| 14.
DEIXEBLES Ricard Salvat explica que els
actors que començaren a arribar a Espanya, a mitjans dels anys cinquanta,
tots asseguraven haver sigut alumnes de Margarida Xirgu, tots referien anècdotes,
consells, de la gran mestra, i la veritat es que era impossible que hagués
tingut tants alumnes, i de procedència tant dispars. Però l'important,
lo bonic es que tots s'apressaven a dir, com carta de presentació, que
havien sigut els seus alumnes o havien treballat en la Companyia de Margarida
Xirgu. Un d'ells explicà que quan l'actriu actuà per darrera vegada
a Méxic, les millors actrius i actors, les més renomanades estrelles
d'Hollywood flectaren un charter per anar-hi. Si non é vero é ben
trovato. ALFREDO ALCÓN
Alfredo Félix
Alcón neix el 3 de març de 1.930 a Buenos Aires. Tímid i
pèssim alumne de teatre, es un referent a l'Argentina com actor de teatre,
cine i televisió, portant també la direcció alguna vegada.
Ha treballat en més de 50 pel·lícules: "Muerte de un
viajante", "El hijo de la novia", "En la ciudad sin límites",
"Cortázar",...entre altres i ha interpretat: "Hamlet",
"Yerma", "Romance de lobos",... Alfredo
Alcón diu: <<Margarita Xirgu fue una de las primeras personas de
dimensión mítica a las que pude frecuentar todos los días,
durante un tiempo prolongado. Hice el papel de Juan en "Yerma" dirigido
por ella. Y debo confesar que estaba muy mal en ese trabajo. Puedo afirmar sin
temor a equivocarme, que tengo el honor de haber hecho uno de los peores Juanes
de la historia. No pocos problemas tuve con la Xirgu. Para mi el nombre de la
directora catalana tenía una atractivo especial, casi de leyenda. Mi abuela
española le tenía veneración, no sólo por su calidad
de actriz sino por su conducta: había jurado no volver a España
mientras estuviera Franco, porque sus partidarios habían matado a García
Lorca. Mi abuela me llevó al Teatro Argentino a ver "Bodas de sangre".
Margarita era una actriz que o te gustaba mucho o no la podías soportar.
Yo estaba acostumbrado a que las actrices fueran mujeres como la gente en general
y sentado en un palco del Teatro Argentino, cuando vi a este ser tan extraño
mi preocupación pasaba por pensar: "cómo le digo ahora a mi
abuela que no me gusta". Pero pasada media hora de representación
me fue ganando, me fue haciendo entrar por esa puerta de la creación que
ella te proponía y te envolvía. Aún recuerdo sus gestos,
sus miradas, su intensidad. Hecha por otras buenas actrices "Bodas de sangre"
era sólo un drama rural, actuada por la Xirgu se convertía en una
tragedia. Esa era su dimensión interpretativa: era una gran trágica.
Y no poseía ninguno de los atributos que comunmente se supone que debe
tener una trágica: era bajita, sin la voz adecuada, pero tenía eso
que no se sabe qué es ni de dónde viene, que es la capacidad de
transformación. Por eso quedaba grabada para siempre en el recuerdo y uno
sabía que ese recuerdo lo iba a acompañar hasta la muerte.
De
ahí que en 1.963 cuando me propusieron hacer "Yerma", no dudé:
no podía perderse la posibilidad de estar durante un tiempo cerca de ella.
Ver cómo dirigía, cómo caminaba, cómo hablaba, cómo
tomaba el té, cómo se ponía contenta, cómo se enojaba.
Sentía que eso era un verdadero privilegio. Pero mis ilusiones tropezaron
con la realidad. La Xirgu no tenía una personalidad fácil ni posibilitaba
demasiado el acercamiento. Se manejaba con conceptos muy rígidos del teatro
y de la profesión. A mí me odiaba, directamente, me odiaba, no me
podía ver, por lo tanto me trataba muy mal en los ensayos. A tal punto
que un día la encaré: "Señora, yo me quiero ir porque
usted me hace sentir un idiota." Me miró, hizo una larga pausa y me
dijo, con esa forma de hablar tan particular: "Mire, puede ser. Lo que a
veces pasa, es que...no sé qué y no sé cuanto..." Y
me dio una perorata que parecía ser una disculpa. Pero la tregua duró
poco, al siguiente ensayo ya me estaba diciendo: "¡Pero que hace!"
