Margarida Xirgu

 
inicibiografiavivènciesfotosarxiu familiarlinksbibliografiamail

 

 

19. ELS AMICS CONSELLERS DE MARGARIDA XIRGU

 

Salvador Vilaregut i Martí (1.782-1.937) va ser des de 1.907 un bon amic de la Xirgu. Es van conèixer al entrar a formar part Margarida del quadre d'actors i actrius del Teatre Romea, amb el Teatre Íntim d'Adrià Gual que preparava sessions de teatre modern de França. Anglaterra, Itàlia i Alemanya traduïdes al català i de les que Vilaregut era el adaptador.

Salvador Vilaregut i Martí

 

Salvador Vilaregut va ser un dramaturg mediocre però si un bon traductor i adaptador d'obres teatrals. Les primeres adaptacions amb el Teatre Íntim d'Adrià van ser "Barataria" d'André de Lorde i Masson Forestier, "Poil de carotte- Pèl de panotxa" de Jules Renard, "La mà de mico" del anglès W. Jacobs, "La fiaccola il moggio-La llàntia de l'odi" de Gabriel d'Annunzio, "The triumph of the philistines-La victòria dels filisteus" d'Henry Arthur Jones i "Die versunkene glocke-La campana submergida" de Gerhardt Hauptmann. Més tard al 1.908 traduí per la Xirgu "Els picarols" d'Erckmann-Chatrian, al 1.909 "El bon rei Dagobert" d'André Rivoire, "Miquette et sa mére" de Robert de Flers i Caillavet, en el 1.914 "El corazón manda" de F. De Croisset en versió castellana, en el 1.915 "Carmen" de Prosper Mérimée on juntament amb Joaquim Muntaner van fer l'arregla de l'obra i en 1.926 traduí "Nuestra diosa" de Massimo Bontempelli.

 

clica la foto

"Carmen" representada a Sevilla

Fotos: Institut del Teatre:' Escena digital MAE

Fotos: Institut del Teatre:' Escena digital MAE

Fotos: Institut del Teatre:' Escena digital MAE

Fotos: Institut del Teatre:' Escena digital MAE

Fotos: Institut del Teatre:' Escena digital MAE

Vilaregut sempre li recordava les actrius competidores, sobretot les estrangeres.

 

clica la foto

Salvador Vilaregut era un fervent admirador d'Eleonora Duse, que com Margarida Xirgu devia el seu primer èxit a "Teresa Raquin" d'Émile Zola. Per l'influencia de Vilaregut Margarida sempre es va identificar espiritualment amb ella.

 

 

La foto que Margarida Xirgu li dedica el 26 de desembre de 1909, porta la següent dedicatòria: "A mi sincero amigo, Salvador Vilaregut. El hueco que hoy ocupo en el Teatro se lo debo a usted, usted con sus obras ha hecho que yo sea la actriz mimada del público de Barcelona. Es justo que le dé una prueba de lo mucho que se lo agradezco. Su amiga, que le estima y respeta. Margarita Xirgu".

Vilaregut al 1.912 va ser el que va convèncer a la Xirgu per que acceptes el contracte de Faustino Da Rosa, dient-li que deixes de comportar-se com una nena i que molt a pesar dels seus grans bigotis l'empresari podia ser per ella com una fada.
En el 1.925 la Xirgu assajava a Barcelona per el seu estrena al Teatre Goya, l'obra "Santa Joana" de Bernard Shaw. Durant aquests assaigs, Salvador Vilaregut l'anava a veure cada nit al camerino. Ella li conservava una bella amistat, encara que, obligada per les circumstàncies, es valgués per a les adaptacions de traductors més hàbils o més artistes. Aquesta vegada, però, arribà a trobar-lo impertinent. Només sabia parlar-li de l'èxit que obtenia a París Ludmila Pitoëff en la interpretació de "Santa Joana". Ell havia assistit a una de les representacions, i els ulls, la veu, les mans de la famosa i singular actriu el tenien obsessionat. La Xirgu impacientada, exclamà: <<Bé, jo no sóc una Pitoëff, però faré el que pugui!>>.

