28. ELS GERMANS BORRÀS

La Xirgu coneix a Jaume Borràs com actor i director, el setembre de 1.907, al formar part de l' elenc d'actors i d'actrius del Teatre Romea. Es representen obres de Guimerà, Iglésias, Rusiñol, Apel·les Mestres, Soler de las Casas, Pous i Pagès, Crehuet, Puig i Ferrater, Gual, Godó, Ramón Vidales, Llanas, Vilaregut,...i li segueixen l'obra pòstuma de Federic Soler, Pitarra "Lo campanar de palma" i el Teatre Íntim de Adrià Gual amb obres estrangeres traduïdes al català com "Barataria" de André de Lorde i Masson Forestier, "Pèl de panotxa" de Jules Renard, "La mà de mico" de W. Jacobs, "La llàntia de l'odi" de Gabriele d'Annunzio, "La victòria dels filisteus" de Henry Arthur Jones, "La campana submergida" de Gerhart Hauptmann, "Joan dels miracles" d'Ignasi Iglésias,...

El setembre de 1.908 Margarida Xirgu canvia el Teatre Romea per el Teatre Principal i a Jaume Borràs per Enric Giménez, director i també primer actor.

Margarida Xirgu i Jaume Borràs representant "El Rei" de Gaston Caillavet, Robert de Flers i Emmanuel Aréne. Estrenada al Teatre Principal el 1909

No tornaria a treballar amb Jaume Borràs fins el 1.909 amb motiu del homenatge a Àngel Guimerà, representant "Terra Baixa" i "Mar i cel" del mateix Guimerà, "Els vells" d'Iglésias, "El místic" de Rusiñol. Jaume Borràs li portava 15 anys d'edat i d'experiència, la Xirgu només en tenia 21. Desprès es representaren les obres "El bon rei Dagobert" de André Rivoire, "Educació de príncep" de Maurice Donnay i "El redemptor" de Rusiñol.

En el Teatre Principal Margarida Xirgu té com a companyes les actrius: Calvo, Guillén, Ledesma, Vallvé, Santularia, Faure i Jordi. El 5 de febrer de 1.910 s'estrenava en el Teatre Principal "Salomé" d'Oscar Wilde. Als vuit dies de l'estrena la Xirgu debuta amb un vodevil "Pastilles Hèrcules" d'Hennequin i Vilhaud i a continuació també com a complement de "Salomé", representa un altre vodevil "El rapte de la Sabina". Si l'èxit de "Salomé" fou enorme, l'escàndol va ser més gran. La reacció contra l'obra per sortir la Xirgu al escenari amb el ventre nu, es desfermà amb tanta violència que el Teatre Principal hagué de tancar les portes. La companyia, en veure's al carrer, buscà refugi i el trobà al Teatre Nou del Paral·lel.

En el Teatre Nou sota la direcció de Jaume Borràs, la Xirgu representa "El rapte de la Sabina", "El redemptor", "Pastilles Hèrcules" i "Salomé". En el transcurs d'una representació de "Salomé", quan la princesa (Margarida Xirgu) s'acosta a Herodes (Jaume Borràs) a demanar-li el cap del Baptista, Borràs es propassa donant a l'escena un caràcter marcadament realista i com Margarida no era dona que estimules provocacions ni consentis llibertats fora del text de l'obra, acabada la funció demanà al empresari Gisbert el "traganiños" que escollís entre Borràs o ella. Així es com Jaume Borràs quedà acomiadat i mai més tornaren a actuar junts.

El desembre de 1.911 actua la Xirgu a Barcelona per primera vegada amb el germà de Jaume Borràs, l'Enric, en la funció a benefici de la societat d'actors i amb l'obra "Maria Rosa" d'Àngel Guimerà. Enric Borràs quan arribà el franquisme renegà dels dies de glòria junt amb la Xirgu i en les seves memòries minimitza i quasi ignora la seva col·laboració.

1916 foto d'Enric Borràs dedicada a Margarida Xirgu

En l' estiu de 1.919 es realitza la primera fusió de les companyies de Margarida Xirgu i d'Enric Borràs i en el mes de setembre inauguren la temporada en el Teatro del Centro de Madrid, situat al carrer Atocha i més tard anomenat Odeón i Calderón, amb l'obra "Esclavitud" de López Pinillos. Més tard representen "El alcalde de Zalamea" de Calderón de la Barca, que es el primer contacte de la Xirgu amb el teatre clàssic. Li segueixen els estrenes de "La razón de la locura" de Muñoz Seca, "La red" de López Pinillos" i "La alimaña" de Eduardo Marquina.

Margarida Xirgu protagonitzant "La razón de la locura" de Pedro Muñoz Seca.