Y bueno, tenía razón>>. ESTELA
CASTRO 
Neix el 1.932 i mor el 1.994. Alumne de la primera promoció
d'actors de la Ecuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo (EMAD)
dirigida per la Xirgu, forma part de la Comedia Nacional del Uruguay des de 1.948.
Actua amb la Xirgu en els tres fragments de "Bodas de sangre" de García
Lorca, en el seu homenatge a Salto el 1.952. Actua també amb la Xirgu en
les seves noces d'or amb el teatre, en "La Celestina" de Fernando de
Rojas l'abril de 1.956 a Buenos Aires fent el paper de Lucrecia.
En el 1.959
triomfa a l'Argentina en "El hombre, la bestia y la virtud" de Pirandello.
Rescata de l'historia oficial de la dictadura, l'historia d'Argentina amb tres
obres: "Bernardina de Rivera" en el 1.973, "Ana Monterroso de Lavalleja"
en el 1.974 i "Los Artiguistas" en el 1.975. En el 1.978 torna a triomfar
amb "El zoo de cristal" de Tennesse Williams. En el 1.979 amb motiu
del dècim aniversari de la mort de Margarida Xirgu, estrena a l'Argentina
"Retrato de señora con espejo" de Pedro Corradi sobre la vida
de la Xirgu, el 5 de febrer de 1.982 representa de nou aquesta obra a Badalona,
amb presencia de Rafael Alberti i de Miquel Xirgu -el seu nebot- i família,
en un seguit d'actes d'homenatge a la Xirgu.
ALBERTO
CLOSAS 
Alberto
Closas Lluró va néixer a Barcelona el 3 d'octubre de 1.921. Era
fill de Rafael Closas Cendre conseller de la Generalitat de Catalunya. Al començar
la guerra civil espanyola emigra amb la seva família a Buenos Aires. Estudia
art dramàtic i en 1.940 amb 20 anys i acabat d'arribar a Santiago de Chile
es presentat per l'escenògraf Santiago Ontañon a Margarida Xirgu.
Temps de bohèmia allotjant-se en una pensió on donaven tres plats:
asseure's, aixecar-se i amanida. La Xirgu els diumenges el convidava amb altres
a prendre te i amb substanciosos acompanyaments. Parla en català li va
demanar al ser-li presentat, però quan ho facis en castellà tingues
compte en no tenir accent, ni accent català ni cap classe d'accent, s'ha
de parlar un castellà neutre. El primer diàleg amb Margarita va
ser: ¿tu quan aguantes sense menjar?
per lo menys
un any, va respondre.
Fill, tu seràs primer actor. La
Xirgu li deia "el noi" i li repetia que era un inconscient. Com era
poc puntual en els assaigs el va fer traspuntar una obra, com a càstig
que li donava més responsabilitat. Alberto Closas ingressa
en la acadèmia d'art dramàtic de l'actriu i després de un
any i mig d'estudis debuta com actor amb "El enfermo imaginario" de
Molière. La Xirgu l'aconsellava que procures ser actor
de deu files de butaques. Deu files tots els dies, durant mesos, durant anys,
es a dir buscar públic selecte, no corre darrera de majories superficials. Al
formar la Xirgu companyia, ell debuta com galant. En el 1.942 farà la seva
primera pel·lícula "P'al otro lado" dirigida per José
Bohr. El 8 de juny de 1.944 estrena amb la Xirgu "El adefesio" de Rafael
Alberti en el Teatro Avenida de Buenos Aires, amb clamorós èxit,
Closas explicà que l'ovació durà 15 minuts. Mes tard en l'escena
de la borratxera de "Maria Rosa" de Àngel Guimerà, Closas
es va distreure i com un espectador més aplaudí a Margarida, encara
que ningú es va donar compte. Comença a compaginar teatre i cinema.
