15. MARGARIDA XIRGU A XILE
La
primera vegada que visita Margarida Xile, és durant la primera gira sud-americana
del 1.913, debutant amb "Magda" de Herman Sudermann amb l'actor Emilio
Thuillier i seguint amb "Salomé" d'Oscar Wilde, "Electra"
de Hofmannsthal i d'altres de dramaturgs espanyols com Benavente, Marquina i els
Álvarez Quintero. Va actuar a Santiago i a Valparaiso amb clamorós
èxit.
La segona vegada que visita Xile, es durant
la tercera gira sud-americana en el 1.923 amb l'actor Alfonso Muñoz i a
demés visita l'Argentina, Uruguai, Perú, Veneçuela, Puerto
Rico i Cuba.
Acomiadament
de Margarida Xirgu per el Centre Català, a Santiago de Xile el 17 de novembre
de 1923.
A
l'inrevés de la següent foto, escrivia Margarida Xirgu al seu germà
Miquel: <<Migueliyo de mi alma. Hace mucho tiempo que no sé de ti
y familia. Por la foto juzgarás de como estoy. Mejor que nunca y gozando
de la vida más que nunca. Os deseo a vosotros lo mismo y espero noticias.
Supongo que por la guerra que empieza no podreis salir a veranear al Pirineo Francés,
como teniais por costumbre....>>
Margarida Xirgu en 1.936
A l' acabar
els contractes de la companyia Xirgu a Hispanoamèrica en el febrer de 1.937,
Margarida desitja torna a Espanya. Des de Madrid el Consejo Central del Teatro
de Bellas Artes, el òrgan republicà, li aconsella continua la campanya
teatral en les repúbliques americanes: <<Nos parece útil señalarle
con qué placer la veríamos actuando entre nosotros: pero el Consejo
entiende que su incorporación a las actividades teatrales de nuestro país,
por importante que sea, no lo es tanto como la labor artística y política
que puede desarrollar en Sudamérica. Sus éxitos tienen, por su valor
artístico, además de su importancia intrínseca, la extraordinaria
de ser usted a manera de representante de la España que lucha por su integridad>>.
Margarida Xirgu acceptà la resolució del Consejo que presidia José
Renau. El vicepresident era Antonio Machado, el secretari Max Aub, i els vocals:
Jacinto Benavente, el periodista Enrique Díez-Canedo, Cipriano Rivas Cherif,
Rafael Alberti, Alejandro Casona i ella mateixa entre altres.
L'abril
de 1937, procedent de Perú, presenta la seva temporada al Teatro Municipal
de Santiago amb obres com: "Doña Rosita la Soltera", "Bodas
de Sangre", "Yerma", "La Zapatera Prodigiosa" i "Mariana
Pineda", de Federico García Lorca; "Medea", de Sèneca
en traducció d'Unamuno; "Fuenteovejuna", de Lope de Vega en adaptació
de García Lorca; "El Gran Teatro del Mundo", de Calderón,
i "Santa Juana", de Bernard Shaw, entre d'altres. Margarida interpretava
als protagonistes junt amb Amelia de la Torre (la núvia a "Bodas de
sangre"), Pedro López Lagar (Leonardo a "Bodas de sangre",
i Delfin a "Santa Juana"), Eloísa Cañizares, Amalia Sánchez
Ariño i Enrique Álvarez Diosdado. L'èxit fa que Margarida
Xirgu torni el 1939 amb un repertori quasi igual que el 1937, afegint "Hamlet"
de Shakespeare també protagonitzat per ella.
Margarida
Xirgu i Amelia de la Torre el 1937 a Xile.
Foto:
La Nación
A l'octubre
de 1.939 la Xirgu te una recaiguda de la seva delicada salut, una mala salut de
ferro, arriba a Santiago de Chile i decideix establir-se allí, interrompint
l'existència errant que portava des de que va marxar de Santander el 30
de gener de 1.936 i pensa retirar-se del teatre definitivament, tal i com li diu
a Cipriano Rivas Cherif. <<...no quiero hacer pública mi decisión
porque si recobro la salud, yo sé que no voy a poder vivir mucho tiempo
alejada del teatro>> com així va ser.