Foto cedida per Marçal Font i Espí

Per regla general, la Companyia Xirgu-Borràs acostumava a fer assaigs de taula i assaigs de coverol: en els primers, l'apuntador llegia fora del seu cau, assegut en una tauleta, mentre que, en els segons, dictava el text als actors, a dins del coverol, com si l'obra es representés amb públic. En els assaigs, hi havia també una butaca per a l'autor que, si podia i volia, tenia dret a assistir-hi i a dir-hi la seva. Enric Borràs dirigia, és a dir, indicava a cada actor on s'havia de col·locar, per quin lloc havia d'entrar o sortir, com havia de posar-se o com havia de dir el paper. Dret al costat de les bateries, amb un cigar als llavis i les mans a les butxaques del gavany, l'actor-director seguia amb atenció l'assaig. Margarida Xirgu gaudia del privilegi d'arribar més tard que els altres actors.

El 3 de gener de 1.920 estrenen "Una señora" de Benavente. El dia abans Enric Borràs li regala a Margarida, un plat de plata gravat i signat per ell com signe d'admiració, que encara conservo jo a casa meva.

Margarida Xirgu i Enric Borràs a Madrid

La Xirgu i Borràs en "Terra Baixa" d'Ángel Guimerà al 1928, en funció pro monument al pintor escenògraf Soler i Rovirosa, realitzat al 1930 a Barcelona per l'escultor Frederic Marès .

La Xirgu i Borràs en "Terra Baixa" d'Ángel Guimerà

arxiu Antonio i Ramon Clapés

Margarida Xirgu al Real Círculo Artístico amb sessió pro-monument Soler i Rovirosa el 1928

El 19 d'agost de 1.932 l'ajuntament de Madrid adjudica el Teatro Español per tres anys a la companyia Xirgu-Borràs, fruit de la segona fusió de les dos companyies teatrals. La integraven les actrius Amalia Sánchez Ariño, Laura Bové, Pilar Muñoz, Blanca Alonso de los Ríos, Eloísa Vigo, Charito Ruiz París, Amanda Nalda i María Arias, i els actors Enrique Guitart, Pedro López Lagar, Enrique Álvarez Diosdado, Alberto Contreras, Fernando Aguirre, Miguel Ortín, José Cañizares, Fernando Porredón i Fernando Merino.

Companyia Xirgu-Borràs 2º fusió 1932.

La foto es de: M. Santos Yubero / Museu de Badalona. Arxiu d'Imatges. Fondo Enric Borràs i Oriol.

Enric Borràs, Margarida Xirgu i Cipriano de Rivas Cherif.

Foto Museu de Badalona

El 11 d'octubre de 1.932 la companyia Xirgu-Borràs inaugurava la temporada amb "El alcalde de Zalamea" de Pedro Calderón de la Barca, li seguirien"La loca de la casa" de Benito Pérez Galdós i "El otro" de Miguel de Unamuno. Per Nadal estrenen "Nacimiento" de Rivas Cherif basada en "Los reyes magos" composició anònima del segle XII, "Navidad" de Juan de la Encina i "Los pastores de Belén" de Lope de Vega. Acaben l'any amb la representació de "El abuelo" de Benito Pérez Galdós en el Teatro Español de Madrid.

Margarida Xirgu, Enric Borràs, Julián Besteiro, Cipriano Rivas Cherif i Antonio Armet en el Monumental Cinema durant un acte d'homenatge a Pablo Iglesias al desembre de 1932

foto llibre Margarita Xirgu Molins de Rei

Desprès de la representació de "Tierra Baja" per la Companyia Xirgu-Borràs el 1932. Els dos amb Cipriano Rivas Cherif.

Fotografia ARCHIVO REGIONAL DE LA COMUNIDAD DE MADRID.

En el 1.933 estrenen "Medea" de Séneca en versió de Unamuno al teatre romà de Mèrida, i li segueixen "Doña Maria de Castilla" de Marcelino Domingo i "Doña Leonor de Aquitania" de Joaquín Dicenta en el Teatro Español de Madrid, aquesta darrera es l'obra premiada per l'ajuntament de Madrid en el "Certamen Lope de Vega". En dates posteriors i amb motiu de les festes de la República es va celebrar en el Teatro Español una funció de gala, en la que es va representar un entremès de Quiñones de Benavente i el auto "El gran teatro del mundo" de Calderón de la Barca. En un entreacte li foren entregades a la Xirgu i a Borràs les insígnies de l'encomienda de la Orden de la República Isabel la Católica, encara que altres fonts asseguren que va ser Manuel Azaña en un entreacte de "Yerma" de García Lorca en el 1.934, al que li va imposar l'insígnia a Margarida Xirgu.