Entre altres pel·lícules que va fer cal destacar
: "El renegado de Pichitun" de José Bohr en el 1.943, "La
honra de los hombres" de Carlos Schliepper en el 1.944, "Cristina"
de Francisco Múgica i "La pródiga" de Mario Soffici en
el 1.945, " Historia de una mala mujer" de Luis Saslavsky en el 1.947,
"La vendedora de fantasias" de Daniel Tinayre en el 1.949, "Vivir
un instante" de Tulio Demicheli i "Cuidado con las mujeres" de
Enrique Cahen Salaberry en el 1.951. La pel·lícula
"Muerte de un ciclista" dirigida per Juan Antonio Bardem en el 1.955,
servirà per donar-se a conèixer al públic espanyol en el
seu retorn d'Argentina. Van tenir èxit també
les pel·lícules: "La fierecilla domada" de Antonio Román
en el 1.955 i "Una muchachita de Valladolid" de Luis César Amadori
en el 1.958. L'actuació més destacable va ser en "EL baile"
de Edgar Neville en el 1.959 i la saga: "La gran família" dirigida
per Fernando Palacios en el 1.962, "La familia y uno más" en
el 1.965 també de Palacios i "La familia, bien, gracias" de Pedro
Masó en el 1.979. Protagonitza també "Usted
puede ser un asesino" de José María Forqué en el 1.961,
"El diablo también llora" de José Antonio Nieves Conde
en el 1.963 i "Los chicos del preu" de Pedro Lazaga en el 1.967. En
el 1.995 mentre representava a Madrid junt Amparo Rivelles l'obra teatral "El
canto del cisne" d'Anton Chéjov, li fou diagnosticat un càncer
de pulmó. Mor el 19 de setembre de 1.994 a l'edat de
73 anys. ANA DIOSDADO 
Ana
Isabel Álvarez Diosdado Gisbert va néixer a Buenos Aires el 21 de
maig de 1.938, encara que la seva nacionalitat va ser espanyola. El seu pare va
ser el director i actor Enrique Diosdado i la seva mare Isabel Gisbert. Els seus
pares es van divorciar a Montevideo i poc temps després mor la seva mare,
casant-se aleshores el seu pare amb l'actriu Amelia de la Torre. Des
de petita comença la seva relació amb el teatre, actuant amb només
cinc anys en "Mariana Pineda" de García Lorca amb la companyia
de Margarida Xirgu de qui era fillola i fen de filla seva. Torna a Espanya en
el 1.950 i actua en la companyia de Enrique Diosdado i Amelia de la Torre amb
l'obra "Así que pasen cinco años" de García Lorca.
Estudia filosofia i lletres a l'Universidad Complutense, però abandona
els estudis per escriure relats i artícles.
En el 1.965 és publica
la seva primera novel·la "En cualquier lugar, no importa cuando".
En el 1.970 escriu la primera obra teatral "Olvida los tambores" i li
donen els premis Maite i Foro Teatral. En el 1.973 aconsegueix el premi teatral
Fastenrath de la RAE per "Usted también podrá disfrutar de
ella". En el 1.985 escriu el guió per televisió "Anillos
de oro" que rebé varius premis a Espanya i a Hispanoamèrica.
Actua i adapta diferents obres de teatre, a demés de publicar novel·les
i assaigs ENRIQUE ÁLVAREZ DIOSDADO 
Enrique
Álvarez Diosdado nèix a Madrid el 6 de juny de 1.910. Encara que
comença com a periodista ho abandona i ingressa en les companyies teatrals
de Francisco Pierrá i Amparo Martí. En el 1.935 és converteix
en el primer actor de la companyia Margarida Xirgu, amb l'estrena de "Yerma"
de García Lorca com a Víctor el pastor enamorat; junt l'altre incorporació
de Pedro López Lagar com a Juan el marit de Yerma.
Es casa en segones
nupcies amb Amelia de la Torre. Debuta en el cine en el 1.938 a l'Argentina amb
"Bodas de sangre" dirigida per Edmundo Guiborg junt amb la Xirgu.
En el 1.946 la companyia Margarida Xirgu inicia una llarga gira per Uruguai, Xile
i Perú. A Lima Enrique Diosdado i Amelia de la Torre accepten un contracte
que els hi ofereixen els empresaris Domingo i José Messuti, per actuar
amb Catalina Bárcena en el Teatro Liceo de Buenos Aires com figures centrals
de la companyia. La seva decisió estava motivada per la necessitat d'evitar
desplaçaments i així estar al costat del fill, que feia poc havien
tingut.
Torna a Espanya en el 1.950 integrant-se en la companyia de María
Guerrero, interpretant en altres obres "Don Juan Tenorio" versionada
per Salvador Dalí. Més tard forma companyia amb la seva esposa,
posant en escena moltes obres entre elles "¿Quién teme a Virginia
Woolf?" d'Edward Albee.
Compagina la seva activitat teatral amb la seva
carrera cinematogràfica, que inclou títols com: "Viento del
norte" d'Antonio Momplet en el 1.954, "El sol sale todos los días"
d'Antonio del Amo en el 1.955, "Un ángel pasó por Brooklyn"
de Ladislao Vajda en el 1.957, "A las cinco de la tarde" de Juan Antonio
Bardem en el 1.957 i "El secreto de Mónica" de José María
Forqué en el 1.961.