La Xirgu havia llogat una
casa de camp rodejada d'horta, una chacra com diuen els xilens, i comença
a recuperar la salut. Margarida reia quan explicava que la colona propietària
del terreny, proclamava que amb la Xirgu havia arribat la desgracia a les seves
terres , per la ximpleria d'haver arrancat del horta una carxofera pensant que
era un "cardo picudo".
En el 1941 coneix per la premsa la notícia del seu processament a Espanya
per el Tribunal de Responsabilidades Políticas. Se la condemna a la confiscació
de tots els seus bens i a l' estranyament a perpetuïtat.
A
l' abril de 1.941 Margarida és casa amb Miquel Ortín a Santiago
de Chile i s' instal·lan en el barri acomodat de la capital anomenat Los
Condes, en un xalet en el carrer Renato Sánchez que el van anomenar El
Sauce, arbre que la Xirgu va plantar i que als pocs mesos se li menjava la casa
que decorà l' escenògraf el "gordo" Santiago Ontañón.
Aviat la casa esdevenir una tertúlia d'intel·lectuals, xilens i
espanyols. Ontañon va ser un dels que forçaren a la Xirgu a tornar
al teatre, fundant la Escuela de Arte Dramático, amb caràcter particular
en principi, en una de les dependències del Teatro Municipal, cedida pel
Municipio de Santiago, i que després de la seva creació en el 1.941,
va quedar vinculada al 1942 al Departamento de Extensión Cultural del Ministerio
de Educación, depenent de la Universidad de Chile, convertint-se així
doncs l'Escuela de Arte Dramático en pública. El primer ajudant
que la Xirgu va tenir, a més a més del seu marit Miquel Ortín,
va ser Santiago Ontañón. Altres col·laboradors van ser l'actor
Edmundo Barbero, escriptor i periodista de "La Libertad" de Madrid;
Antonio Lezama que donaria classes de Literatura Dramàtica; i José
Ricardo Morales, jove refugiat malagueny, que va ser Jefe del Departamento de
Cultura de la Federación Universitaria de Valencia, on va estudiar dret
i va dirigir "El Buho", el teatre estudiantil similar a "La Barraca"
de Lorca i Eduardo Ugarte. A la primera promoció d'actors pertanyien dos
catalans: Jorge i Alberto Closas
La Xirgu, Ortín i Amelia de
la Torre
Margarida Xirgu muntà l'obra
"El enfermo imaginario" de Molière amb el primer grup d'alumnes
estrenen l'obra el 20 de juny de 1941 en el Teatro Municipal de Santiago i un
mes més tard presentà "El paquebote Tenacity" de Charles
Vildrac amb el segon grup d'alumnes. La Xirgu interpretà un paper d'extra,
dels que no apareixen en el repartiment. Li seguiran las representacions de "San
Martín" de Eugenio Orrego Vicuña -on actua Alberto Closas alumne
seu- i les obres de García Lorca: "La zapatera prodigiosa", "Bodas
de sangre", "Yerma", "Doña Rosita la soltera"
i "La casa de Bernarda Alba".
En
el 1943 és nomenada Presidenta del Consistori dels Jocs Florals de la Llengua
Catalana a Santiago de Xile.
El
1944 Margarida Xirgu alternava el teatre amb la ràdio. A Santiago de Chile,
a Radio Nacional de Agricultura, donava recitals de poemes de Lorca, Alberti i
Huidobro. En la temporada d'aquest any, va actuar al Teatro Municipal. Quasi tots
els noms que composaven l'elenc eren gent jove, procedent de l'Escuela de Arte
Dramático: Alicia Lasanta, Lenco Franulic, Alberto i Jorge Closas, Gustavo
Bertot fill, Pablo Walkeron i Ferry Bator.
Margarida
Xirgu llegint el seu discurs com a Presidenta dels Jocs Florals en català.
Foto Biografia D. Guansé.
Alguns
texts han sigut copiats de la biografia <<Margarita Xirgu. Una biografía>>
d'Antonina Rodrigo.
XAVIER
RIUS XIRGU
àlbum
de fotos
tornar 
