22. 1.949 EL POSSIBLE ANY DE
TORNADA DE L'EXILI
En el 1.937 Pau Casals i Margarida Xirgu van ser
nomenats Delegats del Govern Català en el exili, a Mèxic
i a l' Uruguai, respectivament. A principis de 1.938, quan els
intel·lectuals de l'Espanya republicana firmaren un manifest
d'adhesió al govern, la Xirgu s'adherí també
enviant un telegrama al president del gabinet republicà.
El Jutjat Civil Especial del Tribunal Regional
de Responsabilitats Polítiques de Barcelona va començar,
el 19 de juliol de 1940, la instrucció de l'expedient
1.044 contra Margarida Xirgu Subirà. La maquinària
repressiva del règim franquista s'activà d'acord
amb l'aplicació de la llei del 9 de febrer de 1939, de
responsabilitats polítiques. A més de les dades
que oferien un ofici de l'Ajuntament de Barcelona, un informe
de la Prefectura Superior de Policia de Barcelona i un altre
ofici de la Guàrdia Civil de Barcelona per documentar
els béns de què gaudia la Xirgu, hi havia també,
entre altres papers, els certificats de nombroses sucursals
bancàries que, excepte la Banca Arnús i el Banc
Hispano-Americano, consignaven que Margarida Xirgu, a l'agost
de 1940, no hi tenia cap mena de dipòsit actiu. A la
Banca Arnús, amb seu a la plaça de Catalunya de
Barcelona, la Xirgu hi gaudia d'un romanent de 115,80 pessetes
i al Banc Hispano-Americano, a la sucursal barcelonina, hi disposava
d'un saldo de 582,12 pessetes del compte corrent, un altre de
bloquejat de 467,04 pessetes, un dipòsit de valors de
5.000 pessetes i 15 obligacions de l'Ajuntament de Madrid. En
aquest darrer cas, el 14 d'octubre de 1940, la seu a Madrid
del Banc Hispano-Americano confirmà a l'administrador
general dels béns intervinguts pel Jutjat Civil Especial
de Responsabilitats Polítiques (JCERP) els dipòsits
de valors que, a nom de la "Inculpada", figuraven
intervinguts en les caixes de la sucursal del banc: un títol
de la sèrie C, de deute amortitzable al 3%, emès
el 1928, per valor de 5.000 pessetes nominals, i les 15 obligacions
de l'Ajuntament de Madrid, al 5%, emeses el 1918, per valor
de 7.500 pessetes nominals. Naturalment, tots aquests diners
quedaven retinguts a disposició del jutge instructor.
Per acabar-ho d'embolicar, el 17 de gener de 1941,
un tal Luis Mar presentà una denuncia contra Miquel Xirgu
Subirà al president del Tribunal de Responsabilitats
Polítiques de Barcelona, que enterbolí encara
més l'expedient que instruïen a Margarida Xirgu.
Segons aquest document difamatori, escrit en un castellà
d'expressió confusa, Miquel Xirgu, resident a Badalona,
<<tiene en su poder las joyas y títulos de papeles
Estado propiedad de Margarita. Todo lo cual se hallaba depositado
en un Banco a la entrada de las Tropas Nacionales y Miguel las
retiró y guardó, pues tenía miedo que los
Nacionales se las quedasen, ya que su hermana era roja íntima
de Azaña. Todo lo cual se estima en un valor superior
a 200.000 pesetas (doscientas mil pesetas). Miguel lo manifestó
diversas veces ante los íntimos amigos, todo lo cual
es verdad y lo tiene escondido Miguel>>.
Un mes més tard, Miquel Xirgu es veié
obligat, per citació judicial, a comparèixer davant
del JCERP per identificar-se com a germà de la "inculpada"
i per negar que en posseís cap mena de béns. En
el requeriment, Miquel Xirgu manifestà, si us plau per
força, que no mantenia cap relació amb la seva
germana des de 1933 <<por cuestiones familiares>>
-era una coartada- i que <<en periodo rojo>> hagué
de presenciar, per ordre judicial, l'obertura d'una caixa de
lloguer que Xirgu tenia al Banc Hispano-Americano de Barcelona
en què hi havia <<unas bandejitas y cubiertos de
plata, sin hallarse joyas de valor, cuyos objetos continuaron
en poder del banco>>.
El 24 de març de 1941, la Prefectura Superior
de Policia de Barcelona també interrogà Miquel
Xirgu i posà en coneixement del JCERP que, segons les
seves declaracions, <<su referida hermana, llevaba siempre
las joyas consigo y que por lo tanto debe tenerlas en su poder>>.