 


En el 1.926 la companyia de la Pitoëff debutava al Teatre Tívoli de Barcelona. Immediatament Margarida Xirgu rebia a Madrid -on representava també la mateixa obra "Santa Juana" al Teatro Eslava- una carta de Vilaregut on li parlava d'aquesta representació, en què tot, segons ell, era refinat, exquisit, sublim i acabava la carta: <<dissortadament, en sortir del teatre, la desil·lusió va ser aclaparadora: en lloc de trobar-me a París, em trobava en ple carrer de Casp!. Pocs dies després, la companyia Pitoëff debutava a Madrid. L'expectació era enorme. Margarida decidí de tancar el teatre on ella representava l'obra. <<Aquesta nit -declarà- tots a veure la "Santa Joana" de la Ludmila Pitoëff!>>. La Xirgu presencià la representació des d'una llotja, acompanyada de Jacinto Benavente. Trobà molt interessant el treball d'aquella singular actriu russa adaptada a París. Benavente la trobà també admirable. Però Margarida Xirgu li havia fet llegir la carta de Vilaregut, i Benavente, en un entreacte, exclamà: <<Caldrà que enviem un telegrama a Vilaregut, que digui: "Vista la representació de "Santa Joana" pels Pitoëff, no hi ha motiu per a menysprear el carrer Casp"

En el 1.905 a Breda Margarida Xirgu té una hemoptisis. Entre el doctor Baltasar Pijoan i Soteras (1.877-1.951) i el tisiòleg Lluís Sayé aconsegueixen cicatritzar la lesió pulmonar de l'actriu. Però en la temporada 1.909-1.910 al planejà la gira d'estiu per Catalunya que era el que més la cansava: fondes mediocres, teatres encofurnats, camerinos sòrdids,... la Xirgu es aconsellada per el doctor Pijoan que observi un temps de descans a Breda, doncs la seva salut no es bona. Sempre més tindrà que fer descans de tan en tant a Breda, a Font-Romeu, al Parador de Gredos,... segons el seu estat. Les visites al doctor Pijoan es produiran fins la seva marxa d'Espanya al 1.936.

 

Baltasar Pijoan

Arxiu Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

 

El doctor Pijoan va ser en el 1.917 el Director de la Escola d'Infermeres de la Generalitat de Catalunya i també professor de bromatologia.

En el 1.919 va escriure el llibre "La infermera moderna" que va ser el primer manual destinat a l'infermeria. Li van seguir altres, entre ells cal destacar "L'assistència dels malalts".

Les continues visites de Margarida Xirgu al doctor Pijoan fan que hi hagi una estreta amistat entre ells, al punt que moltes vegades Margarida fa estances a casa del metge, com ho demostra la carta que envia al seu germà Miquel el 19 de juny de 1.931: <<El lunes a las dos de la tarde saldrán en auto para Badalona (Josep Arnall i el chofer), yo saldré por la noche en el tren que es más cómodo. Esperan llegar a las dos de la madrugada. El martes irá a cenar con nosotros Pijoan y Sra., probablemente me iré con ellos a su casa ó al Hotel del Tibidabo...>>>.

Les cent trenta cartes escrites per la Xirgu a Joaquín Montaner entre 1927 i 1931 constitueixen sens dubte un dels materials textuals més interessants per a una història de l'escena espanyola, àmpliament representada per actors com Enrique Borrás, Fernando Díaz de Mendoza, Francisco Morano, Alfonso Muñoz, Ricardo Puga, Emilio Thuillier, Antonio Vico i Ernesto Vilches; per actrius com Carmen Carbonell, María Guerrero, Irene López Heredia, Raquel Meller, Lola Membrives i Rosario Pino; per crítics teatrals com Enrique Díez-Canedo, Melchor Fernández Almagro, Eduardo Gómez de Baquero (Andrenio), Enrique de Mesa, Francisco Madrid i Ramón Pérez d'Ayala; per empresaris com el marquès de Fontalba i Gregorio Martínez Sierra; per escenògrafs com a Salvador Alarma, Manuel Fontanals i Miguel Xirgu; per directors d'escena com Adrià Gual i Cipriano de Rivas Cherif; o, finalment, per traductors com Ricardo Baeza.
 