Margarida Xirgu i Enric Borràs interpretant Medea en el teatre romà de Mèrida al 1933

Amb la versió escenogràfica de càmara a càrrec de Sigfried Burmann de "Medea" s'inicia la temporada 1.933-1.934 en el Español. El programa de la companyia Xirgu-Borràs estava composat d'obres de diferents èpoques: "García del castañar", "Don Álvaro o la fuerza del sino", "El zapatero y el rey", "Guzmán el bueno", "En el seno de la muerte", "Juan José", "Terra baixa" i "El abuelo". En homenatge a Jacinto Benavente es van representar un cicle de les seves obres: "Gente conocida", "Alma triunfante", "La noche del sábado", "El mal que nos hacen", "La cenicienta", "Alfilerazos", "La mariposa que voló sobre el mar", "De muy buena familia" i per acabar una representació extraordinària de "Los intereses creados".

Margarida Xirgu protagonitzant la crònica dramàtica en quatre actes "Doña María de Castilla" estrenada el 8 de febrer de 1933.

Foto Museu de Badalona.

Margarida Xirgu rebent un homenatge per la seva interpretació de "Doña María de Castilla" de Marcel·lí Domingo i Sanjuan. 1933

Foto llibre Margarita Xirgu Molins de Rei

Margarida Xirgu, Imperio Argentina, Enric Borràs, Faustino Bretaño entre d'altres, en un descans del Festival per recaptar fondos per les joguines dels nens de les escoles gratuïtes

foto llibre Margarita Xirgu Molins de Rei

El Ministre d'Agricultura Marcel·lí Domingo, llegint en el Teatro Español la seva obra " Doña María de Castilla a la Companyia Xirgu-Borràs.

Margarida Xirgu protagonitzant " Doña María de Castilla" de Marcel·lí Domingo

El 22 d'octubre de 1.933 l'ajuntament de Badalona concedeix a Margarida Xirgu i Enric Borràs la medalla de la ciutat i tres dies més tard es celebra com cloenda del homenatge, una vetllada al Teatre Zorrilla amb la representació de "Maria Rosa" de Àngel Guimerà, amb la Xirgu i Borràs al front d'un grup 'interpretes de l' elenc Terradas-Casa.

clica la foto

arxiu foto Josep Pera

Homenatge a Margarida Xirgu a Badalona

foto Institut del Teatre de Barcelona

El programa pertany al Museu de Badalona. Arxiu d'imatges. Fondo Enric Borràs i Oriol/ Arxiu Joseph M. Cuyàs Tolosa.

En el 1.934 Margarida Xirgu ofereix als germans Rivas Cherif, Cipriano (Cipri, com li deien) i Lola esposa d'Azaña la seva casa de Badalona al carrer Santa Madrona 118, al contrari del comportament d'Enric Borràs que li va recomanar abstenir-se de manifestar la seva solidaritat amb Manuel Azaña, que estava enpresonat al port de Barcelona en un vaixell de guerra, al ser acusat de complicitat amb el cop revolucionari del president Companys al proclamar el 6 d'octubre la República Catalana. El 29 de desembre estrenen "Yerma" de Federico García Lorca al Teatro Español i el dia abans el 28, Azaña accedeix a l'hospitalitat de Margarida a la sortida de la presó i s'instal·la uns dies en la casa de Badalona, doncs abans se havia allotjat en un hotel de Barcelona i malauradament al sortir al menjador algunes persones el senyalaren com si es tractés d'un criminal, cosa que el va fer retirar-se amb llàgrimes als ulls. Aquest episodi purament sentimental i humà de la Xirgu vers Azaña, es va convertir quasi en un delicte polític. "Yerma es representa fins el 3 d'abril de 1.935 alternada amb alguna obra com "Don Juan Tenorio"de José Zorrilla, "García del castañar" de Rojas Zorrilla, "Una tarde en la boca del asno o la boda de la Sole" de Ángel Torre del Álamo i Antonio Asenjo o "El gran galeoto" de Echegaray.

El 23 de març de 1.935 es posa en escena "Fuenteovejuna" en commemoració del tercer centenari de la mort de Lope de Vega i amb l'adaptació de Rivas Cherif.

Enric Borràs i Margarida Xirgu representant "Fuenteovejuna" de Lope de Vega, el 1935.

Fotografia ARCHIVO REGIONAL DE LA COMUNIDAD DE MADRID.

El 25 d'abril de 1.935 s'estrena "Otra vez el diablo" d'Alejandro Casona.

"El villano en su rincón" va ser la segona obra que la companyia Xirgu-Borràs va fer per commemorar el centenari de Lope de Vega.

El 23 de juny de 1.935 es realitza el comiat de la companyia del Teatro Español, desprès d`haver estrenat "Como tu me quieres" de Luigi Pirandello.

Finalment el 28 d'agost representen "La dama boba" de Lope de Vega i el 8 de setembre s'acaba la temporada en el Teatro Español.

Alguns textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia

XAVIER RIUS XIRGU

àlbum de fotos

tornar