Continua treballant en els escenaris fins que
la seva enfermetat l'hi impideix fer-ho, sent les seves darreres interpretacions
les realitzades en les obres "La Malquerida" de Jacinto Benavente i
"Manos sucias" de Jean-Paul Sartre en el 1.977.
Mor a Madrid el
1 de desembre de 1.983. SANCHO GRACIA 
Félix Ángel Sancho Gracia fill de l'actor Rodolfo
Gracia neix el 27 de setembre de 1.936 a Madrid, a causa de la guerra civil va
tindre que emigrar amb la seva família al Uruguai, on estudia interpretació
en la Escuela de Arte Dramático de Montevideo que dirigia Margarita Xirgu
i on debuta en els escenaris sota la seva direcció, en obres com "Bodas
de sangre" de García Lorca en el 1.956 com convidat sisè del
nuvi i "Sueño de una noche de verano" de William Shakespeare
en el 1.957 com alabarder 48. En 1.962 torna a Espanya per
uns dies però li sorgeix l'oportunitat de substituir un actor de la companyia
de José Tamayo per interpretar "Calígula" d'Albert Camus
en el paper de l'escipció en el teatre romà de Mérida, fet
que el porta a quedar-se a Espanya. A continuació interpreta "Divinas
palabras" de Valle-Inclán, "El caballero de Olmedo" de Lope
de Vega, "Los intereses creados" de Jacinto Benavente entre altres.
També en aquest mateix any comença a fer cinema. Destaquen entre
moltes les següents pel·lícules: "La ciudad no es para
mi" en el 1.965, "Club de solteros" en el 1.967, "La selva
blanca" en el 1.972, "Marco Antonio y Cleopatra" en el 1.973, "Guerras
verdes" en el 1.976, "La hora bruja" i "Mala racha" en
el 1.985, "Montoyas y tarantos" en el 1.989, "Huidos" en el
1.992, "Cachito" en el 1.995, "Martín Hache" en el
1.997, "La justicia de los forajidos" en el 1.998, "La comunidad"
i "A golpe tendido" en el 2.000, "No te fallaré" en
el 2.001, "El crimen del padre Amaro", "800 balas", "La
caja 507" i "¡Hasta aquí hemos llegado!" en el 2.002,
"El furgón", "El oro de Moscú" i "El cid,
la leyenda" en el 2.003, "Mala uva" i "Perfecto amor equivocado"
en el 2.004, "R2 y el caso del cadáver sin cabeza" en el 2.005,
"Los managers" i "La bicicleta" en el 2.006 i "Donkey
Xote" en el 2.007 posant la veu. En 1.962 comença
també interpretant series de televisió, entre moltes: "Gran
teatro", "Primera fila", "Teatro de família",
"Historias de mi barrio", "Historias de hoy", "Teatro
de siempre", "Novela", "Estudio 1", "Los camioneros"
en el 1.973, "Curro Jiménez" en el 1.978, "La máscara
negra" en el 1.982 i "Lobos" en el 2.005. JUAN
JONES 
Estudia
a la Escuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo, sota la direcció
de Margarida Xirgu. Va ser el primer alumne becat per integrar-se a la companyia
estable de la Comedia Nacional. En formarà part durant vint anys, amb intervals
dedicats a d'altres activitats. Estudia a l'Accademia Silvio D'Amico de Roma,
al centre experimental de cine d'aquesta mateixa ciutat i a la universitat per
a estrangers de Perugia, Itàlia. Té una gran experiència
en la docència teatral (ha donat classes a l'Instituto Magisterial Superior,
a la Escuela de Arte Dramatico M. Xirgu, a la Universidad de Costa Rica entre
altres). Entre 1.960 i 1.963 va actuar amb China Zorrilla, Antonio Larreta i Enrique
Guarnero al Teatro de la Ciudad de Montevideo. El 1.965 va treballar amb la Compañía
Nelly-Goitiño-Juan Jones. Ha fet molts programes de televisió en
diverses cadenes de l'Uruguai, radioteatre per a la RAI i cine. He rebut diversos
premis, com la medalla de la Casa del Teatro i el premi Florencio al millor actor
en diverses ocasions. Juan Jones explica que Margarida Xirgu
era molt solidaria, deia abans de sortir de gira: <<Ahora somos compañeros
de trabajo, no sois más mis alumnos>> i que una vegada que en la
ciutat de Colonia donaven un dinar a les primeres figures de la Comedia Nacional
del Urugay, al no deixar entrar als extres va dir: <<Yo no bajo al asado
sin mis niños. O vamos todos o no va ninguno>> i es va quedar amb
ells.
