelona 1.935)

L'ajuntament de Mérida nomena a Margarida Xirgu i a Enric Borràs, fills adoptius de la ciutat

Nomenament oficial de fill adoptiu de Mérida a Enric Borràs.

Foto: Museu de Badalona. Arxiu d'Imatges. Fondo Enric Borràs i Oriol

.

teatre romà de Mérida

foto Albert Prats Prat

L'èxit de Medea, a Mérida, no s'apagà com la flama d'un moment. Margarida Xirgu la representà encara que amb no tanta espectacularitat, al teatre grec de Montjuïc, a la plaça de l'Armeria del Palacio Real madrileny, al pòrtic del palau Anaya de Salamanca i després en molts altres llocs en versió escenogràfica de carnera a càrrec de S. Burmann, com en el teatre Español de Madrid el 28 d'octubre de 1.933.

Escenari i public a la Plaza de la Armería del Palacio Real de Madrid, abans de la representació de Medea amb escenografia de Sigfrido Burmann.

Foto Colección Archivo General de la Administración.

Margarida Xirgu durant la representació de Medea al Teatre Grec de Barcelona, el setembre de 1933.

Foto Colecció Institut del Teatre de Barcelona.

Antoni Capdevila, Margarida Xirgu, el President de la Generalitat de Catalunya Francesc Macià, Enric Borràs, els consellers de Cultura Ventura Gassol i de Finances Carles Pi i Sunyer, i Cipriano Rivas Cherif, entre altres, desprès de la representació de Medea el 14 de setembre de 1933, 3 mesos i 10 dies abans de la mort de Francesc Macià.

Foto Colección Archivo General de la Administración.

"Medea"de Séneca en versió de Unamuno. Margarida Xirgu i Enric Borràs a la Plaza de la Armería de Madrid, el 1933.

Fuente: ADE, nº77, octubre de 1999.

"Medea"de Séneca en versió de Unamuno, estrenada al Teatro Romano de Mérida. El mestre Capdevilla, Enric Borràs i Margarida Xirgu, el 14 de setembre de 1933, al Teatre Grec de Barcelona.

Fuente: ADE, nº77, octubre de 1999.

Margarida Xirgu i Miguel de Unamuno

Xirgu- Unamuno- Borràs

Arxiu casa museo Unamuno Salamanca

Homenatge a Margarida Xirgu de les clases obreras emeritenses (18-7-1933)

Frase signada per Margarida Xirgu.

Foto festival de Mérida

"Aplicar las formas antiguas al pensamiento moderno es arte noble y delicado". Margarita Xirgu

Els texts han sigut copiats de les biografies <<Margarida Xirgu>> de Domènec Guansé, <<Margarida Xirgu. Una vocació indomable>> de Francesc Foguet i Boreu, <<Margarita Xirgu y su teatro>> i <<Margarita Xirgu. Una biografía>> d'Antonina Rodrigo.

XAVIER RIUS XIRGU

àlbum de fotos

Llibre sobre Medea arrant del festival de Mérida 28 d'abril 2008

Llibre sobre Medea

Fotografía de portada: Posado gráfico de Margarita Xirgu y Enrique Borrás, en
la versura oriental del Teatro Romano de Mérida. (Museu de Badalona. Arxiu
d’Imatges. Fondo Enric Borrás i Oriol)

tornar