| 12.
HABITATGES DE MARGARIDA XIRGU A BARCELONA
Margarida Xirgu viurà successivament a Barcelona
en el carrer Jaume Giralt nº 36, habitatge que ja no existeix i on
avui hi ha l'ampliació de la plaça San Cugat i el Forat de la Vergonya;
en el passatge de San Benito, habitatge i passatge que avui ja no existeixen
a la vora de la plaça San Pere; en el carrer Nou (abans Conde del
Asalto); en el carrer Hospital nº 125 habitatge que ja no existeix
on avui comença la Rambla del Raval; en el carrer Bailén nº
66, baixos segona, al costat quasi del nº 70-72 on hi ha el temple-estudi
dels Masriera -evocació del temple d'August que presidia la Barcelona romana
en el cim del Mons Taber- que fou el taller d'artista més excepcional que
va existir a Barcelona, inaugurat el 28 d'abril del 1.884 i on no sols hi pintaven
o dibuixaven els germans Masriera, sinó que també hi conservaven
les seves col·leccions d'art europeu i també algunes d'orientals
i llunyanes, poc corrents aleshores a Barcelona. A partir de 1.902 s'hi traslladaren
part dels tallers de joieria i argenteria, mentre la botiga encara seguia al carrer
de Ferran. Doncs bé coses de la casualitat, en aquest edifici anys més
tard, nomenat Teatre Stadium (reformat al febrer de 1.933), el dimarts 15 d'octubre
de 1.935 Federico García Lorca llegia per primera vegada Doña Rosita
la soltera a tota la companyia Xirgu.
 |  |
| Bailén,
66 | Bailén,
70-72 |
Margarida
Xirgu quan tenia uns vuit anys -la preocupació de buscar horitzons més
amplis per a l'educació dels dos fills impulsava el seu pare- es va traslladar
a Barcelona deixant Girona on habitaven una casa mesquina, en un barri trist dels
afores, del qual només li quedava el record de la via del tren, d'una sèquia
amb l'herba tendra i humida de les vores, una boira que embolcallava, diluït
en la irrealitat, el paisatge, i una pluja persistent. Van anar a raure en un
pis del carrer de Jaume Giralt al nombre 36. ¡El canvi de decoració
no resultava gaire favorable!. Fang i fred a l'hivern, pols i mosques a l'estiu,
és el que hi predominava. I crits a tot arreu i tothora: crits de nois,
empaitant-se pel carrer, crits de venedors ambulants, crits de dones que es barallaven.
El crit que més li alterava els nervis era el crit, reiterat a intervals,
d'una noia histèrica del veïnat. La promiscuïtat del barri feia
que tots els drames es materialitzessin als ulls de la petita Margarida -ulls
grans, oberts, visionaris-: drames sòrdids de família, drames conjugals,
drames d'escàndol, drames espectaculars. Un matí, a través
dels vidres de la finestra del seu dormitori, veu en una cambra de l'altra banda
del pati com una visió de malson que li arrenca un xiscle d'esglai, unes
cames oscil·lant en el buit. Són les d'un home que acaba de penjar-se.
Abans de fer els dotze anys, Margarida comença a treballar en un taller
de passamaneria del carrer de Basea a prop de Santa Maria del Mar. Els seus pares
es veuen obligats, com la majoria de les famílies més desvalgudes,
a fer treballar els fills per tirar endavant la casa. La llei tan sols prohibeix
el treball dels nens i nenes menors de deu anys. Amb el seu treball al taller,
Margarida aporta un petit jornal a l'economia familiar. Però aquest treball
no l'agrada. Perdia el didal, les tisores, no trobava les agulles, escampava per
damunt de taules i cadires peces de roba, rodets de fil... El desordre era tal,
que la seva mare exclamava: -¡Però, noia, per
fer-te cosir, caldrà que et posem cambrera!
| |
| 25 agost 1935 |
| |
| 3 gener 1936 | Aquestes
cartes han estat enviades a la direcció esmentada de la casa de Badalona Abans
de morir la seva mare Pepeta Subirà en 1.926, la Xirgu compra una casa
de pescadors a primera línia de mar, a Badalona en el carrer Santa Madrona
nº 118, doncs els metges recomanen que la mare millori la seva salut a la
vora del mar i lluny de Barcelona. La casa no es reformada fins l'abril de 1.931
i acabada el juliol del mateix any. 
Margarida
Xirgu a Santa Madrona, 118 abans de ser reformada Abans
de morir, la Xirgu posseïa cases a Barcelona en el carrer Aragó nº
401, en el carrer Torrijos nº 30 i en el carrer Manso nº 34 que ja en
el juliol de 1929 es van fer reformes sense cobrar lloguer dels inquilins; en
cap d'elles mai hi va viure.
Alguns
texts han sigut copiats de la biografia <<Margarida Xirgu>> de Domènec
Guansé
XAVIER
RIUS XIRGU àlbum
de fotos
tornar
|