A més de ratificar la declaració que ja havia
fet, Miquel Xirgu va dir que desconeixia si la seva germana
disposava de cap mena de títol d'Estat i només
reiterà que, en la central del Banc Hispano-Americano
de Barcelona, tenia en dipòsit alguns objectes de poc
valor.
Posteriorment, els arquitectes barcelonins Josep
Maria Barenys i Bonaventura Bassegoda Musté foren designats
pel JCERP per fer l'inventari de taxació dels béns
immobles que eren propietat de la "inculpada". El
resultat feia constar que, l'any 1941, Margarida Xirgu disposava,
a Barcelona, d'una finca de cinc pisos al carrer d'Aragó,
núm. 401, en un solar de 190m², valorada en 255.103
pessetes (sumant-hi la casa i el solar), i una altra, més
mal conservada, al carrer de Manso, núm. 34, amb baixos,
cinc pisos i golfes, en un solar d'uns 153m², per valor
aproximat, en total de 149.537.
Al seu torn, els arquitectes badalonins Joan Amigó
Barriga i Joan Padrós Fornaguera, hagueren de taxar les
finques propietat de la Xirgu a Badalona: la del carrer Santa
Madrona, núm. 118, amb planta baixa, primer pis, entresolat
i un pati a la part posterior (en total, 88,30m²; 161m²,
de superficie total edificada), i la del carrer de Santa Maria,
núm. 124, amb planta baixa i primer pis (de 93,22m²;
101,20m², de superficie total edificada). Segons certificaven
aquests dos arquitectes, el valor de cadascun dels immobles
era, si s'hi comptava el del solar més el de l'edificació,
de 25.403 pessetes, el primer, i de 14.550, el segon. Aquestes
dades foren corroborades pel registre de la propietat de Badalona,
en què es consignava la inscripció de totes dues
cases de propietat, que van ser heretades de la seva mare Josepa
Subirà i Polls. De fet, Margarida Xirgu en va rebre la
meitat per herència i va comprar-ne l'altra al seu germà
Miquel, el 1933, per 2.500 pessetes, la del carrer de Santa
Madrona, i per 2.250, la del carrer de Santa Maria.
El 10 de juliol de 1941, el Tribunal de Responsabilitats
Polítiques de Barcelona dictà finalment una sentència
en què imposava a Margarida Xirgu, com a <<responsable
política de hechos graves>>, les sancions de <<pérdida
total de bienes, inhabilitación para cargos de toda clase
a perpetuidad, y extrañamiento, también perpetuo,
del territorio nacional>>.
La periodista M. Tereixa Constenla Fontenla publica,
al respecte, en el diari "El País" (15.02.09):
<<Entre la documentación trasladada en diciembre
de 2008 en 4.221 cajas desde el Archivo General de la Administración
de Alcalá de Henares al Centro de la Memoria Histórica
de Salamanca, que el Ministerio de Cultura convertirá
en un gran archivo de los peores años del siglo XX, se
puede rastrear buena parte de la represión política
impulsada desde 1939, gracias al esmero de la dictadura en dejar
huella de su propio desatino.
Margarita Xirgu era un icono del teatro, un meteorito que horadó
el casticismo de las tablas con su apuesta por la vanguardia
europea. Para media España, un símbolo del compromiso
de una generación de artistas de entreguerras. Para la
otra media, una roja con un pasado que expiar. El expediente
de la actriz es uno de los 36.018 resueltos hasta noviembre
de 1941 por los 18 tribunales regionales de responsabilidades
políticas, creados para castigar a los perdedores de
la Guerra Civil por su ideología, a golpe de multas e
incautaciones. El alcance que habían tenido esos tribunales
en sus tres primeros años de vida (1939-1941) fueron
125.286 expedientes incoados y sólo 38.000 resueltos.
El propio departamento de Carrero Blanco calculó que,
si le sumaran los nuevos expedientes que remitieron otros tribunales
(militares y de represión de la masonería), se
alcanzaría como mínimo los 250.000 expedientes.