DUMAS LERENA 
L'any 1.949 ingressa en el primer grup d'alumnes de la Escuela
Municipal de Arte Dramático Margarita Xirgu. L'any 1.953 passa a formar
part de la companyia estable de la Comedia Nacional del Uruguay. Des d'aleshores
ha fet teatre ininterrompudament i ha participat en més d'un centenar d'obres
clàssiques i modernes d'autors com F. Dürrenmatt, Roli y Vicenzoni,
Molière, Calderón de la Barca, Lope de Vega, F. Sánchez,
Ibsen... També és director de teatre, tant a la Comedia Nacional
com en d'altres companyies. Ha fet televisió, cine i ràdio. Ha rebut
premis com a actor i director de la Casa del Teatro i la Asociación de
críticos teatrales. Ha fet gires teatrals per l'Argentina, l'Uruguai, Paraguai
i Espanya.
Dumas Lerena explica de la Xirgu, que quan arribaven les companyies
estrangeres a Montevideo -com per exemple la de Vittorio Gassman- totes volien
conèixer a Margarida, li portaven flors, anaven als assaigs. Era una actriu
de fama internacional dins el teatre important. ESTELA
MEDINA 
Cursa
estudis a la Escuela Municipal de Arte Dramático de Montevideo, sota la
direcció de Margarida Xirgu. Des del 1.953 forma part de la companyia estable
de la Comedia Nacional del Uruguay. Des d'aleshores ha actuat en més de
100 obres del repertori universal, protagonitzant texts de Sòfocles, Lope
de Vega, Calderón, Tirso de Molina, Cervantes, Shakespeare, Molière,
Valle Inclán, Pirandello, Wilde, García Lorca, Sartre, Txèkhov,
etc. El 1.975 produeix "Retablo de Vida y Muerte", un espectacle musical
sobre texts de clàssics espanyols que té molt èxit a Montevideo
i que es reestrena el 1.997. Ha participat en nombroses gires de la Comedia Nacional
per Sud-amèrica i Europa. Ha rebut molts premis de la crítica especialitzada
de l'Uruguai i de l'Argentina. Aquest últim any ha rebut el premi Florencio
per vuitena vegada, per "Quartet de Heiner Müller". També
ha rebut el premi IRIS de Plata que atorga el diari El País, i la B'Nai
Brith ha distingit la seva trajectòria amb el canelobre d'or. Estela
Medina explica que va debutar fent de nena, China Zorrilla de novia i Margarida
Xirgu de mare en "Bodas de sangre" de Lorca. Diu que la Xirgu no tenia
una metodologia molt clara, però si que tenia anys d'ofici i que llegia
en francès, coneixia les obres angleses i llegia als autors moderns. ISABEL
PRADAS 
Debuta amb la Xirgu el novembre de 1.933 en "Divinas
palabras" de Valle-Inclán fent de filla i desprès actua en
"La novia de nieve" de Jacinto Benavente al novembre de 1.934 sent encara
una nena; ja sempre formarà part de la companyia. Margarida la denomina
amb afecte la Chati. El desembre de 1.934 actua en "Yerma" de García
Lorca fent de la sexta bugadera, el març de 1.935 actua en "Fuenteovejuna"
de Lope de Vega i el desembre de 1.935 en "Doña Rosita la soltera"
de Lorca fent de Manola segona. Forma part de la companyia Xirgu, que marxa el
gener de 1.936 amb vaixell a Amèrica, actua en "Cantata en la tumba
de Federico García Lorca" d'Alfonso Reyes i música de Jaume
Pahissa fent de germana.
Margarida Xirgu es padrina del seu fill i amiga
també de la seva germana Teresa i del seu marit, ambdós actors de
la companyia Xirgu abans de dispersar-se a finals del 1.939; es veuen assíduament
a la casa de Margarida a Xile. Al 1.943 torna a forma part de la companyia Xirgu
a l'Uruguai junt amb la seva germana, actua en "El embustero en su enredo"
de José Ricardo Morales fent de filla de la Xirgu, el març de 1.945
triomfa en "La casa de Bernarda Alba" de García Lorca fent d'Adela
la filla de Bernarda-Xirgu i el maig de 1.949 en el "El malentendido"
de Camus fent el paper de Martha. Des de 1.945 al 1.955 treballa en 7 pel·lícules
argentines: "La amada inmóvil", "Cartas de amor", "La
comedia inmortal", "Concierto de bastón", "La calle
junto a la luna", "En carne viva" i "Un novio para Laura".