Naturalment, els autors de literatura dramàtica ocupen un lloc molt rellevant i són, sens dubte, alguns dels millors d'aquell moment. Esmentem, entre altres, a Serafín i Joaquín Álvarez Quintero, Carlos Arniches, Azorín, Jacinto Benavente, Alejandro Casona, Federico García Lorca, Adrià Gual, Àngel Guimerà, Jacinto Grau, Eduardo Marquina, Joaquín Montaner, Pedro Muñoz Seca, Josep Maria de Segarra i Ramón María de la Vall-Inclán.
D'altra banda, hi ha també al·lusions a artistes i intel·lectuals com, entre altres, Manuel Azaña, Luis Bagaría, Manuel Bueno, Victorio Macho i Margarita Nelken. Però també al propi dictador Miguel Primo de Rivera: “El General està amb la Carmen, aviat se sabrà 'La noche iluminada' de memòria. Va estar amb Luca de Tena, don Torcuato. Quins don Joans! Les cames de la Carbonell fan furor. A Madrid no es parla d'una altra cosa.”, escriu en la postdata d'una carta a Montaner datada a Madrid el 16 de gener de 1928. I inclusivament al·ludeix també al “postín” de tenir a alguns membres de la família real com a espectadors de la “comèdia de màgia” de Benavente en un comentari crematístic d'homenatge monàrquic: “La noche iluminada segueix molt forta. El dimarts nit va estar la infanta Isabel, avui a la tarda van els infants don Jaime i don Gonzalo. Suposo que la veurà tota la família. Això dóna postín i afavoreix l'obra”.

Entre la Xirgu i Montaner s'estableix una correspondència molt singular i intensa que a vegades pren tints d'ingenu flirteig sentimental. L'actriu catalana, des de la primera carta conservada, del 25 de juliol de 1927, es creu en deute amb el dramaturg per l'ajuda que li ha prestat al seu germà, l'escenògraf Miquel Xirgu: “Quanta alegria m'ha donat el rebre carta del meu germà! Sembla un altre. Està animat i content com mai. Déu li ho pagui a vostè!”
 .
Tres mesos més tard, el 27 d'octubre de 1927, l'actriu catalana li va estrenar a Montaner en el Teatre Fontalba de Madrid la seva obra 'El hijo del diablo' que, malgrat ser representada durant 32 funcions, no va satisfer a l'autor: “Recordi's vostè de Marquina. Quantes obres d'ell no han arribat a l'èxit de 'El hijo del diablo'. Ha d'estrenar vostè tantes obres i hem de tenir tants èxits”, li escriu en una carta datada a Madrid el 9 de novembre d'aquell mateix any 1927.
 
Tal com es demostra en una carta datada a Badalona el 28 de juny de 1928, és sorprenent que sigui precisament Montaner el conseller de la Xirgu llavors, qui revela la inseguretat de l'actriu en l'àmbit polític: la Xirgu li consulta els seus dubtes sobre si fer teatre en català amb Enrique Borràs, malgrat estar ben retribuït, perquè tem que aquesta decisió pogués “semblar malament a certa gent anti-catalanista”. Però sens dubte el fragment epistolar de major interès és el moment en el qual l'actriu es refereix a la vinculació entre llengua, política i teatre en una carta a Montaner datada a Font Romeu el 6 d'agost de 1930, és a dir, deu mesos abans de la proclamació de la Segona República, on opina de política encara que, segons confessa, “sense entendre en ella”.

 


Joaquín Montaner


Alguns textos han estat extrets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía" d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia, així com de l'“Epistolario. Margarita Xirgu” de Manuel Aznar Soler i Francesc Foguet i Boreu.


Retrat de Margarida Xirgu aparegut en premsa.

Foto Centro de Investigación y Documentación, Festival de Mérida

 

 

Margarida Xirgu quan acabava la temporada de teatre, a l'estiu aprofitava per fer repòs a la muntanya a Breda, a Puigcerdà,Font Romeu- Odeillo-Via, al Parador de Gredos,...com explica aquest article:

 

clica aquí

revista "Blanco y negro" 1928

cedida per Badalona Recuerdos

 

 

Alguns textos han estat trets de la biografia:"Margarita Xirgu y su teatro" i "Margarita Xirgu. Una biografía"d'Antonina Rodrigo i del Wikipedia

 


XAVIER RIUS XIRGU

àlbum de fotos

Creative Commons License
Aquesta obra està subjecta a una llicència
de Creative Commons.