Por ellos desfilaron desde Presidentes de la República
como Manuel Azaña o Niceto Alcalá Zamora hasta
insignificantes militantes de partidos del Frente Popular que
alguien ponía en la diana del tribunal. Daba igual que
el procesado estuviese en España o en el exilio; daba
igual que estuviese vivo o muerto. En el peor de los casos,
la familia pagaba el ajuste de cuentas. Así que la Xirgu,
de notoria afinidad republicana, no se libró de esta
persecución, que comenzó mientras ella estaba
de gira en Hispanoamérica. El texto de la causa o expediente
fue el siguiente: "Es persona de izquierda, figurando afiliada
en Izquierda Republicana. En octubre de 1934 tuvo oculto en
su casa a Manuel Azaña, del que era íntima amiga,
así como de Marcelino Domingo [Ministro de Instrucción
Pública]. Le cogió el Movimiento Nacional en el
extranjero, no habiendo regresado a su patria, dedicándose
a realizar propaganda roja en festivales, representaciones teatrales
y giras. Protege a los elementos marxistas en una finca que
ha adquirido en Chile". Todo era verdad a excepción
de que estaba afiliada a Esquerra Republicana y que en su casa
de Chile protegía a elementos marxistas, aunque personajes
como Alberti, María Teresa León, Ontañón,
Casona,.. es cierto que allí la visitaron. Margarita
Xirgu nunca a lo largo de su vida se afilió a ningún
partido político.
Por tales "hechos graves", el Tribunal Regional de
Responsabilidades Políticas de Barcelona le confiscó
todos sus bienes en 1941, la inhabilitó para ocupar cargos
"de toda clase" a perpetuidad y la condenó
al destierro, también perpetuo. Entre las propiedades
incautadas se incluían tres viviendas en Barcelona y
la casa de Badalona, donde Azaña se había alojado
tras su retención en el puerto barcelonés en 1934,
y por la que también habían pasado Federico García
Lorca y Jacinto Benavente.
No retornó ni siquiera tras la decisión de la
Comisión Liquidadora de Responsabilidades Políticas,
heredera de los expedientes políticos, que aceptó
el recurso de la artista y suavizó el castigo: multa
de 2.000 pesetas y devolución en 1949 de los bienes incautados,
incluida la casa de Badalona.
También Cipriano Rivas Cherif, director de la compañía
de Margarita Xirgu y cuñado del presidente de la República
Manuel Azaña, se enfrentó a las dos patas sobre
las que caminaba la represión: la militar, que enviaba
a la cárcel o al otro barrio, y la política, que
cobraba sanciones. Por el delito de adhesión a la rebelión,
un tribunal militar le condenó en 1940 a la pena de muerte,
que luego le fue conmutada. Por su activismo político,
en 1947 le imponen una multa de 20.000 pesetas. Previamente
le confiscan 6.000 francos suizos. Entre los delitos políticos
del cuñado de Azaña se citan: "Colaboró
desde su puesto en la Delegación Permanente Española
ante la Sociedad de las Naciones con la pretendida labor de
prestigiar a la España marxista y de conseguir para ella
toda clase de ayudas espirituales y materiales">>.
clica
aquí per veure l'article
Margarida Xirgu estant a Xile se n'assabentà
el 1941, per la premsa que difon la notícia de la sentència
per tots els països d'Amèrica. Malgrat la resolució
condemnatòria de la sentència del Tribunal de Responsabilitats
Polítiques de Barcelona, l'expedient va continuar obert.
L'Administració de Propietats i Contribució Territorial
de Barcelona manifestà a la Comissió Liquidadora
de Responsabilitats Polítiques que els padrons de finques
corresponents al 1942 confirmaven que la "inculpada"
tenia registrada la finca del carrer d'Aragó i que, a nom
del seu marit, hi figurava també una finca situada al carrer
de Manso, núm. 34, a l'Eixample, amb un líquid imposable
de 5.793 pessetes i 1.524,49 de contribució anual, i una
altra finca al carrer Torrijos, núm. 30, a Gràcia,
amb un líquid de 3.789 i una contribució anual de
249,28 pessetes.
El seu germà Miquel Xirgu que
és professor de l' Institut del Teatre desde 1.945 parla
amb el seu director Guillermo Díaz-Plaja i el convenç
de fer les gestions oportunes amb els organismes oficials, per
autoritzar el retorn de l' exili de la Xirgu. Però quan
tot sembla arreglat el 26 d'agost de 1.949 apareix un article
en el diari "Arriba" i també reproduït en
"La Vanguardia Española" signat pel periodista
feixista César González Ruano, que refreda els desitjos
de Margarida i convé amb el seu marit Miquel Ortín
que faci ell sol el viatge, doncs té por de que intentaren
utilitzar-la com bandera del que fos, ja que volia tornar solament
com a senyora Ortín. Finalment a finals d'agost, Ortín
viatja sol a Madrid i s'entrevista amb les autoritats espanyoles.