Al tornar a Espanya fa teatre, cine i televisió. Pertany també a
la companyia de Paco Martínez Soria.
Isabel Pradas gran amiga de la
Xirgu i companya de 50 anys d'amistat i de treball diu de Margarida: <<Me
gustaría estar inspirada para transmitir lo maravillosa que era, fue un
ser increíble, de una enorme sencillez, tenía un don especial para
todo, incluida la cocina, pero sólo vivía para el teatro, lograba
estar al día de lo que se estrenaba en Europa, en escena era capaz de ponerse
detrás de un mueble con tal de dar el centro del escenario a un compañero>>.
Sabem doncs que la Xirgu també era una bona cuinera, jo sé que li
agradaven les seques amb botifarra.
AMELIA
DE LA TORRE 
Amelia
Torre de la Fuente neix a Illana (Guadalajara) el 12 de juny de 1.905. A finals
de la primavera de 1.935, escriu a García Lorca demanant-li que la recomani
a Margarida Xirgu, doncs esta interessada en entrar en la seva companyia. Havia
començat la seva carrera tres anys abans, en la de Pino-Thuiller, en un
breu paper en la comèdia de Jacinto Benavente "Cuando los hijos de
Eva no son los hijos de Adán". En el 1.933 havia conegut a Federico,
amb motiu del estrena de "Bodas de sangre" per la companyia de Josefina
Díaz Artigas, de la que formava part. El seu paper era el de la Mort. Creia
Amelia que no havia de ser maquillada per aparèixer més tètrica.
La nit del assaig general apareixerà en escena amb la cara blanca, sense
una nota de color. L'autor, que presenciava l'escena cridà: <<¡No,
no, no; la Muerte joven y bella!>>. I la Mort apareixerà maquillada
i embellida en l'estrena, com volia el poeta, jove com la tindria ell.
Amelia
de la Torre pasaba els estius a San Rafael amb la seva família. Un matí
de juny havia sortit quan, de manera improvisada, arribà Federico buscant-la.
És dirigia al Parador de Gredos, on descansava la Xirgu i volia presentar-se-la.
Quan Amelia tornà a casa seva, l'informaren de la visita de Federico i
va creure que havia perdut la millor oportunitat de la seva vida. Però
cap el tard tornà el poeta i li va donar la bona nova: la Xirgu l'acceptava
com a dama jove a la seva companyia. Així és com va debutar en la
companyia Xirgu, en el paper de Nise en "La dama boba" de Lope de Vega. 
Margarida Xirgu i Amelia de la Torre a Santiago de Chile en el 1.941. clica
la foto En el 1.936, el
31 de gener embarca a Santander en el vaixell Orinoco formant part de la companyia
Margarida Xirgu. Arriben a l'Havana i l'estat de Josep Arnall marit de la Xirgu
s'agreuja i Amelia substitueix a la Xirgu en l'escena, fins el desenllaç
final. Actua en "La zapatera prodigiosa" de Lorca i en "Elektra"
d'Hofmannsthal". En el 1.937 estrena amb la companyia "Cantata en la
tumba de Federico García Lorca" d'Alfonso Reyes, interpreta la pel·lícula
"Bodas de sangre" i en l'escena "Yerma", "Doña
Rosita la soltera" i un llarg etcètera, quedant-se a l'Argentina fins
el 1.950. Allí es casa amb Enrique Álvarez Diosdado, pare d'Ana
Diosdado que aleshores comptava amb pocs anys. Junts formen la seva pròpia
companyia que és mantindrà fins el seu retorn a Espanya.
En
les següents dècades Amelia és consolida com una de les grans
actrius espanyoles amb títols com: "El jardín de los cerezos"
d'Anton Chéjov, "Dulce pájaro de juventud" de Tennessee
Williams, "Madre coraje" de Bertolt Brecht, "La loca de Chaillot"
de Giraudoux en el 1.962 o "Las amargas lágrimas de Petra Von Kant"
de Rainier Werner Fassbinder en el 1.985.
Interpreta en el cinema "El
tren expreso" de Leon Klimowsky en el 1.954, "Plácido" de
Luis García Berlanga en el 1.961, "La celestina" de César
Fernández Ardavin en el 1.968, "La miel" de Pedro Masó
en el 1.979 i "La vaquilla" de nou de Berlanga en el 1.984.
Sense
dubte la seva presencia és més habitual en la televisió,
en series com "Estudio 1" o obres teatrals com "Los verdes campos
del Edén" d'Antonio Gala en el 1.967, "Eloisa está debajo
de un almendro" d'Enrique Jardiel Poncela en el 1.973, "Ocho mujeres"
de Robert Thomas en el 1.973 i en series escrites per la seva fillastra Ana Diosdado
com "Anillos de oro" en el 1.983 i "Segunda enseñanza"
en el 1.986. Mor a Madrid el 12 de juny de 1.987. WALTER
VIDARTE
Neix el 18 de juliol de 1.931 a Montevideo.
Alumne de la primera promoció d'actors de la Ecuela Municipal de Arte Dramático
de Montevideo (EMAD) dirigida per la Xirgu, forma part de la Comedia Nacional
del Uruguay co-dirigida també per ella. Actua amb la Xirgu en les seves
noces d'or amb el teatre, en "La Celestina" de Fernando de Rojas l'abril
de 1.956 a Buenos Aires fent el paper de Sosia.
Es trasllada en 1.958 a l'Argentina
i arriba a Espanya el 1.973. Compagina teatre, cine i televisió.
Es
centra en el cinema i te una amplia filmografia: "Martín Fierro"
de Leopoldo Torre Nilsson, "La gioconda está triste" d'Antonio
Mercero, "Las truchas" de José Luis García Sánchez,
"Cuentos para una escapada" de Jaime Chávarri, "Cervantes"
i "La conquista de Albania" de Alfonso Ungría, "Akelarre"
de Pedro Olea, "¡Dispara!" de Carlos Saura, "Lo mejor de
cada casa" de Toni Abad i "La noche de los girasoles" de Jorge
Sánchez-Cabezudo, entre moltes altres. Treballa en molts films sobre novel·les
de Pepe Carvlho de Manolo Vázquez Montalbán.
Walter Vidarte
va viure una relació normal de mestra i alumne amb Margarida Xirgu. D'ella
diu: << Era una mujer muy adelantada a su época, tremendamente culta
a pesar de ella misma, porque era de una extracción humilde, permanentemente
reflexionaba; era un animal pensante...No aceptaba ni entendía el exilio,
no se abría, era muy introvertida, a pesar de que era muy graciosa, pero
ella no sabía que tenía sentido del humor y no lo sacaba...Yo era
joven y no entendía que no acudiera a donde la reclamaban: México,
París, Nueva York..., pero ella lo que quería era volver a España.
No lo hizo porque la derecha le tenía preparada una encerrona>>
De les seves visites a Punta Ballena diu: <<Encontré a una señora
que había aceptado el exílio como cosa natural, se había
transformado en una ancianita preciosa, amable, muy dulce, que nada tenía
que ver con aquella mujer seca y dura que conocí en la primera época...Recuerdo
la máxima que la Xirgu repetía: "Un actor sólo se hace
con los grandes textos". No sé si era una actriz excepcional, lo que
sí sé es que cuando se unía su poesía con la de Lorca
se convertía aquello en algo enorme, excepcional, que paralizaba a la gente>>.
CHINA ZORRILLA 
http://www.chinazorrilla.com/
Concepción "China" Zorrilla de San Martín neix el 14 de
març del 1.922 a Montevideo, Uruguai. És filla de l'escultor José
Luis Zorrilla i néta de l'escriptor Juan Zorrilla, "el poeta de la
Patria", com el defineixen els llibres de text uruguaians. Inicia les seves
actuacions en aquest mateix país amb "Anunciación de María"
i "La zapatera prodigiosa". El 1.946 obté una beca per estudiar
a la Royal Academy of Dramatic Art de Londres. De tornada a Montevideo, protagonitza
grans títols del teatre universal: "La Celestina", "Romeo
y Julieta", "Tartufo", "Sueño de una noche de verano"...
fins a un total de 80 obres. El 1.961 funda, juntament amb Larreta i Guarnero,
el Teatro de la Ciudad de Montevideo, on presenta "Ejercicio para cinco dedos",
"La gaviota", "La pulga en la oreja", entre d'altres. El 1.972
estrena al Teatro Español de Madrid les obres "En familia y mano santa"
i "Porfiar hasta morir", amb la qual guanya el Premi de la Crítica.