Miquel
Ortín al 1949 a Vic amb els seus nebots nets Marta, Lídia, Ester
i Eveli Prat Xirgu. A continuació es reprodueix
el article-pamflet:

El text es el següent:
¡Ya se salvó
el teatro! Parece que vuelve Margarita Xirgu <<En
una como ingrata galería de figuras desagradables, donde en estos días
pasados, y por razones de actualidad, aparecieron sobre mi firma el Aga Khan y
Bárbara Hutton, no va pero lo que se dice nada mal un nombre como el de
Margarita Xirgu, aquella actriz española cuyo permanente llanto no han
oído los jóvenes, y con eso se encuentran en el índice de
sus suertes y sus ilusiones. Un telegrama
de Cifra nos da la noticia de que Margarita Xirgu ha anunciado a sus familiares
de Barcelona que en breve regresará a España después de una
ausencia de cerca de quince años en que ha debido estar esperando volver
con sus amigos. Los parientes de la actriz han declarado que ésta encontró
toda clase de facilidades por parte de las autoridades españolas y que
probablemente hará su reaparición el próximo mes de octubre
en el Teatro Calderón de Barcelona. Nada
tenemos que oponer ni a la espontánea decisión de Margarita después
de esos quince años sin desperdiciar ocasión rencorosa, ni mucho
menos a las facilidades que le den las autoridades españolas siguiendo
una clara y firme decisión que no tuvo excepciones con todos los españoles
que han deseado volver a esta Patria generosamente olvidadiza. Nos parece excelente
que venga y que encarame en los escenarios sus sesenta y tantos años, que
harán más justificable aquel permanente trémolo de voz que
se le quedó desde el estreno de "Marianela" y que tanto contribuyó
al desequilibrio de nuestro pobre sistema nervioso. Nos parece excelente que regrese
con las ideas que le dé la gana, e incluso a quejarse a los quince días
en la confianza de los Ciprianos, de los cuatro supervivientes vergonzantes que
encuentre en Barcelona y vayan a besarle la mano en el camerino del Calderón,
y del snobismo babión, que no dejará escapar esta ocasión
maravillosa. Queda todo tan lejano
en cuanto a Margarita Xirgu como su nacimiento en Molins de Rey. Nuestra ausencia
de júbilo por el retorno nada tiene que ver con cuestiones ideológicas.
A Gregorio Martínez Sierra, como a Pedro de Répide, buenas muestras
les dimos personalmente, y con la pluma, de todo lo contrario. No digamos a la
deliciosa y eterna Catalina Bárcena. Nuestra falta de entusiasmo por el
retorno de Margarita Xirgu se la van a explicar los jóvenes que no la vieron
trabajar cuando la vean ahora. Representó exactamente todo lo que fue el
teatro amanerado, pretencioso, insufrible y monocorde elevado a mito por mil circunstancias
insinceras y por el papanatismo que no se atreve a discrepar del tópico
formado. Cuando se trataba de hacer la hembra popular, y de rugir, y de quejarse,
aun marchaba la cosa. Pero no he visto nada más cómico que a la
Xirgu cambiando a Guimerá por Oscar Wilde o haciendo un papel delicado
en que le fuera imposible salir descalza y gimiendo. Venga
en buena hora Margarita Xirgu, y venga si quiere, con "Marianela", con
"María Rosa" o con algo de Echegaray. Venga además, a
lo que quiera, y que Dios se lo aumente. Enmudecerá nuestra pluma, por
supuesto, pasada esta sincera expansión. Será excelentemente recibida
y allá tal vez la perdonen su "defección" final. Haya
paz, como la hay para los muertos, para los fantasmas que vuelven al castillo,
bien que sea, como esta vez, un castillo de bambalinas. ¡Que le vamos a
hacer!>> CÉSAR GONZÁLEZ
RUANO
El article no té desaprofitament, "les autoritats
van donar tot tipus de facilitats", i tant!, van trigar 12
anys a tornar els bens incautats entre ells la casa de Badalona,
a la que van allotjar al falangista i empresari fuster Josep Puig
que ja vivia a Badalona a la Plaça Pep Ventura. Des de
1941 fins el 21de gener de 1953, Puig va tenir la casa "llogada"
per la quantitat mensual d'unes cent pessetes que entregava a
l'administrador de béns intervinguts del Jutjat Civil Especial
de Responsabilitats Polítiques de Barcelona. La citada
"reaparició de la Xirgu al Teatre Calderón",
una mentida com una casa de pagès. Els "quinze anys
que faltava d'Espanya" un error de males matemàtiques
36+15=51 i no 49. Finalment que "l'absència de goig
no es devia a qüestions ideològiques", una merda!.