El 1.971 fa el seu primer treball cinematogràfic, "Un guapo del 900".
Més endavant filma "La mafia" i participa a "Hola Hola 1,2,3".
Té una intensa activitat teatral (representa durant més de 7 anys
l'obra "Eva y Victoria") televisiva i cinematogràfica, amb títols
com "Los gauchos judíos", "Últimos días de
la víctima", "Esperando la carroza", "Darse cuenta",
"La peste". Amb l'obra "Emily" realitza gires per països
americans i obté un gran èxit. Ha traduït moltes obres de teatre
i cançons de grans comèdies musicals. A Buenos Aires dirigeix "Salven
al cómico", "La mujer invisible", "La pulga en la oreja",
"Doce hombres en pugna", i a Montevideo "Ha llegado un inspector"
i "Esquina peligrosa". Des de fa dos anys representa l'espectacle "Había
una vez....", amb el qual va venir a Barcelona durant l'edició del
Grec 2.001.
Bodas
de sangre - 1950 en Teatro Solís (Ramón Otero, Rosita Miranda, Concepción
Zorrilla, Margarita Xirgu, Horacio Preve) Alex
Melgares China explica
que li va dir a Margarida Xirgu: <<¿Qué hago con este parlamento
tan largo? ¡Es un parlamento de 15 líneas!. Entonces me dijo: Mira,
en una obra de teatro, a lo mejor hay 100 palabras que cuentan la historia, que
van del primero al último acto. Tú no te olvides de estas 100 palabras
que cuentan bien la historia. Las demás, te tomas tus libertades. Las dices
rápido, las dejas caer. Pero busca tu punto de apoyo>>. També
explica que era implacable amb els actors: <<Margarita era implacable con
los actores. No nos toleraba el cansancio, un olvido de letra... Era una cosa
dictatorial, casi militar, era un cuartel. Y después, cuando se sabía,
se aflojaba totalmente. Ya había conseguido lo que quería, todo
el mundo se sabía la letra, todo el mundo seguía sus indicaciones
y se aflojaba, y aparecían los chistes en los intervalos>>. I
una mica supersticiosa:<<Era supersticiosa. Yo, que soy tejedora, cuando
venía Margarita me escondía las agujas debajo del vestido. Porque
Margarita no te podía ver tejer. Y parecía que era broma, pero no>>.
Cal destacar entre altres deixebles: Alberto Candeau, Enrique Guarnero, Horacio
Preve, Susana Bres, Nelly Antúnez, Carmen Siria, Eduardo Prous,...
Homenatge
a Margarida Xirgu de l'escuela arte dramático Montevideo (desembre 1959)
Primers
alumnes de l'EMAD al 1953 becats a la Comèdia Nacional, asseguts d'esquerra
a dreta: Estela Medina, Betis Doré, Margarida Xirgu, Armen Siria i Nely
Mendizabal. De peu d'esquerra a dreta: Walter Vidarte, Nely Antúnez, Eduardo
Prous, Estela Castro, Dumas Lerena i Juan Jones. .jpg)
Margarida
Xirgu amb el primers alumnes que van ingressar a l'EMAD i van passar a la Comedia
Nacional del Uruguay al març de 1953: Estela Medina, Nelly Antúnez,
Estela Castro, Betis Doré, Nelly Mendizabal i Armen Siria i els actors
Juan Jones, Walter Vidarte, Eduardo Prous i Dumas Lerena. Foto AGADU MCD. Homenaje
a la Xirgu a 40 años de su muerte. Abril-Mayo 2009
teatro
Solís Montevideo 
Margarida Xirgu rodejada per alumnes i personal de l'EMAD.
Asseguts d'esquerra a dreta: Gladis Aquino, Betis Doré, Estela Castro,
Nelly Mendizábal, Margarida Xirgu, el secretari Luis Walco, Nelly Antúnez
i Mery Greppi. Dempeus d'esquerra a dreta: Lía Schaver, Adhemar Rubbo,
Juan Jones, Eduardo Prous, Orlando Tocce, Walter Vidarte, Estela Medina, Armen
Siria i Dumas Lerena. Al fons el porter el Sr. Tolbe.
Foto
EMAD 
Margarida Xirgu en el seu escriptori. Darrera, a la pared,
es veu la foto anterior.
Foto EMAD Alguns
texts han sigut copiats de la web: http://www.tvcatalunya.com/elmeuavi/2003/xirgu/contenidotext.htm
XAVIER RIUS XIRGU àlbum
de fotos tornar |