La
veritat fou que a començament del 1.936 Margarida va prestar a González
Ruano 50 duros, que evidentment no va tornar, i la por a que li exigís
el pagament amb la devaluació corresponent, li va fer escriure aquell article
furibund. Tothom sap de les activitats no recomanables de González Ruano
a París, durant els anys d'ocupació alemanya, de les que es pot
qualificar-lo de veritable feixista.
El critic José María Junyent afegiria
en el "Correo Catalán" en un article sota el
títol "Margarita Xirgu retorna a la patria":
<<... en una época estuvo desdichadamente ligada
con elementos marxistas y no puso reparos en matizar de rojo su
labor escénica>>.
Posteriorment, l'advocat Frederic Marimon Grifell
interposà un recurs d'alçada al Tribunal Regional
de Responsabilitats Polítiques de Barcelona, en representació
del notari designat per Margarida Xirgu el 1949, el xilè
Vicente Sianchi Bianchi. De resultes d'això, el 25 de febrer
de 1952, la Comissió Liquidadora de Responsabilitats Polítiques
de Madrid, representada per Agustín Piñol Riera,
Manuel Ruiz Gómez i Manuel Torres López, dictà
una nova sentència que revocava la de 1941. Un cop admès
a tràmit el recurs, el fiscal sol·licità
a la Comissió Liquidadora que reduís les sancions
a <<la de inhabilitación absoluta y la económica
de pago de diez mil pesetas>>. La Comissió reconeixia
únicament com a sancionable el fet de <<haber permanecido
en el extranjero el 18 de julio de 1936, sin reintegrarse al territorio
nacional en un plazo máximo de dos meses comprendido en
el apartado del art. 4º de la Ley de 9 de febrero de 1939
y que merece la calificación de leve, dado el sexo de la
inculpada>>. En canvi, tant la <<responsabilidad>>
per afiliació a Izquierda Republicana com la sanció
a <<extrañamiento>> quedaven anul·lades
de manera retroactiva pels canvis introduïts en la legislació
franquista. La decisió rectificava la sentència
del Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Barcelona
-un organisme, d'altra banda, que havia estat dissolt- de l'any
1941 i només imposava a Margarida Xirgu, com a <<responsable
de un hecho leve>>, una sanció econòmica de
2.000 pessetes, una quantitat que es fixava tenint en compte no
tan sols la gravetat dels fets, sinó sobretot la posició
econòmica i social de la interessada. L'advocat Marimon,
com a representant legal de la Xirgu, va fer efectiva aquesta
quantitat el 16 de maig de 1952. Quatre dies després, el
20 de maig, restaven finalment sense efecte <<cuantos embargos
y medidas precautorias existen en los bienes de la referida inculpada>>,
tal com notificà el jutge civil especial de Responsabilitats
Polítiques de Barcelona al president de l'Audiència
Provincial. El 27 del mateix mes, Marimon gestionà també
el lliurament de l'import resultant dels comptes de l'administrador
general dels béns intervinguts pel JCERP de Barcelona.
No se sap, tanmateix, què va passar amb les 6.000 pessetes
que, des de 1940, el JCERP ingressava dels lloguers de les cases
embargades a Margarida Xirgu. Tant se val. S'acabava, així,
dotze anys de malson.
Amb
la següent carta de Miquel Xirgu a la seva germana Margarida el 22 de gener
de 1.953, es parla d'enviar una carta de cortesia al usurpador Sr. Puig, com estaven
les coses! i després de 17 anys de no poder viure la família a la
casa de Badalona, des del 1.936 en que es va tancar al marxar la Xirgu a Sud-Amèrica.

En
la següent carta de Miquel Xirgu a la companyia elèctrica, s'observa
tot el procés de la casa de Badalona: 
Moltes
vegades Margarida Xirgu va rebre invitacions perquè es presentés
en algun escenari de Madrid. L'última va ser a principis de 1962 i feta
per Alberto Closas, el qual tenia gran obstinació perquè anés
a la inauguració d'un teatre propi a Madrid, per a representar i dirigir
"Bodas de sangre" de Federico García Lorca, però per moltes
raons no va acceptar a pesar de l'afecte que sentia per Closas.
Alguns textos han estat trets
de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita
Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo : "Margarida
Xirgu, cartografía d'un mite. De Badalona a Punta Ballena"
de Francesc Foguet i del Wikipedia
XAVIER RIUS XIRGU
àlbum de fotos
|